Publicat 12/2/2019 7:51:12CET

Procés.- El judici per rebel·lió comença aquest dimarts amb qüestions prèvies i dubtes sobre com s'asseuran els acusats

Pool

Els dotze encausats s'enfronten a penes d'entre 7 i 25 anys per part de la Fiscalia, encara que la petició de Vox arriba als 74 anys

MADRID, 12 Febr. (EUROPA PRESS) -

El judici pel procés independentista a Catalunya comença a celebrar-se aquest dimarts al Tribunal Suprem, amb prou feines 14 mesos després d'iniciar-se la investigació criminal contra els presumptes responsables de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics relacionats amb el referèndum il·legal de el 1-O i la fallida Declaració Unilateral d'Independència (DUI) de 27 octubre de 2017.

L'inici de les sessions arrenca amb una expectació política i mediàtica sense precedents malgrat que la jornada, dividida en sessions de matí i tarda, es dedicarà en exclusiva al fet que les defenses dels dotze ex-mandataris independentistes, entre els quals es troba l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, puguin exposar els seus arguments per intentar, en última instància, la nul·litat de tot el procediment judicial --les denominades qüestions prèvies--.

Malgrat el tècnic de l'acte judicial en si, la sessió permetrà veure per primera vegada la Sala constituïda i als dotze encausats enfront del tribunal, considerat 'equilibrat' per pertànyer els seus set membres a diferents sensibilitats dins de la Carrera i al front de la qual se situa el president de la Sala penal, Manuel Marchena, que serà a més el ponent de la sentència. Completen la Sala Antonio del Moral, Ana Ferrer, Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Andrés Palomo.

Els fiscals adscrits al cas són Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, que previsiblement s'alternaran a la sala de vistes de dues en dues. Aquest dimarts assistiran Zaragoza i Moreno.

Com a representant dels serveis jurídics de l'Estat s'estrenarà en aquest judici la nova cap penal d'aquest cos, Rosa María Seoane, assistida per Elena Sáenz Guillén; mentre que per Vox, que exerceix l'acusació popular, estaran el secretari d'Organització Javier Ortega Smith i Pedro Fernández. Enfront d'ells, fins el 17 advocats organitzats en fins a vuit equips diferents de defensa.

L'arrencada permetrà resoldre alguns dubtes encara pendents, com és el lloc que escolliran els dotze encausats per asseure's a la Sala, ja que se'ls va donar l'oportunitat d'eludir la banqueta i situar-se al costat dels seus advocats --encara que la falta d'espai els obligaria a ocupar cadires just darrere, la qual cosa no ha agradat a les defenses--. Cap d'elles ha aclarit que faran finalment els seus defensats, i cap la possibilitat que els acusats d'ERC optin per una opció i els vinculats al PDeCAT a una altra, evidenciant una ruptura en les seves estratègies.

PENES

Per qui la Fiscalia demana més pena és per Junqueras, (que s'enfronta a 25 anys de presó i d'altres d'inhabilitació per rebel·lió agreujada per la malversació de fons públics), per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys per rebel·lió) i per a l'expresident de l'ANC i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (17 anys per rebel·lió), tots ells a la presó provisional, com els "principals promotors" del desafiament sobiranista.

També es troben a la presó preventiva diversos exconsellers de l'últim Executiu de Carles Puigdemont com són els exconsellers d'Interior Joaquim Forn, Presidència Jordi Turull, Exteriors Raül Romeva, Territori i Sostenibilitat Josep Rull, Treball Dolors Bassa (Fiscalía reclama 16 anys per rebel·lió i malversació per tots ells). Per als consellers que estan fora de la presó --Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila-- la Fiscalia demana penes de set anys de presó per delictes de malversació i continuat de desobediència.

Respecte a les acusacions de rebel·lió --sedició en el cas de l'Advocacia de l'Estat-- seràn sobre l'acreditació o no de la violència en el desenvolupament dels fets de la tardor de 2017, que van causar una crisi política i social sense precedents i van provocar que el Govern suspengués per primera vegada l'autonomia de Catalunya mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Aquest procés singular, tant pels fets sotmesos a examen com pels delictes que s'atribueixen als encausats --entre ells el de rebel·lió-- se celebra amb l'absència del que fos llavors president de Catalunya, Carles Puigdemont, qui ha establert la seva base a Bèlgica; i de la secretària d'ERC Marta Rovira, que està a Suïssa acusada de ser una de les principals estrategues del full de ruta.

L'Advocacia de l'Estat rebaixa fins als 12 anys la seva petició de presó per Junqueras i igualment demana menys pena que la Fiscalia per a la resta d'ex-mandataris en la banqueta: amb 11 anys i mitjà pels exconseller a la presó, 10 per Forcadell i 8 per 'els Jordis', en acusar-los tan sol de sedició i malversació. Les penes pels tres exconsellers en llibertat per part de l'Advocacia és de 7 anys i mitjà.

Pel que es refereix a Vox, demana per als membres de l'exGovern a la presó 74 anys de presó (sumeixi als anteriors delictes el d'organització criminal) mentre que pels 'Jordis' i Forcadell demana 62 anys. Pels exconsellers en llibertat reclama 24 anys de presó.

MALVERSACIÓ I TESTIMONIS

L'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia General de l'Estat han calculat de manera diferent la quantitat de diners que presumptament van malversar els líders del procés, doncs mentre per als lletrats xifren la quantia en 1,9 milions d'euros, els fiscals opinen que serien al voltant de 2,91 milions. Aquestes quantitats hauran de ser concretades al final del judici perquè el tribunal pugui estimar, si ho considera oportú, una multa per una responsabilitat civil.

Després de l'interrogatoris dels processaments començaran a declarar més de 500 testimonis sol·licitats per totes les parts, entre els quals destaquen ex-membres del Govern com l'expresident Mariano Rajoy, l'ex-vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre d'Hisenda Cristobal Montoro; a més d'ex-mandataris catalans com l'expresident Artur Mas, l'actual vicepresident Pere Aragonés, el president del Parlament Roger Torrent o l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau.

En total s'han acreditat 600 periodistes de 150 mitjans diferents, dels quals mig centenar són estrangers, sent els més nombrosos els alemanys i francesos, seguits d'holandesos i suïssos, encara que també assistiran periodistes d'EUA, Rússia i la Xina.

El Suprem ha desplegat un important esforç organitzatiu de cara al judici, que s'estendrà durant diversos mesos i pel qual s'han reservat, en principi, jornades de matí i tarda de dimarts a dijous. No obstant això, si es veu que el calendari previst no es compleix amb aquestes sessions es podran estendre al divendres i fins i tot al dissabte.

La intenció és que les sessions concloguin amb temps suficient perquè els set magistrats que jutjaran aquesta causa tinguin llesta la sentència com a més tard per al proper mes de juliol, abans de les vacances d'estiu.

Encara està en l'aire l'assumpte de la traducció de les declaracions, en el cas que els encausats vulguin realitzar-les en català. El president del Suprem, Carlos Lesmes ja va assenyalar que el Suprem té capacitat per realitzar-la tant de manera simultània com successiva si bé la determinació d'aquesta circumstància correspon igualment al tribunal enjuiciador, que encara no l'ha tancat.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.