Publicat 14/10/2019 7:52:51CET

Procés.- Els magistrats confien a signar i notificar aquest dilluns la sentència, que condemnarà per sedició

El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena (c), durant l'acte de l'obertura de l'any judicial aquest dilluns que presideix el rei Felipe VI, en el Saló de Plens del Tribunal Suprem.
Pool - Archivo

La resolució argumentarà que la violència de la tardor de 2017 a Catalunya no va ser suficient per acreditar rebel·lió

MADRID, 14 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els magistrats del Tribunal Suprem que integren la Sala que ha jutjat el 'procés' independentista a Catalunya confien a signar i notificar aquest dilluns la sentència que, segons l'acord unànime aconseguit entre els magistrats, qualifica de sedició els fets ocorreguts durant la tardor de 2017 a Catalunya.

Opten així per un delicte contra l'ordre públic en concurs medial amb un altre de malversació pels quals es condemnarà a penes de presó i inhabilitació als nou líders independentistes a la presó. Els tres exconsellers que van seguir el judici en llibertat seran previsiblement exonerats d'aquest últim delicte i només seran castigats per desobediència.

El judici va quedar vist per a sentència el passat mes de juny, quatre mesos i 52 sessions després de la seva arrencada el 12 de febrer d'aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant per blocs jurídics i aquest últim cap de setmana els magistrats realitzen una última lectura del text.

No obstant això, fins al moment de la signatura qualsevol dels magistrats pot realitzar aportacions anunciar la presentació d'un vot particular, han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques.

La sedició es regula en l'article 544 del Codi Penal i s'aplica a els qui s'alcin "pública i tumultuàriament" per impedir "per la força o fora de les vies legals" el compliment de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic.

En optar per aquest delicte, l'aplicació del qual és la que finalment hauria aconseguit l'unanimitat dels set magistrats que integren el tribunal, des dels Serveis Jurídics de l'Estat es van reclamar penes rebaixades gairebé a la meitat pel que fa a les instades pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

IMPORTANTS PENES D'INHABILITACIÓ

L'Advocacia de l'Estat va sol·licitar 12 anys de presó per l'exvicepresident Junqueras; 11 per a la resta d'exconsellers a la presó, --Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa--; 10 per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 8 per a líders socials Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural), al que va afegir petició de penes d'inhabilitació absoluta pel mateix temps en cadascun dels casos.

Per als tres exconsellers en llibertat Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila se sol·licitaven penes de 7 anys de presó per malversació i desobedienca, un tipus penal que únicament comporta inhabilitació i multa.

La sedició, recollida en el capítol de delictes contra l'ordre públic, es castiga amb penes de presó de 8 a 10 anys a els qui hagin "induït, sostingut o dirigit" la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones "constituïdes en autoritat".

LES PENES PODRAN SUPERAR EL DEMANAT PER L'ADVOCACIA

D'aplicar-se aquesta sedició segons ha transcendit en concurs medial amb el de malversació --tal com ho va demanar l'Advocacia de l'Estat-- les penes a imposar podran superar el sol·licitat per aquesta part per a cadascun dels encausats.

Existeixen dos aspectes fonamentals del debat jurídic que són els que han determinat, si es respecta l'acord ja aconseguit, que la condemna s'imposi per sedició i no per rebel·lió.

Es tracta, segons diverses fonts jurídiques consultades, del ben jurídic que es considera vulnerat i de si la violència, d'acreditar-se, es considera "instrumental", és a dir suficient, idònia i proporcionada per a la consecució de les finalitats previstes pels líders independentistes. Aquest últim punt no es consideraria acreditat, raó per la qual l'opció de la rebel·lió defensada per la Fiscalia hauria fracassat.

Els fets que han estat analitzats detalladament per arribar a una decisió sobre aquest tema han estat les concentracions a les portes de diverses seus de la Generalitat que es van produir el 20 de setembre de 2017 després de la detenció de diversos dirigents catalans acusats d'organitzar l'1-O, especialment la de prop de 40.000 persones enfront de la Conselleria d'Economia que va impedir la sortida de la comitiva judicial que registrava l'edifici fins a altes hores de la matinada. En aquests fets van tenir especial implicació, segons les acusacions, els líders llavors d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Com a segon bloc de fets fonamentals, els disturbis viscuts l'1 d'Octubre quan centenars de ciutadans van impedir l'actuació de les forces de seguretat per evitar el referèndum il·legal; al que se sumarà una anàlisi jurídica en profunditat de l'actuació prèvia del Parlament quant a l'aprovació de les lleis denominades de 'desconnexió' amb Espanya, tant la del Referèndum com la de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana. Aquest últim bloc afectarà directament a Forcadell.

Cal tenir en compte que la sedició condemna la mera vulneració de l'ordre públic, però no de l'ordre constitucional, un aspecte que es protegeix tant en el delicte de rebel·lió (sigui aquesta o no en grau de temptativa) com el de conspiració per cometre-la. Cap d'aquestes opcions hauria aconseguit el consens a la Sala.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.