La resolució argumentar que la violncia de la tardor de 2017 a Catalunya no va ser suficient per acreditar rebellió
MADRID, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
Els magistrats del Tribunal Suprem que integren la Sala que ha jutjat el 'procés' independentista a Catalunya confien a signar i notificar aquest dilluns la sentncia que, segons l'acord unnime aconseguit entre els magistrats, qualifica de sedició els fets ocorreguts durant la tardor de 2017 a Catalunya.
Opten així per un delicte contra l'ordre públic en concurs medial amb un altre de malversació pels quals es condemnar a penes de presó i inhabilitació als nou líders independentistes a la presó. Els tres exconsellers que van seguir el judici en llibertat seran previsiblement exonerats d'aquest últim delicte i només seran castigats per desobedincia.
El judici va quedar vist per a sentncia el passat mes de juny, quatre mesos i 52 sessions després de la seva arrencada el 12 de febrer d'aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant per blocs jurídics i aquest últim cap de setmana els magistrats realitzen una última lectura del text.
No obstant aix, fins al moment de la signatura qualsevol dels magistrats pot realitzar aportacions anunciar la presentació d'un vot particular, han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques.
La sedició es regula en l'article 544 del Codi Penal i s'aplica a els qui s'alcin "pública i tumulturiament" per impedir "per la fora o fora de les vies legals" el compliment de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic.
En optar per aquest delicte, l'aplicació del qual és la que finalment hauria aconseguit l'unanimitat dels set magistrats que integren el tribunal, des dels Serveis Jurídics de l'Estat es van reclamar penes rebaixades gairebé a la meitat pel que fa a les instades pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
IMPORTANTS PENES D'INHABILITACIÓ
L'Advocacia de l'Estat va sollicitar 12 anys de presó per l'exvicepresident Junqueras; 11 per a la resta d'exconsellers a la presó, --Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa--; 10 per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 8 per a líders socials Jordi Snchez (ANC) i Jordi Cuixart (mnium Cultural), al que va afegir petició de penes d'inhabilitació absoluta pel mateix temps en cadascun dels casos.
Per als tres exconsellers en llibertat Meritxell Borrs, Carles Mundó i Santi Vila se sollicitaven penes de 7 anys de presó per malversació i desobedienca, un tipus penal que únicament comporta inhabilitació i multa.
La sedició, recollida en el capítol de delictes contra l'ordre públic, es castiga amb penes de presó de 8 a 10 anys a els qui hagin "indut, sostingut o dirigit" la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones "constitudes en autoritat".
LES PENES PODRAN SUPERAR EL DEMANAT PER L'ADVOCACIA
D'aplicar-se aquesta sedició segons ha transcendit en concurs medial amb el de malversació --tal com ho va demanar l'Advocacia de l'Estat-- les penes a imposar podran superar el sollicitat per aquesta part per a cadascun dels encausats.
Existeixen dos aspectes fonamentals del debat jurídic que són els que han determinat, si es respecta l'acord ja aconseguit, que la condemna s'imposi per sedició i no per rebellió.
Es tracta, segons diverses fonts jurídiques consultades, del ben jurídic que es considera vulnerat i de si la violncia, d'acreditar-se, es considera "instrumental", és a dir suficient, idnia i proporcionada per a la consecució de les finalitats previstes pels líders independentistes. Aquest últim punt no es consideraria acreditat, raó per la qual l'opció de la rebellió defensada per la Fiscalia hauria fracassat.
Els fets que han estat analitzats detalladament per arribar a una decisió sobre aquest tema han estat les concentracions a les portes de diverses seus de la Generalitat que es van produir el 20 de setembre de 2017 després de la detenció de diversos dirigents catalans acusats d'organitzar l'1-O, especialment la de prop de 40.000 persones enfront de la Conselleria d'Economia que va impedir la sortida de la comitiva judicial que registrava l'edifici fins a altes hores de la matinada. En aquests fets van tenir especial implicació, segons les acusacions, els líders llavors d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart.
Com a segon bloc de fets fonamentals, els disturbis viscuts l'1 d'Octubre quan centenars de ciutadans van impedir l'actuació de les forces de seguretat per evitar el referndum illegal; al que se sumar una anlisi jurídica en profunditat de l'actuació prvia del Parlament quant a l'aprovació de les lleis denominades de 'desconnexió' amb Espanya, tant la del Referndum com la de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana. Aquest últim bloc afectar directament a Forcadell.
Cal tenir en compte que la sedició condemna la mera vulneració de l'ordre públic, per no de l'ordre constitucional, un aspecte que es protegeix tant en el delicte de rebellió (sigui aquesta o no en grau de temptativa) com el de conspiració per cometre-la. Cap d'aquestes opcions hauria aconseguit el consens a la Sala.
