Publicat 30/4/2019 16:51:05CET

Procés.- Diversos votants de l'1-O descriuen la violncia policial

MADRID, 30 abr. (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya ha escoltat aquest dimarts la versió contrria a la qual van oferir els policies i gurdies civils que van participar en el dispositiu per impedir el referndum de l'1 d'octubre del 2017: la dels votants. Tots ells, testimonis sollicitats per les defenses dels acusats, han parlat de violentes agressions dels agents contra persones que, segons ells, sempre van actuar de manera "pacífica".

En general, els votants han relatat els mateixos fets, per des d'una perspectiva molt diferent a la dels policies i gurdies civils: mentre que aquests van dir que els manifestants els impedien l'entrada als centres de votació exercint una resistncia activa, collocants estratgicament --asseguts o amb els braos entrellaats--, els votants afirmen que estaven exercint el seu dret a manifestar-se; mentre els agents asseguren que van utilitzar la mínima fora imprescindible sense treure les defenses reglamentries la majoria de les vegades i que els van agredir amb puntades i cops de puny, l'altra part parla de pallisses i cops de porra i que els votants es defensaven "amb les cames"; mentre els primers qualifiquen d'assetjament el seguiment dels votants quan se n'anaven amb les urnes i el material electoral, els segons només consideren que els "acompanyaven".

A més, diversos testimonis, alguns d'ells alcaldes, han afirmat que les setmanes prvies a la consulta independentista illegal no van sentir crides expresses del Govern de Carles Puigdemont per acudir a les urnes. Un d'ells ha matisat: "crides, no; informació sobre que se celebraria el referndum, sí".

Així han transcorregut els testimoniatges de diversos votants de l'1-O en aquesta jornada del judici, i han donat la seva versió primer sobre el que van veure en els collegis catalans, i després han contestat els fiscals, l'advocada de l'Estat i l'acusació popular que exerceix Vox, que han mirat d'exposar aquestes contradiccions entre una i una altra versió.

"Van comenar a treure gent, em van agafar dos policies i rpidament em van portar a l'altre costat. Vaig veure cops i gent a la qual agafaven pels cabells. Van estar traient la gent de manera fora violenta i van entrar dins", ha explicat el primer testimoni del matí, Santiago Valls, qui ha assegurat que els manifestants "en cap moment" no van agredir els policies, la qual cosa contradiu la versió dels agents, perqu desenes d'ells ja han declarat en el judici i prcticament tots han parlat de puntades i cops provinents dels votants.

"Ens van apallissar brutalment", ha manifestat un altre testimoni en resposta a les preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Alguns fins i tot s'han referit a les unitats de Policia Nacional i Gurdia Civil enviades als collegis com un "batalló" o "exrcit".

PALLISSES I CAPS OBERTS

Un dels testimoniatges més crus ha estat el de Joan Pau Salvadó, qui ha dit que d'"un ambient molt tranquil i d'emoció" es va passar a "pallisses" i "caps oberts" per les agressions que assegura que van patir per part els agents. "Els feien cops al fetge, a la panxa, a les parts baixes, i quan s'ajupien de dolor els obrien el cap. Vaig veure gent plorant, gent cridant, amb por", ha ressaltat.

Visiblement emocionat, aquest testimoni ha explicat que la gent demanava als gurdies civils que van actuar en el collegi al qual va acudir "els demanava que no els peguessin" i els deien que "només volien votar" i no volien "fer mal a ningú". Quan els agents se'n van anar, la gent "els anava acompanyant amb les mans amunt", ha afegit, al contrari del que han dit policies, alguns dels quals van resultar ferits durant la seva intervenció als centres.

Durant les seves declaracions, els policies i gurdies civils també van parlar d'insults per part dels manifestants, en els quals van veure "cares d'odi". Els votants, per la seva banda, han parlat de "cares de por, de perplexitat" i han negat insults o amenaces al principi, per en el torn de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sí que han reconegut que alguns van poder "perdre els nervis", per sempre arran de l'actuació policial. De fet, un testimoni ha apuntat que sí que va sentir insults per part dels policies, com ara "rates", "gossos".

Els agents també van assegurar que els membres de la policia judicial van anunciar a cada collegi que tenien ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tancar els centres i confiscar el material electoral, per els votants han assegurat que en cap moment van sentir-ho. Per gairebé tots sí que coneixien la suspensió del Tribunal Constitucional, encara que tots han defensat el "dret a votar" i un alcalde, Marc Puigtió, ha adms que va animar als vens a participar en el referndum.

"Sabia que el referndum havia estat susps i que hi havia una ordre judicial?", ha preguntat a un testimoni l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane. Sabia que votar no és delicte. També crec havien d'haver-nos protegit i no pegar-nos", ha replicat el compareixent, per la qual cosa el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha interromput demanant-li que contesti.

"VAN VENIR A PER NOSALTRES"

"Sabia que havien anat policies i gurdies civils a Catalunya per evitar la celebració del referndum?", ha afegit Seoane, i el testimoni ha reconegut que sí. A aquesta mateixa pregunta, un altre votant, Albert Salvaó, regidor a més de la localitat de Sant Carles de la Rpita i membre d'ERC, ha dit que ho va saber per la premsa, apuntant a més que ho va patir "en les seves prpies carns". "Van venir a per nosaltres", ha assegurat.

Aquest regidor ha mirat de mostrar cert desconeixement de les ordres judicials que s'havien ems per impedir el referndum, per sí que ha volgut deixar clar que malgrat tot aix "est perms votar". Marchena, una vegada més, ha hagut d'intervenir per demanar al testimoni que no faci valoracions polítiques.

Un dels testimoniatges més curiosos ha estat el de Pilar Calderón, una dona que ha dit que va exercir d'apoderada d'ERC el dia del referndum en un collegi de Sabadell, encara que ha manifestat que ho va fer "voluntriament", sense que ningú la nomenés o li ho encarregués.

DISFRESSES, JOGUINES I MENJAR PER A CELÍACS

Davant la insistncia del representant del Ministeri Públic, aquesta testimoni ha acabat reconeixent que els votants volien impedir l'entrada dels policies, després de defensar que l'única cosa que feien era "manifestar-se", asseient-se al terra de l'entrada amb les mans aixecades.

Segons la testimoni, els policies van passar una bona estona dins del collegi buscant les urnes i el material electoral, "rebentant portes" el menjador i altres aules, per finalment se'n van anar sense res. Sí que es van endur material escolar, "com ara disfresses o joguines", ha assegurat. Un altre testimoni que també va ser en aquest centre ha afegit que es van endur "aliments per a celíacs".

Quan van marxar els agents, els votants van decidir "entre tots" que el collegi tornaria a obrir. L'advocat de Vox Pedro Fernández ha volgut saber llavors qu van fer després amb les urnes, per la testimoni no ho sap. Tampoc va saber com van arribar les urnes al centre: "Jo vaig dormir al collegi i quan em vaig despertar les urnes eren a la porta".

el més llegit

  1. 1

    L'Ajuntament de Lleida demana suspendre els cobraments de lloguer temporalment

  2. 2

    L'Hospitalet (Barcelona) obre una línia 900 gratuïta per a empreses i autònoms

  3. 3

    Coronavirus.- Badalona (Barcelona) ofereix 200 places d'estacionament gratuït a sanitaris

  4. 4

    Coronavirus.- Educació fixa tenir en compte la situació de cada alumne en avaluar el confinament

  5. 5

    Coronavirus.- El Ciac veu un futur molt negre davant el "desgavell" de mesures del Govern