Publicat 06/11/2020 13:44CET

Primera persona identificada d'una fossa amb l'intercanvi d'ADN entre Catalunya i Navarra

Primera persona identificada d'una fossa amb l'intercanvi d'ADN entre Catalunya i Navarra
DEPARTAMENT DE JUSTICIA

BARCELONA, 6 nov. (EUROPA PRESS) -

El conveni entre Catalunya i Navarra per compartir mostres d'ADN ha permès identificar una persona que s'ha recuperat d'una fossa de la Guerra Civil, Ramon Haro Gómez, un dels 800 presos republicans que el 22 de maig del 1938 va aconseguir fugir de la presó del Fuerte de San Cristóbal del Monte Ezkaba (Navarra).

Segons un comunicat de la Conselleria de Justícia de la Generalitat d'aquest divendres, la Guàrdia Civil va capturar i executar Ramon Haro i dos reclusos més a Esteribar (Navarra), i els veïns del poble van enterrar els tres homes en una fossa.

El fill de Ramon Haro Gómez, Ramon Haro Garcia, vivia a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i l'any 2016 va facilitar mostres d'ADN a la Generalitat quan va arrencar el programa d'identificació genètica, perquè la família havia inscrit el cas al cens de persones desaparegudes.

El Govern de Navarra va localitzar i obrir la fossa d'Esteribar l'estiu del 2016 i la Direcció General de Memòria Democràtica va traslladar a l'octubre les mostres d'ADN del fill de Ramon Haro Gómez a l'Institut de la Memòria de Navarra, on l'encreuament de les dades genètiques ha donat positiu en un dels tres esquelets.

EL CONVENI AMB NAVARRA

El conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Foral de Navarra es va signar al setembre per compartir perfils genètics i identificar víctimes localitzades a les fosses de la Guerra Civil i el franquisme.

El conveni també estableix l'organització conjunta d'exposicions, esdeveniments, col·loquis i seminaris relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició.

PROGRAMA D'IDENTIFICACIÓ GENÈTICA

A Catalunya, el Programa d'identificació genètica és un sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades a diverses fosses per veure si hi ha coincidències, i ha permès identificar vuit persones.

Actualment, el programa disposa d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de les fosses, i cada extracció d'ADN d'un individu enterrat té un cost de 1.000 euros.

La donació d'ADN de familiars és gratuïta i indolora i és clau per poder identificar les víctimes.

A Catalunya es calcula que hi ha unes 20.000 persones enterrades a les fosses de la Guerra Civil, i la Direcció General de Memòria Democràtica ha documentat 523 fosses.

La Generalitat ha obert 32 fosses gràcies al Pla de fosses, el programa que des del 2017 planifica i prioritza l'obertura i les tasques per identificar les víctimes, i fins ara s'han recuperat 316 persones.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés