Publicat 15/05/2021 12:05

El preu del lloguer puja un 36% a Catalunya els últims sis anys, segons el Ctesc

Archivo - Arxivo - Habitatges de Barcelona
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

El 35,2% d'arrendataris de Barcelona dediquen a l'habitatge un 40% dels seus ingressos

BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -

El preu del lloguer a Catalunya ha pujat un 36,1% del 2014 al 2020, segons l'informe del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (Ctesc) 'El dret a l'habitatge', que ha presentat recentment.

Han pujat tant el nombre de contractes de lloguer com la renda mitjana que s'hi paga, passant de 60.126 amb una renda mitjana de 678 euros al 2008, a 135.509 amb una renda de 734 euros de mitjana al 2020.

Segons el ponent de l'estudi, José Martín Vives, la pujada dels habitatges en lloguer es deu a la crisi immobiliria, que va fer que moltes persones que s'havien hipotecat es veiessin "abocades al rgim del lloguer".

Amb tot, el 35,2% de persones arrendatries de l'rea metropolitana de Barcelona dediquen ara com ara més d'un 40% dels seus ingressos a les despeses d'habitatge, afirma el Ctesc.

L'entitat que presideix Toni Mora constata que els preus no tenen un contraps suficient amb l'oferta d'habitatges protegits, cosa que obliga moltes famílies a "destinar una proporció molt elevada dels seus ingressos" al pagament de l'habitatge i als seus consums bsics.

AUGMENTAR LA DESPESA PÚBLICA EN HABITATGE

De fet, un 2% de les llars tenen lloguer social a Catalunya, un percentatge "redut" tenint en compte que en altres pasos --com els Pasos Baixos-- aquest percentatge arriba fins al 30%.

D'altra banda, un 27,9% de la població es troba en situació d'exclusió de l'habitatge, un 4% en un habitatge insegur i un 15,9% en un habitatge inadequat.

L'informe posa mfasi en qu el dficit d'habitatge "té afectació en la salut física i mental d'adults i nens" i que també crea problemes per als estudis.

Per aix, el Ctesc ha demanat a la Generalitat augmentar gradualment la despesa pública en habitatge fins a l'1% del PIB i aprofitar els fons europeus per solucionar el problema de l'habitatge a Catalunya.

8,5 ANYS ESTALVIANT PER COMPRAR

El preu de compra de l'habitatge ha augmentat un 28,9% en el període 2014-2020 i, per comprar-ne, cal estalviar 8,5 anys --mentre que al 2015 calia estalviar durant 6,9--.

Catalunya, segons dades del 2018, compta amb el 77,2% d'habitatges principals sobre el total, un 1,3% d'habitatges buits (davant del 10,9% del 2011), el 68,6% en propietats (10 punts percentuals menys que al 2001) i el 26,7% en lloguers (10 punts més).

Segons Vives, la disminució dels habitatges buits en aquests set anys es pot deure a "una transformació en pisos turístics".

S'espera que el nombre d'habitatges augmenti fins als 3,34 milions al 2035, davant dels 3,01 milions que es van comptabilitzar al 2019.

Les dades que fan referncia a la construcció residencial "no van per bon camí", segons Vives: al 2006 se'n van iniciar 127.117 i se'n acabar 77.309, per al 2020 se'n van iniciar 11.395 i se'n van acabar 11.601.

GRANDRIA DE LA LLAR

La grandria de la llar ha disminut: al 2019 era de 2,53 persones --tenint en compte que la població de Catalunya era de 7.619.494 persones i el nombre de llars 3.012.500--, mentre que al 2007 la grandria era de 2,57 persones.

La reducció de la grandria és "un fenomen estructural" que existeix des del 1981 (quan la grandria de les llars era de 3,36) i es deu als canvis en la tipologia dels habitatges entre el 2007 i el 2018.

Durant aquests anys, van augmentar els habitatges unipersonals (+6,6%), els de mares soles amb fills (+1,1%), els de pares sols amb fills (+1,0%) i les cases amb dos nuclis familiars o més (+0,5%), mentre que van perdre representació les de parelles amb fills (-4,9%) i les de parelles sense fills (-4,0%).

L'any 2019, el 69,1% de llars eren llars amb un nucli, i la tipologia dominant era la de parella amb fills --el 34,3% del total--, seguida de la de parella sense fills --en un 24%--.

El preu de les transaccions de compravenda d'habitatges va pujar del 2008 al 2020 en el cas de les noves, passant de 245.938 euros de mitjana a 288.299; no obstant aix, en els habitatges usats els preus van baixar des dels 230.101 euros fins als 187.521.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés