BARCELONA 4 jul. (EUROPA PRESS) -
El preu de l'habitatge a la costa catalana cau un 45% des dels màxims del 2007-2008, fet que suposa 1,8 punts més que la mitjana a l'arc Mediterrània espanyol, i vuit punts més que a tot Espanya, on l'ajust ha estat del 37,2%.
Així es desprèn de l'informe sobre el mercat d'habitatge de vacances elaborat per la taxadora Tinsa i presentat aquest dijous a Barcelona en roda de premsa, d'on també s'extreu que la comunitat catalana té tres dels deu municipis de l'Estat on els preus han baixat amb major intensitat.
Es tracta de Castelló d'Empúries (Girona), que acumula una baixada del 53,7%, de Pineda de Mar (Barcelona), on els preus han caigut un 52,1%, i de Mataró (Barcelona), amb un ajust del 52%.
Per províncies, la crisi del sector immobiliari ha afectat amb especial duresa a Barcelona (-48,5%), seguida de Girona (-45%), i de Tarragona (-44,5%).
En canvi, Palafrugell (Girona) ha acumulat un descens inferior al 27%, i altres municipis com Calonge (Girona), Cambrils (Tarragona), Sitges (Barcelona) i Torredembarra (Tarragona) han registrat caigudes que oscil·len entre el 32,4% i el 37,8%.
TENDÈNCIA
En aquest sentit, l'estudi ressalta que mentre que en municipis com Calonge, Sitges, i Vilanova i la Geltrú (Barcelona) la baixada de preus s'està frenant amb força, en altres com Pineda de Mar (Barcelona), Lloret de Mar i Castell-Platja d'Aro (Girona) els descensos segueixen i han estat importants.
El director de Desenvolupament de Negoci i Màrqueting de Tinsa, Raúl García, ha explicat que aquestes importants diferències entre municipis també s'observen en èpoques de bonança, de manera que les localitats que ara pateixen una caiguda de preus més fort, també són les que van tenir pujades més importants durant el 'boom' immobiliari.
García ha ressaltat que la quantitat d'oferta disponible, la més gran o menor presència d'immobiliàries i entitats financeres en el territori --que estan apostant per abaixar molt els preus per vendre amb més rapidesa--, i el fet de tenir una demanda personalitzada enfocada a un sector concret són factors que també generen aquestes divergències.
FUTUR
Segons les seves previsions, les vendes del mercat de segona habitatge a Espanya seguiran estancades fins a 2015 entorn dels 20.000 immobles anuals, dels quals calcula que uns 5.000 seran adquirits per estrangers no residents, en una proporció que augmentarà amb els anys.
"La venda d'habitatges de segona residència per part dels nacionals no es reactivarà fins que no ho faci la de primera, i això no es produirà fins que no hi hagi confiança i seguretat en la feina", ha afirmat García.
Els estrangers que més immobles compren a Catalunya són els francesos, belgues, i holandesos, i en menys grau els procedents del Regne Unit, si bé el mercat rus comença a acaparar una quota important i és el que més creix actualment.
