L'O-HB alerta que aquesta bretxa "podria" comenar a mostrar una bombolla en la compravenda
BARCELONA, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
El preu mitj de la compravenda d'habitatge d'obra nova i de segona m ha crescut més del doble que la renda familiar a la ciutat de Barcelona en els darrers 18 anys, segons dades de l'Observatori Metropolit de l'Habitatge de Barcelona (O-HB).
Ho ha explicat en roda de premsa aquest dimecres la presidenta de l'O-HB, Carmen Trilla, que ha indicat que aquesta discrepncia entre l'evolució dels ingressos i el preu des de l'any 2000 és un "indicador clar" de les dificultats dels ciutadans per accedir a l'habitatge.
La renda familiar bruta disponible per a les famílies ha augmentat un 63,4% entre el 2000 i el 2018, mentre que el preu mitj de compravenda d'obra nova ha pujat un 148% i el de segona m un 145%, una tendncia que es manté per al conjunt de Catalunya.
Trilla ha remarcat que aquesta bretxa projecta que el comportament del mercat per a la compravenda "podria comenar a ser" el d'una bombolla, com la que va provocar l'anterior crisi econmica, per que encara és massa incipient per determinar-ho.
EL LLOGUER CREIX EL DOBLE
El preu mitj del lloguer ha crescut un 128% a Barcelona durant els darrers 18 anys, una xifra que també duplica l'evolució de la renda familiar per aquest període.
No obstant aix, Trilla ha negat que es pugui aplicar el concepte de 'bombolla' a aquesta tendncia, perqu ha raonat que el lloguer no es mou estrictament en termes especulatius sinó pel que poden pagar els usuaris.
Ha assenyalat que el 68,9% dels habitatges llogats a Barcelona es troben en mans de persones físiques i comunitats de béns, i ha defensat que no es guien per qüestions especulatives per fixar el preu sinó per un "efecte miratge" de buscar preus semblants als que saben que hi ha en el mercat.
Trilla ha subratllat que el preu mitj del lloguer sembla que ha "tocat sostre", sobretot, després de la moderació que es va registrar a Barcelona el 2018: va augmentar un 6% respecte al creixement del 9,5% del 2017.
Ha sostingut que aquesta tendncia, que també es repeteix en la de l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB), s'haur de comprovar amb el comportament d'aquest any, i ha remarcat que, malgrat que es moderi, actualment el "sostre és molt alt".
DIFICULTATS PER ACCEDIR A L'HABITATGE
L'informe de l'O-HB ressalta que les famílies han de fer un esfor cada vegada més gran per accedir a l'habitatge, tant si el volen comprar com si el volen llogar.
Per a l'adquisició d'habitatges de segona m, famílies de l'rea metropolitana que percebien el 2018 una quantitat de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (SMI) van haver de destinar el 43% dels seus ingressos a la compra; amb 3,5 vegades el SMI, el 31% i amb una renda mitjana, el 22%.
Aquesta situació es repeteix per al lloguer: les famílies de l'AMB que cobraven l'any passat 2,5 vegades el SMI van dedicar-hi el 41,2% dels seus ingressos; 3,5 vegades el SMI, el 29,4%, i amb una renda mitjana el 20,9%.
Així mateix, l'informe sosté que una llar que percebi 2,5 vegades el SMI només es pot permetre un lloguer a cinc dels 33 municipis de l'AMB --Badia de Valls, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisball-- i cap districte de Barcelona, mentre que, amb un sou de 3,5 vegades el SMI, es pot accedir a 30 dels 33 municipis de l'AMB i a quatre districtes de Barcelona.
POLÍTIQUES METROPOLITANES
Trilla ha advocat per impulsar directrius metropolitanes per encarar la qüestió de l'habitatge a Barcelona i ha remarcat que la ciutat es troba en un continu urb i s'han de decidir normes que considerin les diferents localitats que l'envolten: "Ha de ser una política metropolitana".
Sobre el decret aprovat pel Govern catal per limitar el preu del lloguer, Trilla ha indicat que el preu de referncia de la norma ve marcat pel mercat i que serien pocs els contractes vigents que assolirien un descens.
Ha remarcat que la limitació del preu del lloguer no es pot fer per llei i que s'han de promoure programes públics de concertació, a més de reforar les ajudes al lloguer i destinar més recursos: "Sense que s'augmenti la capacitat dels recursos públics no es pot fer política d'habitatge".
