SCC i el portaveu del SPC tenen previst querellar-se la setmana vinent
BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -
El presumpte espionatge dels Mossos d'Esquadra sobre polítics, advocats, associacions civils i periodistes ja acumula sis querelles criminals presentades i cinc d'elles han estat admeses en jutjats d'instrucció de Barcelona, han informat a Europa Press fonts jurídiques.
Des del despatx de l'advocat José María Fuster-Fabra han presentat cinc querelles que ja han estat admeses a tràmit per suposats seguiments i informes realitzats pels Mossos: una del propi advocat; una altra de l'exlíder de SCC José Ramón Bosch; una altra del secretari general del sindicat de la policia catalana SPC, David José, i el seu fill menor de 15 anys; una altra de la seva exdona, i una altra de la Plataforma Barcelona amb la Selecció.
Les querelles es dirigeixen contra els funcionaris dels Mossos que puguin ser identificats com a culpables dels seguiments i pels delictes de prevaricació, malversació i revelació de secrets.
A més, el periodista Albert Castillón ha presentat una querella pendent d'admetre's a tràmit després de publicar-se en 'El Periódico' un informe de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional de Catalunya que concloïa que els Mossos d'Esquadra van crear un "servei il·legal d'espionatge" per investigar polítics i altres personalitats.
Dilluns vinent el portaveu del SPC, David Miquel, que també apareix com a objecte de seguiments en els documents, presentarà una querella en els jutjats a través del bufet de Fuster-Fabra, ha explicat a Europa Press.
Societat Civil Catalana (SCC) va anunciar aquest dijous que té previst querellar-se contra els responsables polítics i policials assegurant que aquest "espionatge al bloc constitucionalista de Catalunya és una mostra més de la forma d'actuar totalitària dels representants secessionistes".
Per la seva banda, Cs va explicar aquest dijous que no descarta emprendre accions judicials contra els seguiments que, segons informes de la Policia Nacional, van realitzar els Mossos sobre polítics del seu partit, ja que considera que es van fer únicament "per raons ideològiques".
A més, va avançar que una vegada que el Parlament triï un nou president de la Generalitat i aquest formi Govern, presentarà una bateria de preguntes parlamentàries, sol·licitarà diferents compareixences, demanarà informes i reclamarà que s'assumeixin "responsabilitats polítiques" per aquests fets.
Sobre presumptes seguiments al president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, i al delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, tots dos van dir que no els constava, però Albiol es va reservar la possibilitat d'emprendre accions legals si es confirmés.
RESPOSTA DE PUIGDEMONT I FORN
Aquest divendres l'expresident de la Generalitat i diputat de JxCat, Carles Puigdemont, ha negat que els Mossos d'Esquadra hagin realitzat seguiments a polítics i ha defensat que, "a diferència d'altres", són una policia escrupolosa amb la llei i la democràcia.
En una entrevista de Rac 1, recollida per Europa Press, ha qüestionat l'origen dels informes que parlen d'aquestes pràctiques, com també ho ha fet del document 'Enfocats' que la Guàrdia Civil va trobar al domicili de l'ex-secretari general de Vicepresidència amb Oriol Junqueras, Josep Maria Jové: "No en vaig sentir a parlar i ara, no obstant això, existeix".
Quan l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn va ser interrogat en el Tribunal Suprem, va negar els seguiments al president del PP català, Xavier García Albiol, i al delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo: "Li puc dir rotundament que, a cap moment, aquesta informació és veritable", va defensar Forn, segons les actes de la seva declaració judicial.
"De fet", va continuar, "al cap d'uns dies el Ministeri de l'Interior va desmentir aquesta informació que a mi em va fer mal".
