Actualitzat 11/11/2018 10:57

Presons identifica a 39 presos que capten interns per sumar-se a la jihad i a altres 82 susceptibles de radicalitzar-se

L'Administració, optimista pel programa pioner que cerca desenganxar de la violència a una vintena d'aquests reclusos

Operació policial contra el yihadismo
EUROPA PRESS - Arxiu

   MADRID, 11 nov. (EUROPA PRESS) -

   Institucions Penitenciàries té identificats a 39 presos amb potencialitat per captar a altres interns perquè se sumin a la jihad i a altres 82 susceptibles de radicalitzar-se a aquest efecte, segons dades d'Institucions Penitenciàries als quals ha tingut accés Europa Press. A més, un equip multidisciplinari d'Institucions Penitenciàries treballa amb una vintena d'ells dins d'un programa pioner de tractament que cerca "desenganxar-los" del radicalisme.

   Segons les dades amb data de novembre de 2018, a les presons espanyoles existeixen 250 presos relacionats amb el jihadisme, classificats internament en tres grups: Grup A, amb 129 interns amb condemnes per terrorisme; Grup B, on hi ha 39 "captadors" que han estat condemnats per altres delictes, però amb indicis que fan proselitisme islamista; i Grup C, els "susceptibles de ser captats", amb 82 interns.

   Des d'Institucions Penitenciàries, organisme depenent del Ministeri de l'Interior, se subratlla que la situació dins de les presons en relació amb el terrorisme jihadista està controlada, recordant l'operació recent de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb Presons, que va portar a identificar a 25 interns en 17 presons per fer proselitisme de DAESH.

   L'operació es va iniciar per unes pintades i va portar a la intervenció de comunicacions i registre de cel·les, a més de la detenció, entre uns altres, de Jamal Zougam, condemnat per l'atemptat de l'11-M. El capitost era Mohamed Achraf, un jihadista molt conegut a les presons espanyoles, doncs ha passat intern més d'una dècada després de ser arrestat en l''operació Nova'.

PLENA COL·LABORACIÓ AMB FORCES DE SEGURETAT

   "La informació entre Presons i les Forces de Seguretat és fluïda perquè ha d'haver-hi plena col·laboració", ha explicat a Europa Press un alt càrrec d'Institucions Penitenciàries especialitzat en radicalisme violent, que ha demanat mantenir el seu anonimat.

   Es refereix en concret a la Instrucció 8/2014 perquè va donar inici a una "triple actuació molt rellevant": prevenció i detecció; avaluació del risc; i, finalment, tractament. "Aconseguim filar molt més fi des de llavors", indica aquesta font, per qui el model penitenciari espanyol és en aquest sentit "modèlic".

   En la part d'avaluació del risc els experts d'Institucions Penitenciàries treballen amb 12 factors de risc violent i 27 de captació i radicalització. El tractament individualitzat ha incorporat des d'aquest passat mes de febrer un nou instrument d'avaluació del risc de radicalisme violent que s'ha començat a utilitzar amb una vintena d'aquests presos relacionats amb el jihadisme.

"FUGIM DE CONFONDRE RELIGIÓ I VIOLÈNCIA"

   Tracta de combatre el "fanatisme corportamental" per aconseguir que l'intern es "desenganxi" del radicalisme. Els experts en aquesta matèria eviten l'ús de radicalització, el terme generalitzat per polítics i mitjans de comunicació. "S'accepta que algú pugui ser radical però el que se cerca és que no sigui violent i que pugui viure en societat, fugim de confondre la religió i la violència, per aquest motiu el tractament no contempli una correcció religiosa", assenyala aquest funcionari.

   En ser preguntat per Europa Press sobre el balanç que fan d'aquest tipus de tractament, es mostra optimista perquè el programa de tractament permet "entendre els factors criminològics" i té "vocació d'amplitud i de cercar criteris d'eficàcia" sobre tota la població reclusa, i no només els 20-25 presos beneficiats ara com ara d'entre els classificats en els grups A, B i C --inclosos aquí tots els que al seu torn formen part del fitxer de seguiment especial FIES--.

   "És un fenomen molt recent i quantificar matemàticament l'èxit en matèria penitenciària és difícil", adverteix aquest funcionari, "però és cert que hi ha un nombre creixent sota observació, a més de més peticions voluntàries per acollir-se al mateix i de prendre consciència i reconèixer el delicte". De forma genèrica, detalla que el tipus de perfil del pres és el d'home originari del Marroc o Algèria, encara que també hi ha nascuts a Espanya, principalment a Ceuta i Melilla.

Contingut patrocinat