Interior estudia la petició d'ERC d'acord a una ordre que permet actes polítics, encara que sense premsa ni tampoc alterar la seguretat
MADRID, 28 març (EUROPA PRESS) -
La Secretaria General d'Institucions Penitncies esperar al fet que la Junta Electoral Central (JEC) es pronunci sobre la petició per celebrar un debat electoral dins de la presó de Soto del Real (Madrid) que ha sollicitat per escrit Jordi Snchez, candidat de JxCat en les eleccions generals i un dels polítics presos pel seu paper com a president de l'ANC durant el procés.
Segons expliquen a Europa Press fonts penitenciries, l'organisme depenent del Ministeri de l'Interior est estudiant la petició d'ERC per celebrar "actes polítics" --no especifica la formació pel que es refereix a debats electorals-- a les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco, en qu es troben interns els líders del procés jutjats al Tribunal Suprem.
En el cas d'ERC, l'escrit va ser rems a l'atenció del secretari general d'Institucions Penitenciries, Ángel Luis Ortiz, mentre que Jordi Snchez el que ha fet és posar al corrent a l'organisme d'Interior de la carta que ha enviat a la JEC.
Snchez ha rems altres cartes perqu debatin amb ell a Soto del Real el candidat d'ERC, Oriol Junqueras --també a la presó provisional--; el dels comuns, Jaume Asens; la candidata del PSC, Meritxell Batet; la popular Cayetana Álvarez de Toledo; la candidata de Cs, Inés Arrimadas; i el candidat de Front Republic, Albano-Dante Fachin.
NO HI HA PRECEDENTS DE DEBATS A LA PRESÓ
Des de les presons se subratlla la diferncia entre totes dues sollicituds. En el cas de "actes polítics", com demana ERC, existeixen precedents amb permisos concedits per part de l'Administració perqu els partits puguin fer campanya dins de les presons, encara que amb límits com per exemple, no deixar accedir la premsa ni que s'alteri la seguretat o funcionalitat dins de la presó.
Es remeten al cas, que exposa en el seu escrit ERC, d'Endavant Andalusia. La coalició de IU i Podem va oferir tres mítings durant la campanya de les últimes eleccions andaluses dins de les presons, prvia autorització de les Institucions Penitenciries. Per, les fonts penitenciries no tenen constncia de la celebració de debats electorals dins de les presons.
L'Ordre de Servei 6/2018 sobre campanyes electorals, que ha consultat Europa Press, regula el dret a sufragi a través del vot per correu per a tots els interns, excepte els quals estiguin privats d'aquest dret per sentncia. L'abstenció acostuma a ser la tnica general de la població reclusa en les diferents cites electorals.
Els interns poden tenir una "explicació directa i personal" dels diferents programes electorals, que permet l'entrada a les presons de candidats i la disposició d'un espai per dur a terme la campanya electoral, sense que aix afecti les visites i comunicacions regulades al marge dels períodes electorals.
HA DE PREVALER LA SEGURETAT INTERNA
En la llei penitenciria no s'estableix cap prohibició expressa per a la realització dels actes de campanya, per precisa: "més enll de les quals puguin afectar a qüestions de seguretat interior".
La citada Ordre de Servei amb data del 26 de novembre del 2018 recull una srie d'exigncies relacionades amb la seguretat interna com que l'acte polític no alteri les activitats regimentals del centre, que duri "entorn de 60 minuts" o que se solliciti "almenys amb cinc dies d'antelació" a la seva celebració.
També prohibeix l'entrada de mitjans de comunicació: "No ser possible sense perjudici que des del Gabinet de Premsa de la Secretaria General d'Institucions Penitenciries pugui informar-se de l'activitat, respectant sempre la imatge de les persones que assisteixin a l'acte". L'objectiu, en definitiva, és "no alterar les activitats regimentals del centre".
La direcció de la presó est obligada a comunicar la celebració d'actes polítics a les Juntes Electorals Provincials, que vetlla a més perqu el nombre de candidats que entri als centres penitenciaris no alteri la funcionalitat d'aquesta presó. En cap moment es parla de la possibilitat que siguin candidats a la presó, com pot ser el cas de Jordi Snchez.
Sobre els drets electorals dels presos del procés ja es va debatre quan es van convocar les eleccions el desembre del 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució. En aquell moment, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del procés, va denegar el permís extraordinari de sortida de la presó que havia estat sollicitat per Junqueras i Snchez per assistir a la sessió d'investidura del candidat a la presidncia de la Generalitat que s'anava a celebrar al Parlament.
