El jutge Velasco deixa en llibertat deu més tot i que atribueix a tots ells un delicte d'integració en organització terrorista
MADRID, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha enviat a la presó cinc dels 15 presumptes membres dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC) arrestats a Madrid, Barcelona i Palència, perquè considera que haurien participat en "actes de coordinació i promoció de sabotatges i danys en 114 caixers" i guardaven fotografies de "policies i comissaries" com a possibles "objectius" dels seus atacs, han informat fonts jurídiques.
El magistrat, que ha deixat en llibertat amb mesures cautelars els altres deu arrestats, imputa indiciàriament a tots els detinguts en l'anomenada 'operació Pinyata' un delicte d'integració en organització terrorista per pertànyer a un grup "de tipus insurreccionista anarquista" que tenia la finalitat de "subvertir l'ordre públic i alterar greument la pau pública".
També s'investiga si els detinguts, als quals van confiscar manuals de fabricació d'explosius, tenen relació amb els atacs que es van produir el 2013 a la catedral de l'Almudena de Madrid i la basílica del Pilar de Saragossa.
En concret, el magistrat ha acordat l'ingrés a la presó incondicional de Paul Jara, Jorge Linares, Javier García Castro, Javier Grijalbo i Enrique Balaguer. Aquest últim va ser detingut el 16 de desembre passat en el marc de l''operació Pandora', que va dirigir el jutge Javier Gómez Bermúdez. Tot i que va ser posat en llibertat el febrer, ha continuat amb la seva activitat delictiva, segons Velasco.
La resta, que ha quedat en llibertat a primera hora de la tarda, ha estat victorejat per un grup d'unes seixanta persones que els esperaven al passeig de Recoletos de Madrid i que han cridat "carronyers" als càmeres de televisió que gravaven les imatges.
LÍDERS DEL GAC EN TRES PROVÍNCIES
Entre els arrestats --deu a Madrid, tres a Barcelona i dos a Palència-- es trobaven els líders del GAC en aquestes províncies. En els registres dels seus domicilis i de diversos centres socials ocupats es trobaven reivindicacions d'atacs comesos amb artefactes explosius, documents d'organització i finançament i proselitisme de joves per fer actes terroristes i manuals d'autodefensa i de tècniques per evitar el seguiment i la detenció policial.
De la mateixa manera, els agents van confiscar dispositius tècnics d'accés xifrat a Wi-Fi per fer anònima la seva navegació per internet que eren ocults en necessers.
L'atac a la catedral de l'Almudena, que es va produir el 7 de febrer del 2013, i el de la basílica del Pilar, que va tenir lloc el 2 d'octubre d'aquell mateix any, va ser reivindicat per l'autodenominat 'Comando Insurreccional Mateo Morral', que deu aquest nom a l'anarquista responsable de l'atemptat contra el Rei Alfons XIII i Victòria Eugènia el dia del seu casament, en el qual van morir diverses desenes de persones.