Alerta de la "complexitat" d'oficialitzar el català a la UE
MADRID, 1 juny (EUROPA PRESS) -
El president del Senat, el popular Pedro Rollán, no es planteja ampliar l'ús de les llengües cooficials a la cambra alta, que actualment està limitat a uns debats al ple, al·legant que el castellà és una llengua que "ens uneix a tots", encara que ha recordat que actualment hi ha una proposta de les formacions independentistes per universalitzar el català, el gallec i el basc.
"Valorem prou bé totes i cadascuna de les llengües cooficials i la llengua ha de ser un pont i no un mur", ha proclamat Rollán en una entrevista concedida a Europa Press en ser preguntat per ampliar l'ús de les llengües cooficials a la cambra alta.
De fet, fa unes setmanes, ERC, EH Bildu, PNB, Junts, BNG i senadors del grup d'Esquerra Confederal es van unir al Senat amb l'objectiu d'aprofitar la tramitació de la reforma del Reglament proposada pel PP per intentar estendre l'ús de les llengües cooficials a tots els debats i textos de la cambra alta, com ja passa al Congrés des d'aquesta legislatura.
En concret, la cambra presidida per Francina Armengol ha començat aquesta legislatura a fer servir les llengües cooficials a tots els debats parlamentaris, fins i tot en les sessions de control al Govern central i en els textos registrats.
Això és el que reclamen els socis del Govern central també al Senat "amb l'objectiu de garantir la utilització plena i normalitzada del català, l'occità (aranès a la Vall d'Aran), el basc i el gallec" en l'activitat de la cambra alta.
UN ÚS LIMITAT
En l'actualitat, l'ús de les llengües cooficials al Senat està limitat als debats de les mocions al ple, la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la presentació d'alguns textos escrits.
En la legislatura passada, en la qual el PSOE sumava majoria amb diversos aliats del Govern central, els socialistes van defensar admetre a tràmit una proposta de Junts de reforma del Reglament per universalitzar l'ús de les llengües cooficials al Senat.
No obstant això, els socialistes van fer diverses ampliacions del període d'esmenes a aquesta proposta, i van dilatar-ne la tramitació al Senat sense que finalment es dugués a terme.
En aquest context, l'avançament electoral i la dissolució de les Corts van provocar que aquesta proposta per estendre l'ús de les llengües cooficials quedés sense efecte.
I FER-LO OFICIAL A LA UE?
Sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, Pedro Rollán veu "lògic" que la llengua majoritària d'un país sigui la que sigui oficial a les institucions comunitàries.
"Un idioma més a la Unió Europea té un impacte enorme. És a dir, estem parlant de traduccions simultànies, bidireccionals, no només en el que són les intervencions orals sinó també en els documents. Requereix una complexitat absolutament excel·lent", ha alertat.
Així mateix, creu que un dels motius pels quals es planteja l'oficialitat d'aquestes tres llengües "pot establir algun ressentiment pel que fa a determinats moviments independentistes", cosa que, a parer seu, es defensa a les institucions europees.
