BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
El president d'Islàndia, Olafur Ragnar Grimsson, ha instat aquest dimecres a anteposar la democràcia als interessos economicofinancers, i a afrontar les crisis sense acceptar la premissa que perquè hi hagi recuperació la població ha de patir, el que ha qualificat d'"error".
En una conferència a l'Iese sobre com el seu país ha afrontat i superat la crisi financera del 2008, ha alertat que un sistema financer massa gran com el que tenia Islàndia abans afecta la competitivitat perquè resta talent a la resta de sectors, especialment en perfils d'enginyeria, matemàtiques i experts en tecnologia.
Ha defensat que la principal aportació d'Europa al món no ha estat el sistema financer, sinó que ha estat la Democràcia, l'Estat de Dret i els drets humans, i que els bancs es poden deixar caure si no han estat ben gestionats.
Ha incidit que el sistema financer té una "enorme responsabilitat" que les entitats no van tenir en compte a l'hora de desenvolupar els seus negocis abans de la crisi, i que amb el seu col·lapse a Islàndia va portar al país a disturbis i que la policia hagués de custodiar el Parlament i el Banc Central.
"Va ser el que més em va espantar, perquè som el país més pacífic i dels de més llarga tradició democràtica d'Europa", que es va independitzar fa un segle sense morts ni empresonats i que no té exèrcit, però en el qual es va desencadenar la violència interna per la crisi financera.
Ha recordat que Islàndia --de la qual és president des del 1996-- va votar en referèndum el rebuig a tornar el deute amb un suport de més del 90% de la població, i que després de devaluar la moneda i renegociar el deute, entre d'altres mesures, el país ha sortit endavant.
AUSTERITAT
Ha assenyalat que la Unió Europea va posar molta pressió a Islàndia per intentar que pagués el deute i apliqués un pla d'austeritat, i s'ha preguntat que, si tota la comunitat europea es va equivocar en la solució per al cas d'Islàndia, "Per què haurien de tenir raó en altres?".
No ha volgut donar consells específics per al cas actual de negociació del deute de Grècia, però sí ha advocat perquè Europa servei les seves pròpies lliçons sobre l'exemple de la recuperació islandesa, i que qualsevol decisió es prengui amb dos pesos equilibrats: "Els interessos econòmics en una mà i la democràcia en l'altra".
Ha afirmat que "la democràcia és més important que els sistemes financers", i ha augurat que el capitalisme seguirà tenint crisis financeres, però cal posar les mesures per minimitzar els seus efectes.
