Fa 30 anys un jutge de Pamplona va permetre al pres d'ETA Juan Carlos Yoldi assistir al Parlament Basc com a candidat a lehendakari
MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -
La presència de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --cap de llista per ERC en les eleccions a Catalunya per al proper dia 21--, del líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i de l'exconseller Joaquim Forn --nombres 2 i 7, respectivament, a la llista de Junts per Catalunya-- en la sessió d'investidura que seguirà als comicis autonòmics dependrà de la decisió que prengui sobre aquest tema el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que els manté en presó preventiva per delictes relacionats amb el 'procés' que va concloure amb la declaració unilateral d'independència del passat 27 d'octubre.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press han assenyalat que no existeix en principi cap problema perquè els investigats puguin prendre possessió del seu escó sense sortir de presó, ja que al Parlament de Catalunya existeix la possibilitat que una segona persona pugui realitzar aquest tràmit. Per a l'assistència a Plens, no obstant això, hauran de comptar amb el preceptiu permís penitenciari del jutge Llarena.
Aquest requisit podria ser un maldecap per al grup de diputats independentistes en el cas que el vot d'aquests tres futurs parlamentaris fos imprescindible per obtenir una majoria suficient al Parlament a l'hora de designar president de la Generalitat. Una possibilitat, segons apunten les fonts consultades, és que Junqueras, Sànchez i Forn renunciessin perquè corregués la llista i altres persones de les seves candidatures ocupessin aquests escons.
PERMISOS POC PROBABLES
D'altra banda la concessió dels permisos s'apunta com a poc probable per les fonts consultades per Europa Press, ja que la sortida de presó dels presos preventius s'accepta tan sols per a casos molt puntals. Experts consultats veuen difícil que se'ls permeti assistir al Parlament de la mateixa manera que a cap pres se li sol donar permís perquè ha d'anar a treballar tret que es trobi ja complint condemna i en el tercer grau.
Fonts de l'alt tribunal recorden que les qüestions polítiques no afecten a les decisions que s'adoptin en aquest òrgan, i que la investigació per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics que es tramita contra els protagonistes del 'procés' a Catalunya no afectarà a l'instructor de la causa tal com no va afectar en el seu moment a aquest òrgan qui guanyés les eleccions a Andalusia per imputar Manuel Chaves i a José Antonio Griñán, expresidents de la Junta d'Andalusia.
La situació podria veure's complicada en l'hipotètic cas que l'expresident i cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont i els exconsellers que l'acompanyen a Bèlgica, tots ells candidats al 21-D, fossin escollits diputats i decidissin tornar a Espanya.
Si en entrar al país són detinguts i posats a disposició de Llarena la seva presència al Parlament per a la investidura també dependria del magistrat.
PRECEDENTS A FAVOR I EN CONTRA
A favor seu, els candidats a la presó compten amb el precedent del pres d'ETA i candidat a lehendakari per Herri Batasuna Juan Carlos Yoldi, a qui l'Audiència de Pamplona va permetre fa 30 anys, al febrer de 1987, abandonar la presó per assistir a la sessió d'investidura en què es presentava com candidat a presidir la lehendekaritza.
En aquesta ocasió, l'Audiència de Pamplona va resoldre de forma unànime que s'havia de permetre a Yoldi assistir a la sessió en contra del criteri de la Fiscalia. Els magistrats van argumentar que no es podia privar a un ciutadà en presó preventiva de la possibilitat de presentar-se com a president de la comunitat autònoma, ja que a més dels seus drets polítics s'estarien vulnerant els dels seus electors.
En contra, Junqueras i els altres dos investigats a la presó compten amb les decisions precedents de Llarena, qui ha rebutjat de moment excarcerar a Sánchez perquè pogués participar en la campanya electoral. A més, el magistrat també s'ha negat a citar-lo al costat de Forn i el líder d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart fins al proper 11 de gener, una cop passats els comicis, malgrat que aquests havien demanat voluntàriament tornar a declarar per convèncer-lo que suavitzi les mesures cautelars que pesen contra ells.
