Publicat 09/04/2015 18:10

Prado (Endesa) demana un "esforç" d'estabilitat dels governs per l'economia

XIV Foro de Diálogo España - Italia
EUROPA PRESS

BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) -

El president d'Endesa, Borja Prado, ha afirmat aquest dijous que els inversors internacionals han incrementat el seu interès per Espanya i Itàlia perquè veuen estabilitat en els governs, i que per aquesta raó s'ha de "fer un esforç per mantenir aquesta estabilitat".

En una taula rodona sobre el Pla Juncker de la CE durant el XIV Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia a la seu de Foment del Treball, ha afegit que per créixer també fan falta inversions, i que el Pla Juncker és l'"eina idònia" per impulsar aquestes inversions.

Ha repassat que l'objectiu és recuperar la competitivitat dels sectors estratègics, consolidar un mercat únic europeu i contribuir a la recuperació econòmica i l'ocupació (el pla preveu la creació de més d'un milió de llocs de treball), cosa "tremendament important".

Ha afirmat que Endesa està compromesa amb el desenvolupament d'un nou model energètic i les ciutats intel·ligents, i per això ha presentat al Govern espanyol projectes per al pla Juncker per 7.200 milions d'euros --més de 3.000 per al període 2015-2017--.

Per a ell, que bona part del pressupost espanyol plantejat inicialment per a aquest pla es dediqui a interconnexions elèctriques i de gas és "una bona notícia per a Endesa i per a tots".

Està convençut que la solució als problemes de l'economia passa per més integració a Europa i per obrir les fronteres que subsisteixen entre els països, i creu que el Pla Juncker servirà per millorar la competitivitat de l'economia i el model energètic.

En el cas d'Espanya i Itàlia, ha sostingut que els dos països estan treballant per una Europa unida, i que tenen molts objectius comuns en els quals han de col·laborar.

Ha recordat que la crisi ha obligat els dos països a fer esforços molt grans: "Alguns els hem fet abans i altres els estan fent després, però tenim un destí comú", i ha opinat que Espanya pot servir d'exemple per a Itàlia, amb una problemàtica semblant.

INVERSIÓ DEL PLA JUNCKER

El director d'Estratègia Bancària de CaixaBank, Enric Fernández, ha recordat que el Pla Juncker preveu impulsar en tres anys 315.000 milions d'euros d'inversió público-privada a Europa, dels quals la CE aportarà garanties per 16.000 milions, i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) finançament per a 5.000.

Hauran de ser projectes rendibles i estratègics a nivell europeu, bàsicament (240.000 milions) en infraestructures energètiques, de transport i de telecomunicacions, i també es posarà èmfasi (els 75.000 milions restants) a donar suport a les inversions de pimes de fins a 3.000 treballadors.

A la mateixa taula rodona, el president de Telecom Italia, Giuseppe Recchi, ha incidit a invertir en infraestructures útils per a l'economia en comptes de fer-ho a 'catedrals al desert', i que el Pla Juncker serà positiu "si està ben gestionat" en aquesta direcció perquè impulsarà la capacitat d'inversió que hi ha latent.

ESCEPTICISME

El conseller delegat de Saba, Josep Martínez Vila, ha opinat que no hi ha cap altra via de creixement econòmic que la inversió, i que és la millor manera de crear ocupació, però és escèptic sobre l'objectiu de 315.000 milions del Pla Juncker.

"Hi ha d'haver una millora de l'entorn on es produeixen les inversions, i hauria d'haver-hi una homogeneïtzació territorial --el Pla no estableix quotes territorials--, un marc legal clar i estable, i simplificació de tràmits", ha enumerat.

L'administrador delegat d'Atlantia i Autostrade a Itàlia, Giovanni Castellucci, també ha considerat optimistes els objectius del Pla Juncker, que segons la seva opinió havia de ser l'instrument per reduir el diferencial entre les diferents àrees de la UE a través d'inversions per al creixement.

Considera que hi ha liquiditat a nivells mai vistos, però el problema són els riscos, i recela que la "tecnoestructura" del Pla Juncker sàpiga diferenciar riscos de pèrdues, per la qual cosa incideix que ha de primar l'anàlisi cost-benefici.

"Temo que tingui problemes d'execució amb riscos massa importants i una alteració del funcionament del mercat", ha admès, i ha advocat per elegir projectes madurs que encara no s'han executat, més que projectes que no s'havien plantejat abans i els retorns dels quals no es coneixen.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés