MADRID, 20 juny (EUROPA PRESS) -
El PP i Vox portaran aquest dimarts al Ple del Congrés proposicions de llei de reforma de la Llei d'indults del 1870 per prohibir la concessió d'aquesta mesura de grcia a persones condemnades per delictes de sedició i rebellió, cosa que impediria perdonar els dirigents independentistes que van fer el referndum de l'1 d'octubre del 2017.
El PP va registrar la seva reforma al setembre del 2020, quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que comenaria la tramitació de les sollicituds d'indult dels presos del procés independentista, per ara ha decidit portar el debat al proper Ple, just quan el Govern central ja es prepara per resoldre aquests expedients.
El Govern espanyol preveu concedir els citats indults en una propera reunió del Consell de Ministres, el 22 o el 29 de juny, i el president Pedro Sánchez preveu anunciar aquesta decisió davant el Ple del Congrés, previsiblement la setmana del 7 de juliol.
Dimarts passat ja hi va haver una primera votació a la Cambra baixa sobre els indults als presos del procés independentista, en qu 190 diputats del PSOE, Unides Podem i els socis del Govern central van tombar la pretensió del PP, Vox i Ciutadans de rebutjar la mesura de grcia.
Per el PP cercar ara suports al Congrés per a la presa en consideració d'una reforma puntual de la Llei d'indults que pretén que no es pugui indultar als condemnats pels delictes de sedició i rebellió.
ELS EXPERTS VAN DESACONSELLAR ESTABLIR DELICTES ININDULTABLES
Al 2016 el PSOE va proposar canviar la Llei d'indults, que data del 1870, per prohibir que la mesura de grcia s'apliqui a condemnats per corrupció i violncia masclista, per quan Pedro Sánchez va arribar al Govern central amb la moció de censura al 2018, aquesta iniciativa es va congelar. I és que el PP, que llavors era el primer partit de la Cambra, volia aprofitar per afegir en aquesta reforma que tampoc no es pogués indultar als condemnats per sedició.
Es va arribar a organitzar una ronda d'experts al Congrés i tots els consultats van coincidir en la inconvenincia d'establir una llista de delictes pels quals es negui l'indult, perqu aix restringiria la potestat constitucional del Govern esapnyol per concedir aquest 'perdó'.
En la mateixa sessió del proper dimarts, Vox també defensar una reforma semblant de la Llei de l'indults, per també el Codi Penal, amb intenció de castigar amb entre tres i cinc anys de presó la convocatria de referndums no autoritzats.
El partit que lidera Abascal inclou aquestes dues modificacions legals en una proposició de llei de protecció integral dels denunciants de corrupció que van registrar l'any passat, per han volgut avanar aquest debat per la polmica pels indults als condemnats pel procés independentista.
Així, proposen prohibir per llei indultar condemnats per delictes de "terrorisme, finanament illegal de partits polítics, o contra l'Administració Pública, l'Administració de Justícia, la Hisenda Pública, la Seguretat Social", o els de "tració, rebellió, sedició" i els comesos "contra la Constitució o les institucions de l'Estat".
PRESÓ PER REFERNDUMS NO AUTORITZATS
A més, advoquen per penar amb fins a cinc anys de presó les autoritats o funcionaris públics que, sense tenir competncies per fer-ho, convoquin consultes populars o referndums no previstos en la Constitució.
En concret, plantegen la inclusió de nous articles en el Codi Penal per castigar les autoritats o funcionaris públics que, "tot i no tenir competncies o atribucions per fer-ho, convoquin o autoritzin la convocatria d'eleccions generals, autonmiques o locals o consultes populars per via de referndum en qualsevol de les modalitats que es preveuen en la Constitució". I demanen per a aquests penes de presó d'entre tres i cinc anys i inhabilitació absoluta d'un temps superior al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada.
També reclamen condemnes per a les autoritats o funcionaris que facilitin la celebració d'aquestes consultes illegals que van d'un a tres anys de presó i inhabilitació absoluta per un temps superior a la pena de presó i penes d'entre sis mesos i un any o multa de 12 a 24 mesos per als qui hi participin com a interventors o collaborin en l'organització.
Així mateix, advoquen per castigar amb entre tres i cinc anys de presó les autoritats o funcionaris que dotin de fons públics, subvencions o ajudes a associacions illegals o partits polítics dissolts o suspesos per conductes relacionades amb delictes de terrorisme o els seus 'hereus'.
DISPERSIÓ PER ALS PRESOS PER SEDICIÓ
En un altre dels punts de la seva iniciativa, Vox defensa canviar la Llei general penitenciria perqu els condemnats per delictes de terrorisme, tració, rebellió, sedició, contra la Constitució i l'ordre públic hagin de complir les seves condemnes a comunitats on no tinguin representació parlamentria autonmica partits polítics que persegueixin o donin suport a actuacions contrries a l'ordre constitucional, l'unitat d'Espanya i les Institucions de l'Estat.
D'altra banda, Vox recull també una modificació de la Llei d'enjudiciament criminal per eliminar els terminis en la instrucció de causes judicials. Així, planteja que el jutge procedeixi a concloure la instrucció "quan consideri que ha complert la seva finalitat".
