Publicat 28/05/2015 17:58

El PP seu al banc dels acusats per haver tingut 'caixes B'

Luis Bárcenas a su salida de los juzgados
EUROPA PRESS

Els diners opacs es van utilitzar per pagar complements de sou o cobrir despeses electorals i del partit

MADRID, 28 maig (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata farà seure al banc dels acusats el Partit Popular (PP) com a responsable civil subsidiari per haver-se finançat amb 'caixes B' "des del 1990 fins com a mínim l'any 2008", les quals s'haurien nodrit de donatius aliens a la comptabilitat oficial amb la finalitat de pagar "despeses generades en campanyes electorals, retribucions, complements de sou, compensacions a persones vinculades amb el partit o serveis relacionats amb l'activitat del partit".

Així consta en la sentència amb la qual obre judici oral contra els extresorers del partit Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, l'exgerent Cristóbal Paéz i els socis de l'estudi d'arquitectura Unifica que va reformar les obres de Génova, Gonzalo Urquijo, Belén García i la seva treballadora Laura Montero, i considera que aquesta empresa al costat de la formació política han de ser jutjades com a responsables civils subsidiaris dels presumptes delictes que haurien comès els sis acusats.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 reprodueix la sentència de transformació de les actuacions en procediment abreujat, tràmit equivalent al processament, que va dictar el passat 23 de març el seu company Pablo Ruz, per sol·licitar una fiança civil d'1,2 milions d'euros a la formació presidida per Mariano Rajoy, amb l'advertència que s'embargaran els seus béns si no presta la fiança.

Així, De la Mata recull que el PP hauria operat amb "diversos sistemes de comptes que van registrar corrents financers d'entrades i sortides de diners al marge de la comptabilitat oficial" presentada davant del Tribunal de Comptes, i que funcionaven com a "comptabilitats paral·leles, caixes de diners en efectiu o caixes B" per no aparèixer els esmentats pagaments en els llibres comptables ni haver-se declarat al fisc.

En la seva sentència, de 102 pàgines, el magistrat assenyala que Lapuerta i Bárcenas s'haurien "aprofitat" dels seus càrrecs per manejar els esmentats sistemes de finançament i van realitzar "diverses aportacions que es remunten fins als primers anys de vida de la 'caixa B' del partit", que no van tenir cap "reflex en la comptabilitat oficial" de la formació.

Entre els qui van cobrar sobresous, cita l'exgerent Cristóbal Páez, que va rebre aportacions de 6.000 euros el 2007 i 2008 per compensar el seu nomenament en el càrrec. Les entregues, segons el jutge, es van fer en sobres que contenien bitllets de 500 euros i sense que es practiqués la retenció corresponent davant de l'Hisenda Pública.

A més, De la Mata assenyala que entre desembre del 1991 i novembre del 1995 el PP va pagar 86.545 euros al llavors diputat nacional per Navarra Jaime Ignacio del Burgo perquè els lliurés a l'exconseller de Salut Calixto Ayesa, en atenció al "detriment patrimonial" que va patir en deixar la seva activitat professional com a dermatòleg.

AJUDA A VÍCTIMES DEL TERRORISME

La comptabilitat opaca dels populars també es va utilitzar per ajudar víctimes del terrorisme, com el regidor popular d'Amurrio (Àlaba) Santiago Abascal, que va rebre dos milions de pessetes el 1999; la família del regidor José María Martín Carpena, a la qual es va cancel·lar un crèdit per dos milions i es va efectuar un ingrés de 160.000 pessetes; o el regidor d'UPN Elena Murillo, que va rebre mig milió de pessetes per llogar un habitatge després que ETA destrossés el seu.

Alhora, els extresorers del PP van destinar 30.000 euros en negre el 2003 i 40.000 més el 2004 a la fundació Humanisme i Democràcia, que van ser entregats als patrons d'aquest organisme.

El jutge considera acreditat que la 'caixa B' es va destinar a sufragar despeses electorals de candidats --com els pagaments a l'exsenador Luis Fraga o al mateix Bárcenas en les campanyes del 2004 i del 2008-- o de la mateixa formació a les eleccions catalanes del 2003, les generals, andaluses i europees del 2004 i les generals i andaluses del 2008, totes recollides en els manuscrits de l'extresorer.

"PAGAMENTS EN BENEFICI DEL PP"

Els diners opacs també es van utilitzar, segons la sentència, en "el pagament de diferents serveis i despeses en benefici del Partit Popular", com la realització de les obres de la seva seu, al carrer Génova de Madrid, en les quals es van abonar 1,5 milions d'euros en negre.

De la Mata assenyala que els exdirigents populars i els responsables de l'estudi d'arquitectura Unifica, que va desenvolupar la reforma, van dur a terme una "estratègia defraudatòria" que va incloure "operacions simulades" mitjançant l'elaboració de factures i certificacions d'obra "falses" per part de l'empresa.

De la mateixa manera, els extresorers van destinar fons opacs al pagament de la seu del PP de Biscaia entre els anys 1999 i 2005, sobre la qual Bárcenas va crear "un compte específic" amb fons que s'haurien nodrit, entre d'altres, de les aportacions realitzades per l'empresa Bruesa Construcciones.

En relació amb l'adquisició de la nova seu del PP de La Rioja el 2008, el jutge assenyala que Bárcenas va lliurar 200.000 euros procedents d'"aportacions efectuades per tercers" davant de la formació regional, "en fons B i aliens a la seva comptabilització oficial" i que haurien lliurat a l'extresorer "responsable de l'esmentada formació".

També consten acreditats, segons el jutge, els següents pagaments realitzats el 1992: 170.000 pessetes el gener a "una presentadora de televisió per participació en acte electoral del partit"; 2,8 milions entre març i maig a "un catedràtic per la confecció d'estudis polítics"; tres milions el juny pel "dictamen d'un advocat"; dos milions el setembre per "serveis facturats per l'Institut d'Estudis Socials" i 400.000 pessetes per pagaments a un notari.

DONATIUS FRACCIONATS

La investigació també ha destacat que les aportacions en metàl·lic lliurades pels donants del PP també es destinaven als comptes de donatius anònims i nominatius tot i que abans es fraccionaven per sortejar "les limitacions, requisits i prohibicions establerts per la normativa legal".

Tant Lapuerta com Bárcenas, segons la sentència, rebien, "de manera personal", diners en efectiu que els donaven "diverses persones físiques vinculades a societats del sector de la construcció, en la seva majoria adjudicatàries de contractes públics". "Part d'aquests diners tenien entrada a la 'caixa B' del partit i es registrava en la comptabilitat paral·lela", assenyala la sentència.

Després, els diners s'ingressava en efectiu als comptes de donatius anònims que el PP tenia al Banc de Vitòria, Banesto i el Banc Popular, "en tants abonaments com calguessin per no superar la quantia de deu milions de pessetes o 60.000 euros, límit màxim anual inicialment establert per llei com a aportació privada per donant i que a partir del 6 de juliol del 2007 se situaria als 100.000 euros".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés