MADRID, 12 maig (EUROPA PRESS) -
El PP ha rebutjat aquest dimarts que s'admeti a tràmit al Congrés dels Diputats una iniciativa del Parlament perquè el català passi a ser "requisit imprescindible" per a tots els membres de l'administració de Justícia establerts a Catalunya.
Una delegació de la cambra catalana ha sol·licitat una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial i altres normes connexes en matèria de drets lingüístics en l'àmbit de la justícia amb la finalitat que es garanteixi el dret dels catalans a ser atesos en la seva llengua als jutjats i tribunals, fet que implica que l'idioma sigui considerat requisit indispensable i no només com a mèrit.
La diputada catalana Dolors Montserrat, que s'ha mostrat orgullosa d'estimar Espanya des de la seva profunda catalanitat, ha defensat que la prioritat ha de ser que els jutges, fiscals i secretaris judicials siguin els millors coneixedors de la llei i el dret i ha dit que Catalunya "no és patrimoni exclusiu dels nacionalistes".
El debat ha servit com a plataforma per plasmar l'opinió dels grups respecte a l'ús del català als col·legis públics del territori i ha estat ple de referències al ministre d'Educació, José Ignacio Wert.
CONDEMNATS AL MONOLINGÜISME
Així, la representant del PP ha reclamat que se la deixi escollir en llibertat la llengua en què s'educa el seu fill de quatre anys, i ha recordat que aquells que no poden pagar un centre privat --com la família del president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit-- semblen estar condemnats al monolingüisme: "Estic cansada dels qui volen limitar-nos a la pobresa lingüística", ha etzibat.
El representant d'Iniciativa per Catalunya, Joan Coscubiela, també ha al·ludit a l'ús d'aquesta llengua a les escoles i ha acusat els populars de fer les coses de manera bruta, és a dir, "a l'estil de Wert" mentre que el PSOE ha retret l'ús polític conferit per l'Executiu a aquesta batalla per la llengua que atempta contra la seva normalització.
La proposta no només ha aixecat l'oposició del PP sinó també les enceses crítiques del representant d'UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, que l'ha qualificat com una aberració democràtica dirigida a "expulsar el castellà de la Justícia com ja ha passat amb l'Educació".
El diputat d'UPyD ha arribat a qualificar de "franquisme educatiu" la política lingüística de la Generalitat, una al·lusió que el ponent de CiU, Jordi Jané, ha exigit retirar.
Amb la seva reforma, el Parlament sol·licita que tots jutges, magistrats, fiscals, secretaris jurats "coneguin i dominin la llengua de manera efectiva" i que els ciutadans catalans puguin utilitzar el català en els seus contactes amb la Justícia a la resta del territori espanyol.
"No és una singularitat folklòrica que cal fomentar, és una llengua oficial", ha assegurat des de les files d'ICV, Salvador Milá, que ha precisat que no cal que tinguin un alt nivell sinó simplement un cert nivell de formació que els permeti accedir en poc temps a aquest servei.
L'ESTATUT, DE COMPLIMENT OBLIGAT
Per la seva banda, Elena Ribera, de CiU, ha recordat que l'Estatut és de compliment obligat per a tots els espanyols i inclou aquesta exigència per al personal judicial, i ha destacat que el seu ús en la Justícia garantiria que qualsevol ciutadà, parli la llengua que parli, pugui sentir-se plenament reconegut en el que és.
Gemma Calvet, d'ERC, s'ha expressat en termes més durs i ha acusat el PP d'utilitzar la seva majoria en menyscabament de la seva llengua, del dret a decidir i de la democràcia: "Des que van recórrer l'Estatut van cavar la bretxa en què s'han instal·lat", ha manifestat.
PSOE DEMANA UNA VIA INTERMÈDIA
La presa en consideració de la proposta ha rebut el suport del PSOE, Esquerra Plural, PNB, ERC i Amaiur, si bé els socialistes s'han mostrat partidaris de prendre una via intermèdia i incrementar, per exemple, el mèrit per al personal de la justícia que parli la llengua; segons Alex Sáez, del PSC, a dia d'avui, "no existeix un reconeixement ple de la varietat plurilingüística".
Més radical s'ha mostrat Joan Tardà, d'ERC, que ha acusat l'Executiu de tractar els catalans com els algerians als anys 50 i ha finalitzat la seva intervenció amb un contundent "amb el seu pa s'ho mengin".
