Les confluències gallega i valenciana tenen dos dies per recórrer
MADRID, 26 jul. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Congrés analitzarà aquest dimecres els grups parlamentaris registrats a la Cambra i tot apunta que rebutjarà que En Marea i A la Valenciana puguin constituir-se al marge d'Units Podem, però sí facilitaran, amb el vot en contra de Ciutadans, que Convergència (CDC) constitueixi el seu, malgrat no complir estrictament amb els requisits que fixa el Reglament.
En la seva reunió de la setmana passada, la primera de la XII Legislatura, l'òrgan rector de la Cambra Baixa va acordar obrir un termini, fins a les 20 hores d'aquest dimarts, per sol·licitar la formació de grups parlamentaris, peticions sobre les quals la Mesa resoldrà aquest dimecres.
Es dóna per fet que en aquesta reunió la nova Mesa acceptarà la creació dels grups que hagin sumat un mínim de 15 diputats a les eleccions, condicions que compleixen el PP, el PSOE, Units Podem-En Comú Podem i Ciutadans.
Però també els que, tot i que no arribin a aquest llindar mínim, hagin aconseguit un mínim de cinc diputats i, a més, reuneixin el 5% dels vots en l'àmbit nacional o bé un 15% en aquelles circumscripcions en les quals es van presentar, una via per la qual accediran a tenir grup tant ERC (amb 9 diputats i el 18,17% dels vots a Catalunya), i el PNB, amb cinc diputats i gairebé el 25% dels vots del País Basc.
42.000 EUROS PER A CDC AL MES
Un cas diferent és el de CDC, ja que en els comicis de juny, tot i que va aconseguir vuit diputats, no va arribar al 15% dels vots en les quatre províncies catalanes (va quedar per sota a Barcelona i Tarragona), i ni tan sols va aconseguir aquest percentatge en el conjunt de Catalunya (es va quedar al 14%), que havia estat l'argument que van esgrimir PP i el PSOE a la Mesa del Congrés per permetre'ls formar grup el gener.
En aquest escenari, CDC corria el risc que, per primera vegada en la història democràtica, no comptés amb veu pròpia a Madrid, però tant el PP com el PSOE s'han mostrat oberts que els seus representants a la Mesa del Congrés facin una interpretació laxa del Reglament i els facilitin tenir grup, fet que en el seu cas suposa rebre més de 42.000 euros al mes. Ciutadans, per la seva part, rebutjarà aquesta opció.
En tot cas, malgrat la predisposició de populars i socialistes, els independentistes catalans apel·len a precedents d'anteriors legislatures i recorden que el Tribunal Constitucional ja va dictaminar que la Mesa del Congrés, com a òrgan rector de la Cambra, té marge per interpretar el Reglament pel que fa a l'organització de la Cambra Baixa.
En aquest sentit, el seu objectiu és que els seus percentatges s'interpretin com una mitjana de les quatre províncies, fet que els dóna el 15% perquè d'aquesta forma el 23,2% de Girona i el 22,6% de Lleida compensarien el 12,2% a Barcelona i el 13,7% de Tarragona.
La seva abstenció en l'elecció de la popular Ana Pastor com a presidenta del Congrés i el suport puntual d'alguns diputats de CDC als candidats del PP i de Ciutadans per a les Vicepresidències en aquest òrgan s'ha interpretat com un gest per afavorir aquesta interpretació flexible.
En canvi, els qui no semblen que tindran la mateixa sort són En Marea i A la Valenciana. Les dues coalicions s'han inscrit en el Registre del Congrés per poder organitzar-se de manera autònoma d'Units Podem, si bé el PP, el PSOE i Ciutadans han insistit que s'oposaran que tinguin veus diferenciades a la Cambra.
EN COMÚ DESISTEIX
La seva confluència germana de Catalunya, En Comú Podem, també va estudiar registrar-se com a grup, però davant del previsible rebuig del PP, el PSOE i Ciutadans, ha optat per unir-se a Units Podem sota el nom de Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem.
Ara, de la mateixa manera que el gener, l'argument que esgrimiran els majoritaris serà que el Reglament impedeix que diputats del mateix partit estiguin en grups diferents, ni deixa formar grup als qui no han competit separadament en un comicis.
Davant d'aquest escenari, els diputats de les dues confluències tindran dos dies, fins aquest divendres, per recórrer la decisió de la Mesa del Congrés, i argumentar les raons que els ha impulsat a voler tenir grup, temps en el qual també hauran de decidir si se'n van al Mixt o s'adscriuen a algun dels grups existents. Es tracta de permetre a les confluències el camí de retorn a Units Podem sense perdre els drets dels quals gaudeixen els grups parlamentaris.
Això sí, en el cas de A la Valenciana, els quatre diputats de Compromís que la integren tenen previst repetir el que van fer el mes de gener en cas de tenir la mateixa resposta negativa per part de la Mesa, és a dir, passar a formar part del Mixt.
AVANTATGES DE TENIR GRUP PARLAMENTARI
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d'intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en les quotes de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' ha de distribuir-se a parts iguals.
En el pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats que componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó.
A més, només si s'ha aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir a cobrar les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es prolonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.
