Units Podem i el PNB voten en contra i carreguen contra el PP per voler "instrumentalitzar" el fiscalizador
MADRID, 27 des. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Mixta (Congrés-Senat) per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes ha aprovat aquest dimecres, amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans, una petició perquè l'òrgan que presideix Ramón Álvarez de Miranda fiscalitzi l'acció exterior de la Generalitat catalana entre els anys 2011 i 2017 i determini quina destinació s'ha donat a tots els recursos assignats a les delegacions catalanes i al Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com a Diplocat, que el Govern central va liquidar fa dues setmanes sota l'empara de l'article 155 de la Constitució.
El text, que ha estat debatut en una sessió a la qual no ha acudit cap representant d'ERC ni del PDeCAT, ha comptat amb el rebuig d'Units Podem i del PNB, que han criticat el fons de la proposta del PP i han subratllat que, en tot cas, l'encarregada de fiscalitzar la política exterior de la Generalitat seria la Sindicatura de Comptes catalana.
En la seva proposta el PP recalca que des del 2012 Catalunya ha estat la comunitat que més ajuda ha rebut a través dels diferents mecanismes de finançament iniciats per l'Estat per poder garantir la prestació de serveis públics bàsics als ciutadans. En concret, xifra aquests fons en 70.709,9 milions, el 30,62% de total destinat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
I també destaca que, segons el propi Tribunal de Comptes, entre el 2001 i el 2014, Catalunya copava la meitat de les delegacions, seus o oficines de representació de les comunitats autònomes en l'exterior, i que el cost total d'aquesta activitat va ascendir a 79,06 milions d'euros.
El 2012, Exteriors va impulsar la subscripció de protocols generals de col·laboració entre el ministeri i les autonomies perquè les delegacions autonòmiques s'integressin en les delegacions diplomàtiques espanyoles, amb l'objectiu de reduir duplicitats i costos, però Catalunya va seguir operant de forma autònoma.
INTERNACIONALITZAR EL 'PROCÉS'
De fet, el PP assegura que en els últims anys i especialment aquest 2017 s'ha detectat un increment del pressupost en l'acció exterior de la Generalitat, que ha coincidit amb la intenció d'internacionalitzar "la causa secessionista".
En concret, apunta, Catalunya va arribar a comptar amb unes setanta oficines repartides per tot el món, moltes de les quals van ser tancades pel Govern central en el primer mes d'aplicació de l'article 155.
Per als populars resulta "més que justificat" que, davant la situació de suport financer prestat per l'Estat per poder garantir la prestació de serveis públics bàsics i "davant la situació d'escassetat de recursos", la comissió mixta del Tribunal de Comptes demani una fiscalització dels fons destinats a l'acció exterior catalana per determinar si s'han utilitzat "conforme als principis d'economia, eficàcia i eficiència".
L'encarregat de defensar la iniciativa ha estat el diputat popular Jordi Roca, que ha acusat la Generalitat de "balafiar" diners públics en la seva acció exterior, ha recalcat que les eleccions del passat 21 de desembre van evidenciar el "fracàs" del procés i ha afegit que "algú hauria de demanar perdó" per tot això, no només als no independentistes, sinó també als defensors de la independència.
BALAFIAMENT PER A ACTIVITATS IL·LEGALS
Del seu costat, el portaveu del PSOE, Antonio Hurtado, ha posat de relleu l'oportunitat d'aquesta fiscalització, sobretot, ha dit, després que el Tribunal Constitucional hagi deixat clar que la política exterior és una "competència exclusiva" de l'Estat que no es pot desenvolupar des de les comunitats autònomes.
En aquest sentit, ha exigit que s'analitzi si la Generalitat ha pogut destinar diners públics a "activitats que no li són pròpies" i que poden ser "il·legals". "Que s'aclareixi, així tots estarem més tranquils i, si s'han vulnerat les normes, que es repari com més aviat millor", ha afirmat Hurtado.
"Si no s'ha produït cap irregularitat no tenen res que ocultar", ha assenyalat, per la seva banda, Raúl Ramírez, de Ciutadans, que ha assegurat que el Tribunal de Comptes es perfectament competent per determinar si s'ha produït "un balafiament" de fons de l'Estat.
VOLEN ANIQUILAR LES INSTITUCIONS CATALANES
Per contra, el diputat d'EnComúPodem Joan Mena, ha emmarcat aquesta iniciativa en l'"estratègia punitiva d'assetjament, enderrocament i anihilació" de les institucions catalana que, al seu parer, ha engegat el Govern central del "partit més corrupte d'Europa".
"Vostès no tenen credibilitat per fer aquest tipus de propostes perquè són els campions de la malversació", ha deixat anar als 'populars', als quals ha recordat que els catalans els han situat en la marginalitat" enviant-los al Grup Mixt del nou Parlament.
Amb arguments similars, la senadora del PNB Dolores Etxano ha plantejat que el Tribunal de Comptes no té competències per examinar aquest assumpte i ha acusat el PP de pretendre "instrumentalitzar" aquest òrgan.
A més, ha glossat les bondats de l'economia catalana i ha demanat al Govern central que posi "fi a l'enfrontament" i aposti pel diàleg per resoldre el conflicte català.
