Té assegurats quatre dels set llocs de la Mesa i revisarà la formació dels grups nacionalistes
MADRID, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
El Senat de la XV Legislatura es constitueix aquest dijous després de les eleccions generals del passat 23 de juliol i el PP es prepara per fer valer una majoria absoluta de fins a 143 senadors que li permetran fer-se amb la Presidència de la Cambra, controlar la Mesa del Senat i, per tant, condicionar la tramitació de les lleis que arribin del Congrés, per la qual cosa les pot arribar a dilatar, modificar i, fins i tot, vetar.
La sessió començarà a les 10 hores i seguirà l'ordre del dia habitual: obertura, organització d'una Mesa d'edat, votacions per triar la nova Mesa i presa de possessió dels senadors, cosa que sol generar polèmica per la fórmula que utilitzen alguns per jurar o prometre el càrrec.
En aquesta primera decisió, els 'populars' faran valer la seva majoria absoluta per quedar-se amb la Presidència del Senat, si bé de moment es desconeix el nom que proposaran per la votació de dijous.
ARENAS, ROLLÁN I ROJO, EN LES QUINIELES
Entre els senadors que té el PP en la nova Legislatura, triats el 23-J i per designació autonòmica, destaquen noms com el del sotssecretari de Coordinació Autonòmica, Pedro Rollán --el senador més votat--; l'expresidenta del Parlament gallec, Pilar Rojo; l'expresidenta del Congrés, Luisa Fernández Rudi; o l'exlíder del PP andalús, Javier Arenas, entre d'altres.
En qualsevol cas, haurà de ser la direcció del partit la que decideixi el nom de la persona que ocupi la Presidència del Senat, que suposa ser la quarta institució de l'Estat.
Amb els seus 143 escons, els 'populars' tenen assegurats tres llocs més a la Mesa del Senat (una Vicepresidència i dues Secretaries), per la qual cosa, juntament amb la Presidència, comptarà amb una majoria absoluta folgada en aquest òrgan de direcció de la Cambra alta, quatre vots de set.
Fins i tot té marge per oferir un lloc a la Mesa del Senat a alguna minoria amb vista a assegurar-se vots per a la 'batalla' de la Mesa del Congrés, que es dilucidarà aquest mateix dijous al matí, o per a una futura investidura.
DILATAR LLEIS I MÉS CONTINGENT DE CONTROL
La importància política del Senat ha estat sempre relativa. No intervé en l'elecció del president del Govern central i no és decisiu en l'elaboració de les lleis, però sí que pot dilatar i vetar les normes que li arribin del Congrés.
És a dir, quan una llei és aprovada al Congrés, es remet al Senat per ser validada, modificada o vetada. Amb la seva majoria absoluta al Senat, el PP de Feijóo podrà posar en compromís un Executiu de Sánchez, atès que podran retardar la tramitació de lleis. I si rebutgen una llei, obligarà el Govern central corresponent a reunir majoria absoluta de sís al Congrés per aixecar aquest veto.
A més, tindrà més contingent per registrar preguntes al Govern espanyol en les sessions de control, al mateix temps que podrà reprovar els ministres de Sánchez amb la seva majoria absoluta, un mecanisme parlamentari que els grups de l'oposició utilitzen, sobretot, al Congrés.
COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ CONTRA EL PSOE
Però una de les principals bases del PP si Sánchez governa, un cop constituïdes les Corts, serà la possibilitat de donar llum verda a comissions d'investigació al Senat, gràcies a la majoria amb què comptarà a la Masa de la Cambra.
En aquesta Legislatura, el PP no disposava d'aquest poder i, per exemple, la majoria que tenien PSOE i PNB a la Mesa del Senat va decidir no admetre a tràmit la sol·licitud del PP per crear una comissió d'investigació parlamentària a la Cambra alta sobre presumptes irregularitats del PSPV en el marc de l'anomenat 'cas Azud'. La seva intenció llavors era que el que va ser president de la Generalitat i secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, fos el primer a comparèixer.
Una vegada es constitueixi aquest dijous el Senat, arrencarà el termini per formar els grups parlamentaris, per als quals el Reglament exigeix sumar deu components. Es permeten préstecs per arribar a aquesta xifra mínima, però els senadors que es quedin mai no podran ser menys de sis. I el PP, amb la seva majoria absoluta a la Mesa, serà el supervisor d'aquest procés.
Aconseguir grup parlamentari suposa tenir representació en tots els òrgans del Senat, portaveu i torns d'intervenció i iniciativa, a més de més recursos econòmics i mitjans humans i materials.
ALIANCES DE TOT TIPUS PER PODER FORMAR GRUP
D'entrada, el PP, el PSOE i ERC-Bildu, que es van presentar en coalició a la Cambra alta, són els únics que tenen grup propi assegurat, però la resta de formacions estan obligades a entendre's amb altres partits i fins i tot a demanar prestats senadors per arribar a la xifra exigida.
Tot i que encara s'han de designar senadors d'alguna comunitat, l'hemicicle del Senat estarà compost per quinze partits polítics: PP (143), PSOE (92), ERC (6), Bildu (5), PNB (5), Junts (3), Vox (3), ASG (1), AHI (1), UPN (1), Compromís (1), Més Madrid (1), Geroa Bai (1), BNG (1), Coalició Canària (1).
Els nacionalistes bascos del PNB, amb cinc, i els independentistes catalans de Junts, amb tres, tenen la possibilitat d'aliar-se i sumar Geroa Bai i BNG per aconseguir els deu escons que calen per conformar un grup propi.
Una altra possibilitat és que, dins de les negociacions per a la investidura, PNB i Geroa Bai tinguin ajuda d'altres formacions, com ara PSOE, per aconseguir un grup parlamentari propi.
La resta de partits tenen més complicat aliar-se i podrien acabar en un grup mixt que englobés Vox, UPN, ASG, AHI, CC i Sumar (Compromís i Més Madrid), si bé intentaran aconseguir el màxim nombre de suports per assegurar-se els avantatges que suposa tenir grup propi.
