MADRID 5 gen. (EUROPA PRESS) -
El PP considera que ha arribat el moment de renovar la Junta Electoral Central (JEC), que fa més d'un any que té el mandat caducat, i pensa instar el PSOE a negociar la nova composició en els primers mesos del 2025.
Així ho ha avançat la secretària general del PP, Cuca Gamarra, en una entrevista a Europa Press, en la qual, no obstant això, justifica que l'òrgan superior de l'Administració Electoral no s'hagi renovat durant 2024, un any en el qual s'han acumulat diversos processos electorals.
La JEC és l'únic òrgan electoral que té caràcter permanent, ja que les juntes de zona, provincials i autonòmiques es creen expressament per a cada procés electoral. Els seus integrants, que no cobren per ser-ho i només perceben dietes d'assistència a les reunions, s'han de renovar a cada legislatura.
CINC CATEDRÀTICS QUE S'HAVIEN D'HAVER NOMENAT FA UN ANY
En concret, la llei electoral obliga a nomenar vocals nous en els noranta dies següents des de la constitució de les Corts, un termini que va començar a l'agost del 2023 i va acabar al novembre d'aquest any.
No obstant això, Gamarra ha tret importància al retard al·legant que 2024 ha estat un any amb "molts processos electorals", ja que s'han celebrat eleccions fins a en tres comunitats --Galícia, País Basc i Catalunya--, a més de les europees del mes de juny.
"Dur a terme un canvi dins d'un òrgan d'aquestes característiques a la meitat de processos electorals no sembla el més adequat", argumenta la número dos del PP, que espera que la renovació "es pugui dur a terme amb tranquil·litat en els pròxims mesos".
En qualsevol cas, ha destacat que l'actual JEC s'ha pronunciat quan ho ha hagut de fer i "no ha tingut objeccions a sancionar fins i tot el president del Govern central" i "la meitat" del seu Gabinet quan "ha vulnerat la llei electoral".
EL PSOE ES RESISTEIX A PERDRE LA MAJORIA
La JEC està composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem designats per sorteig i cinc catedràtics en actiu de Dret o de Ciències Polítiques i Sociologia designats pel Congrés a proposta conjunta dels partits. També asisteix, amb veu però sense vot, el director de l'Oficina del Cens Electoral i exerceix com a secretari de la JEC el secretari general del Congrés.
L'escull principal és que algun dels partits principals haurà de perdre una de les cinc places de juristes que corresponen al legislatiu. En l'anterior legislatura, el PSOE va promoure dos candidats i els altres tres es van repartir entre el PP, Vox i Unidas Podemos. Però, després de la victòria del PP en les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, el repartiment hauria de canviar.
Els populars, com a partit majoritari, reclamen ara dos dels cinc noms, com tenia el PSOE, però ni els socialistes en volen cedir un, ni Sumar està disposat a quedar-se fora. Podrien intentar excloure Vox, trencant la tradició no escrita de deixar forat a la tercera fora del Congrés. I en aquest context segueix sense haver-hi acord per aprovar una proposta a la Mesa del Congrés.
Quan el Congrés aprovi la seva proposta, els cinc catedràtics hauran de passar examen davant de la Comissió Consultiva de Nomenaments perquè la cambra doni el seu plàcet, un tràmit del que es lliuren els vuit vocals de carrera judicial.
I mentre aquesta renovació no es produeixi, l'actual Junta Electoral Central que presideix el magistrat Miguel Colmenero continuarà exercint les seves funcions i supervisant els processos electorals en curs.
EL CGPJ JA VA DESIGNAR ELS SEUS CANDIDATS
Qui sí que ha fet els seus deures ha estat el poder judicial, ja que el Consell General (CGPJ) va comunicar els noms dels vuit magistrats del Suprem que s'integraran a la nova JEC, elegits per insaculació. D'entre ells sortiran les persones que ocupin la presidència i vicepresidència de la Junta aquesta legislatura.
Es tracta de tres magistrats de la sala penal --Carmen Lamela, Javier Hernández García i Miguel Magro Servet--; dos de contenciós administratiu --Pilar Teso i Eduardo Calvo--, dos més de la sala social --Ángel Antonio Blasco Pellicer i Concepción Rosario Ureste--, i un de la sala militar, Fernando Martín Castán.
En aquesta llista hi ha noms que han gestionat causes molt conegudes: Carmen Lamela, quan va estar a l'Audiència Nacional, va dirigir la investigació judicial contra el que va ser major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, que finalment va ser absolt. Ángel Ramón Arozamena Laso va ser un dels dos magistrats que van emetre un vot particular contra l'admissió a tràmit dels recursos presentats pel PP, Ciudadanos i Vox contra els indults concedits als condemnats pel procés.
Del seu costat, el magistrat Vicente Magro Servet va ser senador del PP per Alacant entre 1996 i 1997 i anys després, el 2001, es va convertir en president de l'Audiència Provincial d'Alacant, un càrrec que va ocupar fins al 2016.
