Podem i les seves marques aconsegueixen 69 escons i C's, 40, mentre que els nacionalistes es desinflen però continuen sent decisius
CiU, ara DL, perd la meitat dels escons i es queda a 8, ERC passa de 3 a 9, el PNB en guanya un, i Amaiur, ara EH Bildu, passa de 7 a 2
MADRID, 20 Des. (EUROPA PRESS) -
El Partit Popular ha guanyat diumenge les eleccions generals amb 122 escons, però s'ha enfonsat en perdre més de 60 diputats, un resultat que no li dóna majoria suficient per governar ni sumant amb Ciutadans, que ha quedat en quarta posició amb 40 escons. El PSOE també recula i aconsegueix 91 escons però la suma dels partits d'esquerra, és a dir, amb Podem i les seves marques, que aconsegueixen 69 diputats, i amb IU (2) dóna 162 llocs al Congrés dels Diputats. Un empat entre els dos blocs, ja que la suma de PP i Ciutadans és també de 162 parlamentaris, amb el 90% escrutat.
Els partits nacionalistes han perdut rellevància en el seu conjunt en aquests comicis, tot i que hi ha excepcions com ERC i el PNB. El primer ha multiplicat per tres els escons en passar de 3 a 9 i el segon en guanya un i es queda amb 6. El partit d'Artur Mas, però, reconvertit en Democràcia i Llibertat per a aquests comicis, després de la sortida d'Unió, aconsegueix 8 escons, la meitat que el 2011 i Amaiur, ara EH Bildu, en perd 5 i n'aconsegueix només 2. Coalició Canària passa de dos a un.
Les dades de les eleccions de diumenge posen de manifest la ruptura del bipartidisme, però el que no varia és el fet que els partits nacionalistes continuen sent decisius per saber qui governarà a Espanya en els pròxims quatre anys, tot i que en aquests comicis han perdut molta manxa favor de Podem i les seves marques.
Aquestes eleccions, que es presentaven com a històriques, han suposat l'enfonsament per al Partit Popular, que després d'una 'campanya decisiva', no ha aconseguit sumar molts suports als que ja tenia quan va començar la contesa. De fet, ha aconseguit el resultat en percentatge de vot que pronostica l'última enquesta del CIS, tot i que els populars auguraven tenir vot ocult, i s'ha quedat al 28,9%; ha perdut 64 escons i un 16% del suport aconseguit fa quatre anys.
Aquests resultats són els més baixos que ha aconseguit un partit majoritari en la història de la democràcia i baten el rècord que va obtenir José María Aznar el 1996, quan va aconseguir governar amb l'exigua majoria minoritària de 156 escons. I el fet que no sumin amb l'altre partit del seu espectre ideològic, Ciutadans, pot significar que Mariano Rajoy sigui el primer president que només ha governat una legislatura.
Per contra, el PSOE, que partia a totes les enquestes amb una valoració molt pitjor (el CIS li donava entre 77 i 89 escons) ha sumat suports en aquesta campanya electoral i ha aconseguit 91 diputats amb poc més del 22% de l'electorat.
Tanmateix, i tot i que l'equip de Pedro Sánchez faci bandera d'aquests resultats per ser més bons dels pronosticats, el cert és que són els pitjors que registra el PSOE en la seva història. Es queden per sota de la barrera psicològica dels 100 escons i suposen una pèrdua de 19 diputats en relació amb els obtinguts el 2011, que ja van ser molt dolents en aquell moment; també té una pèrdua de vots de gairebé el 5% dels votants.
La suma dels escons dels partits d'esquerra els iguala a la suma de PP i Ciutadans ja que Podem sí que ha donat la sorpresa i ha protagonitzat una "remuntada" en la campanya electoral, com anunciava Pablo Iglesias als seus inicis. Podem ha aconseguit 42 escons i les aliances forjades a Catalunya, València i Galícia, 27 més, de manera que suma 69 parlamentaris.
Això significa que la suma dels diputats del PSOE amb els de Podem i Izquierda Unida totalitza 162 escons. La formació d'Alberto Garzón ha aconseguit 2 escons tot i que bona part del seu electorat s'ha agrupat al voltant del partit de Pablo Iglesias.
La fragmentació que reflecteixen aquestes dades apunta a un escenari de difícil governabilitat perquè no surten els comptes per aconseguir una majoria absoluta ni amb els pactes que puguin aconseguir les forces d'esquerra o les de centredreta.
Tot queda fiat al que facin els partits nacionalistes, que un altre cop i, tot i el final del bipartidisme, continuen tenint la clau del Govern.
