MADRID 9 ago. (EUROPA PRESS) -
El Partit Popular (PP) ha sol·licitat al Tribunal de Comptes un informe de fiscalització sobre tots els contractes del Govern central amb Huawei durant els últims cinc anys.
El sotssecretari d'Hisenda, Habitatge i Infraestructures del PP, Juan Bravo, ha recordat que l'executiu ha adjudicat contractes de serveis "sensibles" a empreses xineses, com Huawei o Hikvision, que inclouen des d'escoltes judicials fins a la vigilància d'infraestructures crítiques com les càmeres situades a la frontera sud d'Europa, a Ceuta i Melilla, "pràctiques que suposen un risc d'espionatge", segons ha destacat aquest dissabte en unes declaracions remeses a la premsa.
Per això, el Partit Popular també ha demanat la compareixença dels ministres José Manuel Albares (Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació), Félix Bolaños (Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts), Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa) perquè aclareixin la situació i, a més, la compareixença "del màxim responsable de Regulació i Supervisió de la Contractació del Ministeri d'Hisenda perquè doni explicacions sobre aquests contractes".
"Sánchez i el seu executiu posen en risc tant la seguretat nacional com la dels nostres socis i aliats europeus i americans. Necessitem saber què és el que està passant, quins són els riscos que estem assumint i quins són els interessos d'aquest govern", ha subratllat.
També ha destacat la proposició de llei que el PP ha presentat al Senat perquè el sistema alimentari sigui considerat un àmbit estratègic i essencial per a la nostra activitat econòmica: "Els nostres agricultors, els nostres ramaders i el nostre sector pesquer necessiten aquest suport en un moment tan difícil com el que estem vivint en matèria d'aranzels en l'àmbit internacional".
A més, Bravo ha explicat que aquesta iniciativa també pretén assegurar el subministrament i la seguretat dels aliments, sobretot en situacions especials de crisis; i dotar dels instruments necessaris que permetin la sostenibilitat i la rendibilitat del nostre sector de l'agricultura, la ramaderia i la pesca i de les seves empreses.
D'altra banda, ha criticat els intents del president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, de "tapar" el finançament singular de separatistes amb qüestions com el dúmping fiscal: "Aquests són els arguments que fan servir per intentar desviar l'atenció cap al realment important, que és que els espanyols estem patint un autèntic infern fiscal", ha recalcat.
Ha incidit que, si es compara l'any 2024 amb el 2018, "el conjunt d'espanyols ha pagat 140.000 milions més en impostos i cotitzacions socials; si s'analitzen els sis primers mesos amb dades de l'Agència Tributària --entre impostos i cotitzacions--, han pagat uns altres 18.000 milions més; i, si es fa una projecció a final d'any, es parlarà de 170.000 milions d'euros més que pagaran els espanyols l'any 2025 en comparació amb el 2018".
Com ha apuntat, "això significa menys poder adquisitiu, principalment per a les rendes mitjanes i les rendes més baixes, que tindran més dificultats per pagar la cistella de la compra i els rebuts de la llum, de l'aigua i del gas, o per poder gaudir d'unes vacances".
"Hem de treballar per millorar el poder adquisitiu i la renda del conjunt dels espanyols, abandonar aquest infern fiscal i fer una reforma que porti una rebaixa d'impostos", ha sentenciat.
