Junts pel sí i CUP defensen que la millora econòmica catalana passa per la secessió
BARCELONA, 21 set. (EUROPA PRESS) -
Els portaveus econòmics del PP i C's a Catalunya s'han sumat aquest dilluns a l'alerta de risc de corralet si Catalunya declara la independència, com ha afirmat el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i han assenyalat que és un escenari que preveu el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya impulsat per la Generalitat.
A la presentació en el Col·legi d'Economistes de Catalunya dels programes econòmics de les set candidatures a les eleccions catalanes del 27S amb representació parlamentària, Antonio Gallego (PP) i Antonio Espinosa (C's) han assenyalat que és un risc que s'ha de tenir en compte.
Des de les llistes partidàries de la independència, Oriol Amat (Junts pel sí) ha criticat els discursos de la por i ha assenyalat que una seixantena d'economistes, incloent "tots els rellevants" de Catalunya, diuen que la independència és viable i que a Catalunya li anirà millor, i l'ha defensat per aconseguir un model de més benestar i més just.
Ha destacat que la seva candidatura sempre vetlla per mantenir la seguretat jurídica i ha retret el comunicat de divendres de les patronals bancàries d'Espanya (AEB i Ceca) sobre que reconsiderarien la seva implantació a Catalunya en cas de declaració d'independència.
"Tenim uns bancs, sobretot banca ètica i cooperativa, que estan al servei de les persones, i els convencionals, al servei de les capes extractives que tant ens estan perjudicant", ha afirmat.
Josep Manel Busqueta (CUP) ha afirmat que els ciutadans catalans "ja tenen un 'corralito' ara" perquè han vist limitats els seus drets i reduïts els recursos públics al seu abast, i ha reivindicat la independència com a instrument per millorar la situació social dels catalans.
Espinosa ha incidit que les dades sobre la viabilitat econòmica de Catalunya són d'abans de la crisi, i que declarant la independència ara, aquest any la Generalitat tindria dèficit d'ingressos si se sumen els costos de les estructures d'Estat, i també dèficit en pensions, "i no se sap durant quant temps".
MILLORAR EL FINANÇAMENT
Gallego, Alicia Romero (PSC), Josep Vendrell (Catalunya sí que és pot), Roger Montañola (Unió) i Espinosa han advocat per la negociació política per millorar el sistema de finançament de Catalunya de manera que sigui més equitatiu amb la seva aportació a la riquesa nacional i sense perjudicar a la resta d'autonomies.
Amat ha sostingut que aquesta via ja està esgotada: "Volíem ser una nació catalana dins de l'Estat espanyol i no ha estat possible", i ha posat exemples com que el Govern espanyol va vetar incorporar el principi d'ordinalitat al sistema de finançament, que suposa que les autonomies que aporten més no quedin per sota de les que aporten menys en el repartiment de recursos després d'aplicar els mecanismes de solidaritat.
També ha lamentat que l'executiu central no compleix l'Estatut en volum d'inversions en infraestructures a Catalunya, i ha asseverat: "El corredor mediterrani no el veurem si no guanya Junts pel sí, perquè no passa per la ciutat que ha de passar i passa per la que no ha de passar".
El portaveu de Junts pel sí ha insistit que la majoria absoluta a les eleccions catalanes suposaria un mandat clar per iniciar un procés cap a la independència, al que Romero i Vendrell han retret que es comptin escons i no vots, per la qual cosa han apostat per un referèndum, al que s'ha sumat Montañola.
TENSIÓ AMB EL PORTAVEU DEL PP
La presentació dels programes econòmics ha comptat amb un moment de tensió a la ronda d'intervencions final, quan Gallego ha renunciat a continuar parlant amb un "a prendre per cul" després de repetir-se murmuris i comentaris a les seves paraules entre el públic.
Això ha provocat esbroncades i comentaris entre Gallego i alguns assistents, cosa a la qual el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha posat final al·ludint al respecte de totes les intervencions per poder prosseguir amb l'apartat final de la trobada.
