MADRID 24 abr. (EUROPA PRESS) -
El PP s'ha oposat aquest dimecres al Senat a la tramitació de la proposició de llei per fomentar el català, el gallec i l'euskera en el conjunt del país i ha acusat Entesa pel Progrés de Catalunya de pretendre amb la iniciativa una modificació de la Constitució "per la porta del darrere".
El promotor de la proposició, el senador del PSC Carles Martí, ha presentat la iniciativa garantint la seva constitucionalitat i ha argumentat la necessitat d'adaptar la legislació a la realitat vigent a Espanya i el seu plurilingüisme.
Tot i això, el PP ha fet ús de la seva majoria absoluta i, en solitari, ha impedit la tramitació parlamentària de la proposició de llei.
Segons ha explicat el senador Pedro Agramunt, els populars consideren que planejar l'ús de les llengües cooficials fora dels territoris en els quals comparteixen oficialitat amb el castellà suposa una modificació constitucional que no es pot plantejar per aquest curs parlamentari.
"No es pot pretendre que les llengües cooficials passin a ser oficials en tot el territori de l'Estat", ha insistit abans de defensar que el PP ja "protegeix i promou" el català, el gallec i l'euskera i les administracions estatals són "molt sensibles" a aquest compliment.
I front a això, ha acusat algunes comunitats autònomes de no actuar de la mateixa forma i no garantir els drets lingüístics als seus ciutadans; en concret, Agramunt s'ha referit a Catalunya i la seva política lingüística en l'educació.
Mentrestant, la resta de grups parlamentaris del Senat sí han votat a favor de la tramitació de la proposició i han lamentat la posició del PP i el seu "menyspreu" a les reivindicacions en matèria lingüística, segons ha denunciat el senador de CiU Joan Bagué.
El representant de CiU ha recordat que, durant tots els anys de vigència de la Constitució, no s'ha legislat sobre l'ús de les llengües i cada avanç ha suposat "sang, suor i llàgrimes", com el que va permetre l'ús de totes les llengües en el Ple del Senat només per al debat de mocions i iniciatives no legislatives.
De fet, el president de la Cambra ha hagut de cridar l'atenció a la senadora d'ERC Ester Capella per defensar en català la posició del seu grup. Ja en castellà, Capella ha insistit en la necessitat d'estendre l'ús de les llengües cooficials, tot i que ha reconegut que l'experiència fa més possible "la independència" de Catalunya que l'opció de "que l'Estat reconegui l'oficialitat del català".
SUPORT DEL PSOE
També ha donat suport a la tramitació de la iniciativa el PSOE, i el portaveu Francesc Antich ha defensat que l'Estat ha de considerar com a propis els fets diferencials i ha recorregut a nombroses sentències del Tribunal Constitucional per demostrar la necessitat d'una llei que reguli i ampliï l'ús de les llengües cooficials.
Segons ha reconegut, en moltes comunitats autònomes s'ha avançat "de manera important" en aquesta matèria, però ha reconegut que encara queden passos pendents en l'administració general de l'Estat.
