Publicat 20/3/2019 10:34:42 +01:00CET

La policia identifica un comissari que recopilava dades de clients del BBVA que després feia servir Villarejo

El comisario José Manuel Villarejo
CEDIDA - Archivo

Dos treballadors de l'entitat li van facilitar moviments bancaris i fins i tot telfons mbils de clients

MADRID, 20 mar� (EUROPA PRESS) -

El cas Tndem que s'instrueix a l'Audincia Nacional ja té imputada la gran part de la cúpula policial que regia en l'poca en la qual Jorge Fernández era el ministre de l'Interior, per la investigació segueix proporcionant noms, com el d'un comissari que exercia com a cap de Secció Operativa a la Comissaria General d'Informació i que segons un intercanvi de correus electrnics que obren en el sumari, hauria recaptat de dos treballadors del BBVA dades personals de clients que després utilitzaria en els seus negocis el comissari jubilat i en presó provisional José Manuel Villarejo.

Segons un ofici de la Unitat d'Assumptes Interns adscrita en la causa al que ha tingut accés Europa Press, l'intercanvi de missatges ha estat aportat al jutjat per la mateixa entitat financera, que va ser requerida per l'Audincia Nacional a presentar tota la documentació que tingués al seu abast sobre els tasques que Villarejo va estar fent per a l'anterior presidncia durant prop d'una dcada i que s'ha topat amb una srie d'e-mails en els quals un treballador proporcionava dades privades de clients a petició de l'inspector cap C.R, no imputat fins ara.

Aquests correus no obstant aix, no eren d'inters per a la pea del cas Villarejo relativa a les tasques que va executar per al BBVA, sinó per a la línia d'investigació anomenada Iron, sobre l'espionatge que va escometre sobre el despatx d'advocats Balder IP per encrrec d'Herrero y Asociados, un bufet de la competncia que el va contractar perqu esbrinés si l'altra signatura li estava robant clients.

En l'informe que Villarejo va presentar en aquest bufet i pel qual hauria cobrat, d'acord amb la investigació, almenys 600.000 euros, constaven a més de llistats de trnsit de trucades, dades de moviments de comptes bancaris al BBVA del despatx al qual estava espiant, els mateixos que recapta aquest comissari per e-mail directament de dos treballadors de l'entitat financera que li responen des dels seus comptes corporatius.

En un d'ells, que data del 14 d'octubre del 2013, C.R. diu al treballador del BBVA que "a la Comissaria General li interessa conixer la salut financera de l'empresa Balder IP" i proporciona com a senyals el CIF, el nombre de l'oficina del banc en qu tenen compte obert i el nom dels possibles apoderats. Una treballadora de l'entitat li respon l'endem i li facilita el saldo exacte del compte i del dipsit a termini que té el despatx d'advocats, sense més detalls.

Dues setmanes més tard, C.R. torna a insistir i sollicita "conixer respecte del compte que manté la societat Balder IP si des del juny al desembre del 2012 es va anotar algun ingrés o transferncia fora del comú" deixant "aquesta valoració" sobre el que est fora del comú al seu "criteri". Li pregunta si pot "veure els moviments" a l'ordinador del treballador "i prendre nota".

PER A LA COMISSRIA I PER A "ENRIQUE"

En aquesta ocasió encapala el missatge amb la frase "el teu amic Enrique em té boig amb aquest assumpte". La unitat policial que ha analitzat els e-mails dedueix que es tracta d'Enrique García Castaño, també investigat en la causa i que llavors era superior jerrquic de C.R. com a comissari principal de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia Nacional.

La resposta inicial és un "parlem dem", per el 4 de novembre, el treballador del BBVA li reenvia el correu que ha preparat l'altra treballadora del banc amb un llistat que recull les transferncies, els ingressos en efectiu i els girs des de l'estranger que ha registrat el compte del despatx d'advocats en el període referit.

És el mateix llistat que va aparixer en un dels escorcolls a casa de Villarejo, dins d'un 'pendrive' codificat la qual cosa segons el parer de la unitat investigadora, "acredita que aquesta sollicitud porta causa no d'una investigació de la Comissaria General d'Informació sinó del projecte Iron pel qual Herrero y Asociados va contractar canvi de preu els serveis de l'estructura solitria investigada el titular real de la qual és Villarejo".

Els investigadors relacionen aquest document amb un altre trobat al mateix 'pendrive', una fulla de word en la qual amb el títol "Gestiones BIG 8.11.2013 enviat i fax" recull una srie de requeriments d'informació que Villarejo li hauria fet o li aniria a fer a Enrique García Castaño, ats que es presumeix que BIG era el malnom que li havia posat. Consta en aquestes anotacions, la de recaptar "tots els moviments del BBVA de Balder des de 31-5-2012 fins al 31-12-2012".

"DOS DE LES VOSTRES CLIENTES"

No obstant aix, C.R. no només va demanar i va obtenir informació sobre Balder. En la mateixa cadena de correus aportada al jutjat el policia pregunta al treballdor del banc a més per "la salut financera i les dades personals" de dues dones, mare i filla, de les quals proporciona nom complet i DNI i a les quals es refereix com "dues de les vostres clientes". Li respon el mateix treballador amb el saldo del compte, l'adrea i els telfons mbils de les dues.

Ell demana després més detalls, com "l'origen de les transferncies per pagament de factura", i adverteix que en aquest cas "no importa sollicitar les dades a l'oficina". La treballadora del banc li dona la informació, que inclou el pagament d'una pensió i el nom de qui fa aquests girs.

La defensa de García Castaño ha sollicitat a l'Audincia Nacional que investigui tots els correus electrnics rebuts i enviats per aquest comissari, així com el seu trnsit de trucades durant el seu pas per la Comissaria General d'Informació per conixer si existien encrrecs de les empreses de Villarejo que justifiquessin aquesta recopilació d'informació ats que asseguren que no va passar per les mans del seu patrocinat.

Una cosa similar passa amb els llistats de trucades de telfons que Villarejo va oferir a aquests i altres clients i que d'acord amb les companyies telefniques requerides pel jutjat, no haurien sortit dels seus treballadors ats que en uns casos, es monitorizen tots els accessos a informació i no consta que s'haguessin consultat aquests nombres i en uns altres, si es va fer no queda cap registre perqu peridicament aquestes dades s'esborren. Solliciten que atenent al format dels llistats, s'esbrini de quina font van procedir.