BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escopeter de la Policia Nacional acusat d'un presumpte delicte de lesions a Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, ha assegurat que va calcular una distància aproximada de 15 metres cap a la massa de gent abans de fer el tret davant un episodi d'"extrema gravetat" en el qual es van produir diversos llançaments cap als agents.
Ho ha dit aquest dijous en l'última sessió del judici celebrat a l'Audiència Provincial de Barcelona, que ha quedat vist per a sentència, a quatre policies nacionals que s'enfronten a penes d'inhabilitació i de fins a 13 anys de presó.
L'escopeter ha expressat que, quan es trobava a la meitat del carrer Sardenya el dia dels fets, va complir l'ordre de disparar i ho va fer cap a terra perquè el projectil hi rebotés.
Ha indicat que "no es pot calcular una distància exacta" i que va creure que estava a aquests metres perquè es trobava en línia amb la resta d'escopeters d'altres subgrups de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP): "No és fer punteria", ha remarcat.
FORMACIÓ DELS ANTIAVALOTS
L'escopeter ha explicat que en la formació policial que cursen dins les UIP no se'ls ensenya quin és el potencial lesiu de la bala de goma o com calcular l'angle a terra perquè sigui menys lesiu, sinó que es formen en control de l'ordre públic i com dispersar masses.
En preguntar-li si va valorar la probabilitat que algú perdés un ull pel rebot del projectil, ho ha negat, si bé ha assenyalat que l'escopeta és un "element dissuasiu i així t'ensenyen a utilitzar-lo", per la qual cosa només es té en compte això a l'hora de fer el tret.
CAP DEL GRUPO CAMEL 50
L'inspector acusat, cap del Grupo Camel 50, ha indicat que va ser ell qui va donar l'ordre a 'viva veu' perquè els escopeters disparessin, i que en aquell moment la massa estava a uns 20-25 metres de distància, tot i que ha precisat que anava fluctuant i no estava fixa.
Així, va considerar que estava a prou distància per continuar efectuant els trets de bales de goma --intercalats amb salves-- perquè es trobaven en un supòsit d'extrema gravetat.
NOMBROSES AGRESSIONS
Un dels sotsinspectors acusats, cap del subgrup 54, a càrrec de l'escopeter i que depenia jeràrquicament del cap del Grupo Camel 50 --també processat--, ha manifestat que van patir nombroses agressions i va rebre l'ordre de disparar pilotes de goma "a viva veu" de l'inspector.
El sotsinspector ha assenyalat que la situació que es vivia al carrer Sardenya s'ajusta a la circular que regula l'ús de les pilotes de goma per la situació d'"extrema perillositat" i que, en aquests casos, la distància mínima és d'aproximadament 15 metres.
Així, ha dit que la circular discerneix entre tres distàncies, depenent del context, en què la mínima és de 15 metres per a casos d'extrema gravetat i de 25 i 50 metres en altres supòsits, si bé "no hi ha res fixat", sinó que és el responsable de l'operatiu qui ho determina.
El processat ha negat que fos ell qui va ordenar disparar i ha dit que els trets s'orienten cap als llocs d'on provenen les agressions, i ha reconegut que els angles que descriuen aquestes pilotes de cautxú són "aleatoris".
Sobre si van saber que havien ferit una persona, ha dit que se'n van assabentar pels mitjans aquella nit --tal com han explicat la resta de processats-, però que no ho van indagar tot i saber que en aquella zona havien actuat 11 escopeters que havien disparat 17 pilotes de goma.
L'altre sotsinspector processat ha explicat que abans de rebre l'ordre de disparar es va intentar dispersar la massa de gent a través de senyals lluminosos i acústics des dels furgons policials, i que van emetre fins a tres missatges amb indicacions perquè cessessin els llançaments, però no va acabar funcionant, per la qual cosa es va emprar l'ús de la defensa i posteriorment dels projectils.
PERILL "CONEGUT I PREVISIBLE"
L'acusació particular, que exerceix l'advocat Benet Salellas, ha dit que el resultat de l'actuació "no era inimaginable", ja que en aquell moment les pilotes de goma tenien consideració d'arma perillosa i havien estat prohibides als parlaments de Catalunya i el País Basc.
Així es va acordar després de la mort d'Íñigo Cabacas al País Basc, després que Ester Quintana perdés un ull a Catalunya i després de més de 70 mutilacions oculars a tot l'Estat, raó per la qual el perill que suposava "era conegut i previsible" per la policia.
Les acusacions sostenen que els acusats no només no van auxiliar i protegir la ciutadania, sinó que la "van atacar", que van causar un dany greu i irreparable i van utilitzar les armes quan no hi havia ni perill ni risc, fent un ús absolutament gratuït de la violència policial.
PENES DE FINS A 13 ANYS
Els acusats s'enfronten a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació, a petició de l'acusació particular, a més d'Òmnium Cultural i d'Irídia, que exerceixen d'acusació popular juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que reclama 12 anys de presó i inhabilitació, segons els escrits consultats per Europa Press, per delictes de lesions greus en concurs amb delictes de tortura o contra la integritat moral.
Per la seva banda, les defenses, de la mateixa manera que la Fiscalia, sol·liciten l'absolució dels quatre acusats en considerar que van actuar en compliment del seu deure.
