Publicat 10/04/2018 16:17

Podemos exigeix no "banalitzar el terrorisme" amb els CDR i defensa que la Constitució protegeix la "protesta social"

MADRID 10 abr. (EUROPA PRESS) -

La portaveu de Podemos al Congrés, Irene Montero, ha demanat aquest dimarts no "banalitzar el terrorisme", després que l'Audiència Nacional hagi ordenat la detenció de dos integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per delictes de terrorisme i rebel·lió. Així mateix, ha defensat la necessitat de protegir el dret a la protesta, recollit a la Constitució.

Durant la roda de premsa que ha ofert després de la Junta de Portaveus, Montero ha assenyalat que "quan es comentin il·lícits penals" en el marc de "protestes legítimes", existiran "lleis meravelloses per perseguir-los i fer complir les responsabilitats a les persones que cometin aquests il·lícits civils o penals", sense necessitat de perseguir-los per terrorisme.

"Però comparar això amb terrorisme és banalitzar-ho inadequadament", ha postil·lat la portaveu del grup confederal Unidos Podemos, després d'assenyalar que el terrorisme "és una cosa que per desgràcia Espanya coneix bé".

"DRET PENAL PROPORCIONAL"

Igual que Montero, altres dirigents del seu partit han rebutjat les esmentades detencions pels delictes de rebel·lió i terrorisme. "Crec que tothom entén que no hi ha una situació de violència terrorista a Catalunya. Encara que determinades accions puguin constituir un il·lícit, el dret penal ha de ser proporcional", ha defensat el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, en una entrevista a TVE, recollida per Europa Press.

També han adoptat la mateixa actitud els seus socis de grup. "Per enviar un àudio a les xarxes socials i per tallar una carretera els volen imputar delictes de terrorisme i rebel·lió. Inadmissible. Totes les forces democràtiques hem de condemnar això i fer fora els reaccionaris de les institucions", ha reclamat el líder d'IU, Alberto Garzón, en un missatge a Twitter.

Alhora, la portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Lucía Martín, ha criticat que "cinc dies després que la Fiscalia alemanya tombés el delicte de rebel·lió" --en relació a l'expresident català Carles Puigdemont--, a Espanya "es torni a imputar aquest delicte a altres persones" que, "agradi més o menys" el que fan, estaven "exercint el seu dret a la protesta".

Contingut patrocinat