MADRID 28 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha sostingut que la justícia espanyola ha rebut "una altra garrotada" en el cas Valtnyc, després que el Tribunal d'Apellació de Gant (Blgica) ha ratificat la decisió de no extradir el raper mallorquí condemnat per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.
A Twitter, el dirigent de la formació morada ha criticat l'existncia de "delictes medievals" en el Codi Penal i les sentncies "ideolgiques" de certs jutges que "avergonyeixen com a país i deterioren greument la imatge internacional d'Espanya".
Al seu torn, el president del grup parlamentari confederal, Jaume Asens, també ha celebrat la decisió de la justícia belga i ha reivindicat que "rapejar contra la monarquia no pot ser delicte", sinó que s'emmarca dins la "llibertat d'expressió".
De la seva banda, el dirigent d'En Comú Podem i secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha comentat que la justícia belga "recorda a Espanya que cantar un rap contra la Corona no pot portar a la presó Valtnyc ni ningú perqu és llibertat d'expressió".
"Pobra democrcia la que per protegir la corrupció monrquica pot continuar desconeixent aquest principi tan bsic!", ha recalcat.
Al juny el ple del Congrés va defensar obrir la reforma del Codi Penal per despenalitzar els delictes d'opinió i injúries a la Corona i institucions de l'Estat, els delictes contra els sentiments religiosos i l'enaltiment del terrorisme. Unides Podem va defensar la iniciativa, que va comptar amb el suport del PSOE, mentre que el PP i Vox la van rebutjar.
El mateix Asens va defensar que aquesta iniciativa pretén "blindar l'exercici de drets fonamentals, ara amenaats per delictes obsolets"; "modernitzar" un Codi Penal amb "rmores franquistes"; "complir" amb el programa d'Unides Podem i amb el mandat d'Europa; i garantir que cap artista acabi a la presó.
El grup confederal també va sollicitar en un escrit adreat al Ministeri de Justícia l'indult per a Valtnyc i el raper Pablo Hasél, en entendre que van ser condemnats per delictes que conculquen el dret a la llibertat d'expressió.
D'aquesta manera, va argumentar en la petició de la mesura de grcia que per als penats concorren raons de justícia, equitat i utilitat pública, i va recalcar a més els plans per despenalitzar d'aquests tipus penals.
