MADRID, 17 Jul. (EUROPA PRESS) -
Podem obrirà aquest divendres el període de votacions per conformar les seves candidatures per a les eleccions generals, un procés que ha dividit el partit per ser interpretat per algun sector com un intent de la direcció de Pablo Iglesias de controlar la composició de les llistes.
A partir d'aquest divendres i fins al pròxim dia 22, els simpatitzants i inscrits en Podem podran votar els seus candidats per formar part de les llistes a les eleccions generals. Hauran d'elegir entre un total de nou equips entre els quals el favorit és l'encapçalat per Pablo Iglesias, que inclou el seu nucli més pròxim.
Aquesta situació es dóna després que els dirigents més crítics, com la líder andalusa Teresa Rodríguez, l'eurodiputat Miguel Urbán o el secretari general d'Aragó, Pablo Echenique, es neguessin a competir presentant una llista alternativa.
Això fa que sigui més que previsible que Pablo Iglesias sigui elegit candidat a la Presidència del Govern espanyol i el seu equip de 65 persones es faci amb els principals llocs de la formació al Congrés dels Diputats.
Hi formen part nombrosos dirigents de la formació a nivell estatal, autonòmic o municipal i l'equip més pròxim a Pablo Iglesias: Íñigo Errejón, Carolina Bescansa, Irene Montero, Sergio Pascual, Rafael Mayoral o Luis Alegre. Però a més, inclou un reduït grup de professionals independents, com l'excandidata d'IU i promotora de Convocatòria per Madrid, Tania Sánchez, o l'exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José Manuel Gómez Benítez.
A més, una altra de les llistes presentades a les primàries, 'Territoris Clar Que Podem', inclou també persones afins a Pablo Iglesias i suma les possibilitats de reunir en les candidatures a pròxims a la direcció nacional.
De la resta de llistes destaquen les que han presentat des de comunitats com Andalusia o Astúries col·lectius crítics amb la circumscripció única fixada per la direcció nacional per votar les candidatures. El seu objectiu, reivindicar el pes dels territoris en l'elaboració de les llistes.
PROCÉS AMB REBEL·LIÓ INTERNA
El procés posat en marxa per la formació a començament de juliol per conformar les llistes al Congrés i al Senat ha generat la rebel·lió interna més gran que ha viscut Podem des que va néixer fa un any i mig.
La manera d'elaboració de les llistes va provocar que més de 900 càrrecs autonòmics i locals del partit --inclosos els secretaris generals d'Andalusia, Navarra i Astúries, Teresa Rodríguez, Laura Pérez i Daniel Ripa, respectivament-- i les direccions del País Basc, Aragó, Balears, Madrid i Astúries, rebutgessin públicament el reglament aprovat per la direcció nacional, perquè considera que ni el mecanisme ni els terminis garanteixen la pluralitat ni la participació.
Entre els aspectes del reglament que més crítiques han despertat figuren, d'una banda, la possibilitat de votar equips complets amb un sol clic, el sistema conegut com a 'llista planxa'. Aquest mecanisme, segons denuncien els seus detractors, afavoreix les candidatures més conegudes, que una vegada més són les defensades per la direcció nacional i el secretari general, Pablo Iglesias.
Els crítics també rebutgen el sistema elegit per conformar la candidatura al Congrés, que fixa una única circumscripció a nivell estatal, en lloc de permetre que els inscrits a cada província escullin en votacions diferents els candidats a la Cambra Baixa. Aquest sistema facilita, segons la seva opinió, que es pugui imposar des de Madrid una llista de candidats i que aquests puguin presentar-se en circumscripcions amb les quals no tenen cap tipus de vinculació.
