També reclamen poder etiquetar productes en idiomes diferents al castell i reconixer l'asturi com una llengua cooficial
MADRID, 7 març (EUROPA PRESS) -
Unides Podem i formacions independentistes com Bildu, ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP defensaran aquest dimarts al Ple del Congrés una proposició no de llei per posar fi al que consideren una "imposició legal del castell" a Espanya, i amb aquest objectiu reclamen estendre l'ús de les llengües cooficials reconegudes, i garantir el seu ús al Congrés, als tribunals de justícia o a RTVE, i permetre que figurin en l'etiquetatge de productes, i se'n reconeguin de noves, com l'asturi.
Aquests partits, juntament amb el PNB, Més País, Compromís i el BNG, justifiquen la presentació d'aquesta iniciativa en la necessitat que Espanya compleixi els acords internacionals que ha ratificat, com la carta europea de les llengües regionals o minoritries, així com la declaració universal dels drets lingüístics o el protocol per a la garantia dels drets lingüístics, i garanteixi, per tant, la diversitat lingüística i el pluralisme.
"Un Estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui la seva raó, també la lingüística", assenyalen en el text, i apunten la situació de "discriminació" a la qual, a parer seu, han estat sotmeses en algunes comunitats amb llengües prpies diferents del castell.
EL MATEIX RECONEIXEMENT QUE EL CASTELL
Així les coses, en la seva proposició, de la defensa de la qual al Ple se n'encarregar Bildu, els partits signataris insten el Govern central a impulsar accions perqu llengües com el catal, el basc, el gallec o el valenci gaudeixin "del mateix reconeixement" que el castell, i els seus parlants "dels mateixos drets i deures", i a garantir que els funcionaris que presten serveis en aquests territoris les coneguin.
En la redacció original, el proponents --entre els quals inicialment figurava ERC-- també emplaaven el Govern a garantir l'ús de les diferents llengües en altres institucions, organismes i tribunals de justícia nacionals. No obstant aix, la Mesa del Congrés, segons les indicacions dels lletrats de la Cambra, va demanar a Unides Podem i a la resta de partits reformular aquest punt perqu no podien instar l'Executiu a escometre actuacions que "excedeixen de la seva competncia".
En el text final apareix aquest punt ja modificat, en qu els promotors demanen al Govern aprovar les iniciatives legislatives oportunes per garantir l'ús del catal, el basc, el gallec o el valenci a les Corts Generals, els tribunals Constitucional i Suprem i a l'Audincia Nacional, organismes com l'Agncia Tributria o la Seguretat Social, o altres empreses i entitats públiques com RTVE.
A més, reclamen que l'Estat garanteixi la capacitació de les llengües prpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la Justícia, i l'ús generalitzat a les pgines oficials, així com el "reconeixement internacional" d'aquestes llengües "en paritat amb el castell".
FOMENTAR EL CONEIXEMENT D'ALTRES LLENGÜES
A més, reclamen que es permeti l'ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic --dins i fora de les fronteres administratives--, i que se subscriguin acords per a la recepció recíproca dels mitjans de comunicació en aquests espais lingüístics.
Demanen també al Govern que doni suport a les reformes estatutries amb la finalitat que es reconegui l'oficialitat de les llengües prpies del país que encara no han obtingut aquesta condició, com és el cas d'Astúries.
Finalment, demanen posar fi a "la imposició legal exclusiva del castell" en la normativa estatal per afectar "de manera frontal" a l'mbit econmic i, singularment, a l'etiquetatge, i exigeixen que es posi en marxa una política que posi fi a aquesta "discriminació" lingüística i fomenti el coneixement d'altres llengües.
