Els jeltzales insten el PP a aplicar de manera no restrictiva el tercer grau a presos malalts i els socialistes reclamen "flexibilitat"
BILBAO, 1 juny (EUROPA PRESS) -
El PNB i el PSE-EE coincideixen que la ponència de pau i convivència del Parlament basc ha d'aprofundir en l'articulació d'una política penitenciària més d'acord amb els nous temps d'absència de violència d'ETA.
En sengles esmenes a la totalitat a la proposició no de Llei d'EH Bildu relativa a la posada en llibertat dels presos bascos malalts, a les quals ha tingut accés Europa Press, els jeltzales insten el Govern de Mariano Rajoy a aplicar, de manera no restrictiva, la classificació de tercer grau als presos malalts greus, mentre que els socialistes reclamen una política penitenciària flexible, basada en la reinserció.
Per la seva banda, UPyD emplaça els reclusos d'ETA que es desvinculin "definitivament" de la banda, que demanin perdó pels seus delictes i que col·laborin per a la resolució de les accions terroristes no resoltes.
Jeltzales, socialistes i UPyD han esmenat a la totalitat una proposició no de Llei plantejada per EH Bildu en la qual es pretén que la Cambra autonòmica sol·liciti la llibertat condicional dels presos d'ETA que pateixen molèsties greus i incurables "perquè rebin el tractament sanitari que necessiten i perquè aquesta situació no suposi una condemna afegida per a ells i els seus familiars" i, a més, la coalició sobiranista ha instat el lehendakari a fer els passos necessaris per acabar amb la situació dels reclusos malalts.
En el seu text, el parlamentari del PNB Iñigo Iturrate proposa que la ponència de pau i convivència del Parlament basc "s'ocupi de consensuar els principis bàsics al voltant dels quals hauria d'articular-se la política penitenciària, determinant les mesures més adequades a la nova conjuntura", perquè considera que la pau, la convivència i la normalització política són els objectius principals d'aquest fòrum parlamentari.
A més, pretén que la Cambra autonòmica, davant de la, segons ell, delicada situació en la qual es troben diversos reclusos bascos greument malalts, insti el Govern del PP a l'aplicació no restrictiva de l'article 104.4 del Reglament Penitenciari als presos bascos amb malalties greus i incurables.
El citat article estableix que els penats malalts molt greus amb sofriments incurables que es constatin per informe mèdic, "amb independència de les variables intervinents en el procés de classificació, podran ser classificats en tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, atenent a la dificultat per delinquir i a la seva escassa perillositat".
La formació jeltzale emplaça, alhora, Iñigo Urkullu a "continuar amb les accions empreses per alleujar la situació dels presos malalts".
RUPTURA AMB ETA
Per la seva banda, el representant del PSE-EE Rodolfo Ares vol que el Parlament demani als presos condemnats o que es troben a l'espera de judici per delictes de terrorisme que "trenquin decididament i de manera pública amb ETA, i assumeixin la legalitat penitenciària perquè sigui possible la seva reinserció social i la seva futura recuperació per a la vida democràtica".
Alhora, es mostra partidari d'"una orientació consensuada, dinàmica i flexible de la política penitenciària, basada en la reinserció, en el respecte a la legalitat i en els principis humanitaris que impregnen" la legislació.
Ares reclama que la Cambra es mostri, "per això mateix, partidari que els presos per delictes de terrorisme amb molèsties greus i incurables segueixin tenint, com fins ara, per decisió del jutge de vigilància penitenciària, l'oportunitat d'obtenir, en el marc de la legalitat vigent, la llibertat condicional perquè puguin rebre el tractament sanitari adequat per a la seva situació".
També insta que la ponència de pau i convivència abordi i aprofundeixi en els diversos aspectes d'una política penitenciària "més adequada als nous temps oberts després del final de l'acció terrorista d'ETA i a l'objectiu de consolidar i assentar la convivència al País Basc".
