BILBAO, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El PNB està disposat a participar en actes electorals de Catalunya si li ho demanen el PDeCAT o Junts per Catalunya, candidatura encapçalada per l'expresident, Carles Puigdemont, segons ha assegurat la presidenta de la formació jeltzale en Bizkaia, Itxaso Atutxa.
A més, Atutxa ha dit que espera que la ministra de Sanitat, Dolors Monserrat, hagi posat "la mateixa tenacitat i esforç" en la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA), que a les manifestacions convocades a la ciutat comtal "amb aquest espanyolisme tan fervent que els ha sortit a alguns últimament", en al·lusió a les convocades per Societat Civil Catalana (SCC).
En una entrevista concedida a Onda Cero, recollida per Europa Press, la dirigent jeltzale ha dit que creu que hi ha "contactes permanents" entre representants del seu partit, "tant amb gent del Govern com amb gent del PDeCAT", amb els quals "històricament" tenen una relació "molt estreta". "Ho ha estat en els últims mesos i ho segueix sent", ha afirmat.
Segons els seu parè, després de les eleccions del 21 de desembre, "no canviaran substancialment" les majories ni "els blocs" que existeixen a l'actualitat a Catalunya. "Hauran d'asseure's i parlar. És veritat que no va ser possible en el passat. Igual ha hagut de passar tot això, desgraciadament, perquè s'asseguin a parlar. Haver hagut de portar un país a aquesta situació, i ho dic per part de tots els que han actuat, em sap greu. Però, en qualsevol cas, no hi ha una altra alternativa que el diàleg i la política", ha afirmat.
Així mateix, Itxaso Atutxa ha assenyalat que el PNB podria estar en algun acte electoral a Catalunya si li demanessin el PDecAT o la plataforma de Junts per Catalunya, la candidatura la qual encapçala Carles Puigdemont. "Sempre estem a la seva disposició i, quan ens crida, sempre som allà", ha dit.
L'EMA
Atutxa ha explicat que l'"irrita molt" sentir la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, "tirar el cent per cent de culpa" al 'procés' del fracàs de la candidatura de Barcelona per acollir la nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA).
"Algú ens ha explicat com han estat les intervencions, per exemple, del Ministeri espanyol d'Afers exteriors o del Ministeri de Sanitat en les diferents cancelleries, que és on s'aconsegueixen aquest tipus de vots, o és que la punta de peu cap endavant amb el procés també serveix per a això?", ha indicat.
Segons el seu parè, és possible que, "amb tot el que ha succeït en els últims mesos", Barcelona no fos "el lloc amb més estabilitat a Europa en aquest moment, però segurament sí era una de les ciutats amb un ecosistema molt interessant perquè aquesta agència s'hi pogués situar".
"Jo he vist la ministra molt activa a les manifestacions que es convocaven amb aquest espanyolisme tan fervent que els ha sortit a alguns últimament. Amb tot el respecte, espero també que hagi posat el mateix esforç i la mateixa tenacitat a intentar que Barcelona es portés realment aquesta candidatura", ha dit.
LA VIA BASCA
La presidenta del BBB del PNB considera que la denominada 'Via basca' sí podria ser acceptada a la UE i ha assenyalat que Europa "ha reaccionat així" amb el tema català "davant la intenció unilateral d'un territori europeu de desanexionar-se o deslligar-se del que és l'Estat".
"Però, en canvi, Europa va reaccionar d'una altra manera, per exemple, quan, de comú consens i acordat entre el Govern de Londres i Escòcia, s'arriba a un referèndum pactat i acordat, i a una pregunta pactada i acordada. Europa no es va oposar a aquest referèndum", ha assenyalat.
Per això, creu que la denominada 'Via basca' "podria ser perfectament acceptada per la resta de països europeus, però, per això, també cal tenir una majoria suficient a Euskadi" en dos sentits: en el de "la capacitat del dret a decidir", i en la qüestió de "si es vol romandre en la relació" que existeix en l'actualitat amb l'Estat o es prefereix "un altre estatus".
DRET A DECIDIR
Itxaso Atutxa creu que "el dret a decidir hauria d'estar dins de l'acord mínim al qual s'arribi en la ponència d'autogovern". "Una cosa és que aquest país tingui dret a decidir, que se li reconegui", ha assenyalat, pel que considera important l'aportació de Podem, encara que ha dit que la formació morada "no donarà suport a una possible independència, per exemple, d'Euskadi dins de l'Estat".
"Però sí estan a favor que aquest poble pugui decidir o no en llibertat i enfrontar-se a una pregunta d'aquest tipus. Jo crec que que sí hi ha una majoria per reconèixer a aquest país un dret a decidir sobre el seu futur, però no se si hi ha una majoria que volgués independitzar-se", ha destacat.
