Lamenta que Catalunya sigui "un esment, sense més, dins d'un llistat llarg de preocupacions"
BILBAO, 25 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha criticat que el discurs de Felip VI es va dirigir a la majoria de la ciutadania espanyola, per no recull "absolutament res" pels qui no se senten identificats amb aquest model que el monarca "enalteix", i que són uns "quants milions, a Catalunya, Euskadi i a Galícia", obviant que són "ciutadans que tenen legítimament una altra visió de l'Estat".
En una roda de premsa a Bilbao, ha qualificat de "discurs fcil" el del Rei, que "tapa la realitat, va a la lloa de la Constitució espanyola, i no parla de les necessitats de reforma" de la Carta Magna.
"El missatge va ser un simple enunciat, una descripció d'alguns problemes, per sense més. Un discurs de qualificaria d'intent de bany d'autoestima, que exhibeix clarament com un Estat insegur, en crisi, davant nombrosos reptes. Un Estat amb incapacitat d'enfrontar les seves realitats", ha dit.
Per aix, ha afirmat que "més que un bany d'autoestima, el que hagués estat profitós hauria estat un bany de realitats". "De nou vam venir al mateix, una nació; i Catalunya, quan s'esmenta, s'esmenta com una preocupació. No per aprofundir, per dir que és un assumpte en qu la convivncia és necessria per cal cercar solucions, que la llei haur d'ammotllar-se, que el respecte a les voluntats de la ciutadania democrtica, etctera. No: és una preocupació; punt", i ha lamentat que sigui "un esment, sense més, dins d'un llistat llarg de preocupacions".
I també ha constatat que, una vegada més, Euskadi queda sense citar en el missatge nadalenc.
Ha considerat que, quan el monarca parla d'una Espanya moderna, que coneix el món internacional, amb una visió realista i completa, "en aquesta visió realista i completa de com funcionen altres pasos, algunes institucions i organismes fallen, com es veu en el cas dels tribunals de justícia espanyols, corregits una vegada i una altra, any rere any, per la justícia europea".
A més, ha considerat que tant el Rei com altres forces polítiques tracten de ficar la realitat "amb frceps" dins de la Constitució espanyola. "No és que la legislació hagi d'acomodar-se al que és la realitat, fer un examen del que és la realitat i acomodar la legislació. No. És agafar la realitat, m'és igual com sigui, perqu amb frceps ho fico dins de la Constitució i, si no hi cap, doncs no miro, o dic que no passa res, o no veig, o ho cito com una preocupació", ha retret.
Al seu judici, el discurs hauria de ser "a l'inrevés": la Constitució "com a fórmula d'encaix de realitats, fer una anlisi de quina és la realitat, una vegada i una altra molt tossuda, de l'Estat espanyol, i fer que aquesta Constitució s'amotlli al que és veritablement la societat de l'Estat espanyol".
