BILBAO 6 nov. (EUROPA PRESS) -
El secretari de Relacions Institucionals de l'EBB del PNB, Koldo Mediavilla, ha coincidit amb l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que els exconsellers estan empresonats per "un Estat allunyat de la pràctica democràtica".
D'altra banda, ha afirmat que la marxa del passat dissabte a Bilbao va ser "contra el PNB" i li estranya que Gure Esku Dago participés en una manifestació amb aquest "biaix partidista".
En una entrevista a Radio Popular, recollida per Europa Press, el dirigent 'jeltzale' ha assegurat que la situació de Catalunya és d'"absoluta incertesa" i es viu una "crisi, potser la més important que la democràcia a l'Estat ha tingut des del 1978".
Per tant, ha assegurat que existeix "una certa angoixa" perquè, cada dia que passa, hi ha "esdeveniments nous" que "ens fiquen de ple en un mapa problemàtic sense comparació fins avui".
En aquest sentit, davant les paraules de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que assegurava que els seus consellers estan empresonats per un Estat "allunyat de la pràctica democràtica", ha indicat que "fa seves" aquestes paraules.
Al seu judici, els exconsellers empresonats ho estan per "motivacions de caràcter polític, és a dir, per l'exercici de les seves funcions dins d'un govern legítimament i democràticament triat".
Mediavilla ha indicat que qui pensi que el problema de Catalunya estava solucionat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i amb la celebració d'unes eleccions "s'ha equivocat".
Segons ha precisat, el problema a Catalunya és un "problema polític de primer nivell" i "ni la via judicial, ni la via penal solucionaran el calat d'aquesta problemàtica".
Al seu judici, només hi haurà "un resultat positiu" si s'aborda des "del diàleg, la reflexió, l'acord i directament des de la política i la democràcia".
Mediavilla creu que el problema de Catalunya s'acabarà resolent "amb la participació a les urnes dels catalans", però identificant "quin és l'àmbit en el qual aquesta societat vol viure de cara al futur i respectant aquesta voluntat i aquesta decisió".
El dirigent 'jeltzale' ha assenyalat que la cita electoral del 21 de desembre està contemplada per uns "com una volta a la legalitat" i la resta, els partits independentistes catalans ho poden interpretar com un enfortiment de l'estratègia sobiranista".
Mediavilla ha assegurat que hi ha un "xoc de legitimitats", que, "al final, haurà de resoldre la ciutadania catalana".
Mediavilla creu que el model territorial tenia el "meló obert des de fa temps" i el fet que s'abordari o no, depèn de "la voluntat política".
"I voluntat política no l'estem contemplant, ni per part del PP, ni per part de la majoria de les forces que han recolzat el 155".
MANIFESTACIÓ
D'altra banda, davant l'absència del PNB a la manifestació d'aquest dissabte convocada per l'esquerra abertzale i diversos agents socials sota el lema "Contra el 155. Democràcia i dret a decidir", ha assegurat que, quan es planteja una convocatòria de marxa que "pretén ser unitària", el primer que s'ha de fer és "respectar totes les formacions polítiques el seu compromís amb la mateixa".
En aquest sentit, ha assegurat que aquesta marxa, --"en la qual es va parlar molt poc de Catalunya i més de política basca"-- va estar "mal plantejada" des del seu origen perquè "no es pretenia que abastés totes les formacions".
Mediavilla ha assenyalat que el mateix dilluns en què el PNB valorava la possibilitat de participar o no a la convocatòria, l'esquerra abertzale i ELA "ja van prendre la decisió de presentar públicament la convocatòria".
En aquest sentit, ha fet una "crida d'atenció" a la "falta de respecte" dels seus promotors amb Gure Esku Dago.
"Suposadament es pretén un suport transversal del conjunt de forces basques i han portat a Gure Esku Dago a una manifestació que, al final, per impuls polític, es va convertir en una marxa contra el PNB".
"Ens agradaria que Gure Esku Dago fes una reflexió sobre aquest tema", ha assegurat.
Mediavilla ha manifestat que el tema català estava a "l'origen del lema i de la convocatòria" però "al cap i a la fi el que s'estava plantejant són unes decisions que pretenien tenir una afecció directa a la política basca".
Al seu judici, és una "irresponsabilitat" i pot ser "legítim", però per a això s'havia d'haver fet "a la vista de tots i sense necessitat d'ocultar-ho després de la senyera i l'eslògan del 155".
Al seu judici, els responsables de Gure Esku Dago no han estat "còmodes amb la manipulació que, en relació a aquesta manifestació s'ha donat".
Després d'indicar que respecta Gure Esku Dago i aquest mateix diumenge va participar a la consulta que havien convocat sobre el dret a decidir a Getxo, ha assegurat que li estranya que "participés en una manifestació amb un biaix partidista i polític, tan rellevant com el que tant ELA com EH Bildu van donar a la manifestació".
Mediavilla ha assenyalat sobre la posició del PNB que és un partit independentista des de la seva fundació però, "sempre, en tot moment ha cercat un àmbit pragmàtic de desenvolupar polítiques possibles que condueixin el país a la seva construcció nacional sense esquinçaments i sense trencar la convivència entre bascos".
Per això, segons ha precisat, estan "bolcats" a presentar una oferta de nou estatus, des del "respecte bilateral".
"Quan parlem d'una bilateralitat, significa que hi hagi un respecte entre les parts, enteses com d'iguals. Conviure significa viure junts i això significa per pròpia voluntat, no per imposició d'un cap a un altre o subordinació d'un cap a un altre", ha afegit.
Mediavilla ha indicat que, cada vegada "està més clar", que aquests conceptes de "sobiranies unívoques que potser al segle XIX poguessin donar-se, al segle XXI no existeixen".
"El que hi ha són sobiranies compartides i, en aquest àmbit de sobiranies compartides, és on entenem la possibilitat d'una bilateralitat i un respecte mutu", ha agregat.
El dirigent 'jeltzale' ha assenyalat que, per la seva banda, els catalans, "ho han intentant de tota manera" i han estat "múltiples les ocasions en les quals han demanat participar en un procés en el qual se'ls permeti decidir", però, per part de l'Estat "una vegada i una altra s'ha anat tancant porta rere porta fins a no deixar-los més opció que, quan les portes es tanquen, poder sortir per la finestra".
Mediavilla ha indicat, en relació a si un estatus com el basc podria ser la solució, que no dirà als catalans "què han de fer" i ha afegit que sempre estarà "amb la representació legítima de "Catalunya".
"Ells sabran quina és la millor forma d'abordar les seves reivindicacions polítiques", ha apuntat.
Sobre l'efecte dels passos donats pel Govern central en les relacions entre el PNB i aquest Executiu, considera que, en la situació de "crisi territorial" i amb l'"excepcionalitat gravíssima" que s'ha donat amb l'aplicació de l'article 155, els que recolzen aquestes mesures "han configurat ja un bloc que pot donar estabilitat al Govern de Mariano Rajoy en altres àmbits, especialment al Pressupost.
Al seu judici, la "excepcionalitat de com s'ha aplicat" l'article 155 és "una amenaça per a tots".
"El desenvolupament que el Govern d'Espanya ha fet de l'article 155 ens resulta inaudit perquè no és aplicable a cap legalitat vigent i ens sembla una greu amenaça per a l'Estat de Dret i per a tot l'article VIII de la Constitució que parla de les autonomies", ha apuntat.
Mediavilla ha assenyalat que les accions adoptades pel Govern espanyol venen a determinar que les autonomies "són una gràcia atorgada, no són drets subjectius dels pobles o nacionalitats".
