Ortuzar lamenta que Europa tingui "dirigents estatals tan desmemoriats" en el tema dels refugiats
BILBAO, 29 set. (EUROPA PRESS) -
El president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, ha censurat que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi estat imputat per preguntar al seu poble què volia ser en el futur i, en aquest sentit, ha denunciat la "baixa qualitat" de la democràcia a l'espanyola.
En la clausura dels 'VIII Diàlegs de Bilbao. Europa-Amèrica Llatina', organitzats per la Fundació Sabino Arana i el Partit Demòcrata Europeu a Bilbao, Ortuzar s'ha pronunciat d'aquesta manera en relació amb l'anunci del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de citar a declarar com a imputat Artur Mas, així com Joana Ortega i Irene Rigau, per la consulta del 9 de novembre.
El president del PNB i vicepresident del Partit Demòcrata Europeu ha indicat que la imputació de Mas per preguntar al seu poble què volia ser en el futur el retrotreu uns quants anys enrere "quan un lehendakari basc --referint-se a Juan José Ibarretxe-- va ser també imputat per parlar amb altres que pensaven diferent per veure, com a Govern, com es podia solucionar el problema de la violència en aquest país".
"Malament va un país quan a algú l'imputen per preguntar al poble, quan imputen algú per intentar resoldre una cosa tan greu com el terrorisme", ha lamentat.
Segons la seva opinió, aquest manera de procedir "parla d'un sistema de democràcia de baixa intensitat, de baixa qualitat".
Per aquesta raó, ha manifestat que no li agrada la democràcia a l'espanyola, sinó que prefereix "una democràcia amb majúscules, la de l'estat del dret, de la separació de poders, en què les lleis siguin per fer millor les coses i per servir la gent, i no on les lleis es recargolen perquè la gent no es pugui expressar o reunir".
"En tot cas, això el que demostra és que els demòcrates tenim molta tasca per davant", ha opinat, i ha insistit que el valor de la democràcia és la pedra angular sobre la qual hem de construir una nova convivència de la qual estem molt necessitats en aquest país.
Després d'indicar que País Basc és "una nació a la recerca del seu reconeixement nacional i de la seva recuperació de la sobirania originària", ha remarcat que l'important de la sobirania i el poder és com s'exerceix, per a qui i per què.
En aquest sentit, ha apostat per exercir-los al més pròxim possible a la ciutadania, la "millor garantia que els polítics no siguem extraterrestres en els nostres propis països".
EUROPA ÉS SOLUCIÓ
D'altra banda, ha defensat que Europa continua sent "la solució" i no "el problema" perquè continua sent "el millor lloc del món per viure, on hi ha més equilibri en totes les facetes de la vida".
Tot i això, ha reconegut que, actualment, la UE "ens en dóna una de freda i una de calenta".
En aquest sentit, s'ha referit a l'arribada de refugiats a Europa i ha assegurat que va ser un orgull i una reconciliació amb Europa sentir el president Juncker al Parlament europeu parlar d'Europa com a terra d'acollida i de valors europeus, mentre que va tenir "l'endemà la mateixa proporció, però d'horror" en comprovar que el tema s'estava convertint en una espècie de soc insolidari en què tot el món volia disminuir quota.
"Se'ns ha oblidat que Europa va ser terra d'exiliats també", ha advertit Andoni Ortuzar.
Ha censurat que "no podem tenir dirigents polítics estatals tan desmemoriats que no es recordin que no fa tantes dècades érem els europeus els que ens havíem d'exiliar per raons polítiques, econòmiques o socials".
D'aquesta manera, ha qüestionat "què hauria estat" de les persones que van haver d'anar-se'n després de la Guerra Civil espanyola o la Guerra Mundial amb dirigents "semblants als que hi ha avui a Europa" i també "desgraciadament algun basc que confon refugiats amb terroristes".
Per la seva banda, ha apostat per "preservar l'espai europeu, però sense tancar-lo als altres, sabent obrir-lo a tothom qui vulgui venir a construir amb nosaltres aquest espai".
La intervenció d'Ortuzar ha tancat els 'VIII Diàlegs de Bilbao. Europa-Amèrica Llatina', en què, amb el títol 'Democràcia, sobirania, globalització i comunitat. Canvis transformadors i nous escenaris', han debatut experts en diferents matèries per analitzar temes com la desconfiança en les estructures polítiques, el fenomen dels grups emergents que reclamen democràcia participativa o l'efecte de la globalització en diferents contextos sociopolítics.
