MADRID 14 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional es reunirà aquesta tarda a partir de les 16.00 per decidir sobre les peticions de llibertat immediata de 12 membres d'ETA i un integrant del GRAPO, en aplicació de la sentència del Tribunal Europeu de drets humans (TEDH) contra l'aplicació de la 'doctrina Parot' a l'etarra Inés del Río.
La reunió, prevista inicialment per aquest divendres, s'ha avançat després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional es mostrés ahir favorable per l'excarceració d'aquests 13 presos.
Segons fonts jurídiques, els 17 magistrats que componen aquest òrgan debatran, a més, si és procedent que les peticions pendents encara de revisar siguin resoltes per cadascuna de les seccions competents de l'Audiència, en situacions idèntiques a la dels presos ja excarcerats i en el cas que comptin amb l'informe favorable del Ministeri Públic.
Aquest dimecres la Fiscalia va demanar l'excarceració d'aquests 13 presos, a través d'escrits redactats pel tinent fiscal, Jesús Alonso, en els quals sol·licitaven la "posada en llibertat" d'aquests reclusos i en què es declaraven "extingides" les seves responsabilitats penals en vista a l'acord adoptat aquest dimarts pel Tribunal Suprem que liquidava la 'doctrina Parot' després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg.
Entre els terroristes que podrien ser excarcerats hi ha José Antonio López Ruiz, 'Kubati', que va ser condemnat entre d'altres assassinats pel de la dissident etarra María Dolores González, 'Yoyes', i la membre del 'comando Madrid' Inmaculada Noble, que va ser condemnada per l'assassinat del comandant Ricardo Saenz de Ynestrillas el 1986.
A més, la Fiscalia ha informat sobre el cas de l'integrant dels GRAPO Olga Oliveira, que ha desenvolupat diverses vagues de fam els últims anys en protesta per la política penitenciària del Govern espanyol. La Sala Penal també revisarà el cas del membre d'aquesta organització Laureano Ortega, condemnat per l'assassinat de l'empresari Claudio San Martín el 1988, tot i que en el seu cas s'estudiarà per acumulació de condemnes i no per l'aplicació de la 'doctrina Parot'.
La resta d'etarres l'excarceració dels quals serà estudiada pels 17 magistrats del ple de la sala penal són Francisco Javier Lujambio Galdeano, Jesús Díaz de Heredia Ruiz de Arbulo, Pedro Juan Odraizola Aguirre, Juan María Gabirondo Agote, Pedro María Rezabal Zurutuza, Miguel Turrientes Ramírez, José Félix Zabarte Jainaga, María Josefa Urkudun Etxenagustia, Antonio Alza Hernández i Gonzalo Rodríguez Cordero.
ONZE ETARRES JA ESTAN LLIURES
Després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg que el passat 21 d'octubre va donar la raó a la membre del 'comando Madrid' Inés del Río, que va ser posada en llibertat l'endemà mateix, l'Audiència Nacional va acordar l'excarceració d'altres deu etarres, entre els quals hi havia Domingo Troitiño, autor de l'atemptat que va costar la vida el 1987 a 21 persones al centre comercial Hipercor de Barcelona.
A més de Del Río i Trotiño, l'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de Juan Manuel Piriz López, Jon Koldo Aguinagalde Urrestarazu, Luis María Azkargorta Belategi, Isidro María Garalde Bedialauneta, Jokin Mirena Sancho, José Ignacio Urdiain Ciriza, Joseba Koldobika Artola, Elías Fernández Castañares i Juan Francisco Gómez López.
La Sala Penal del Tribunal Suprem va decidir aquest dimarts, per 12 vots a favor i quatre en contra, que ha de ser cada tribunal sentenciador el que dirimeixi l'abast de la sentència del Tribunal d'Estrasburg respecte dels presos als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', l'aplicació de la qual anul·la totes les sentències condemnatòries en execució dictades abans del 28 de febrer del 2006.
El Suprem també conclou que les condemnes dictades amb anterioritat a la sentència dictada contra Henri Parot --que va establir la doctrina-- i en les quals s'hagi aplicat el Codi Penal del 1973 (per no resultar favorable el del 1995), "les redempcions ordinàries i extraordinàries que procedeixin es faran efectives sobre el límit màxim de compliment establert conforme a l'article 70 del referit codi penal del 1973, en la manera com s'estava fent amb anterioritat" a l'esmentada resolució.
