MADRID 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés dels Diputats debatrà i aprovarà aquest dijous el dictamen del projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), aprovada el passat 26 de setembre a la Comissió d'Educació de la Cambra Baixa, amb l'únic suport de PP, reforçant en el seus articles el caràcter vehicular del castellà en l'ensenyament de tot l'Estat i dotant el professorat de la condició d'autoritat pública.
Precisament, PSOE, PNB, IU i ERC i Entesa Catalana han recolzat aquest dimecres una moció conseqüència d'una interpel·lació urgent de CiU al Senat per sol·licitar a l'executiu la retirada del projecte de Llei; tot i això, la iniciativa no ha prosperat pel vot en contra del grup popular.
Ja en el tràmit parlamentari, a final de setembre, el text va comptar amb el rebuig de PSOE, CiU, l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), UPyD, PNB, BNG i l'abstenció de Fòrum d'Astúries. Només va obtenir el suport del PP.
Al tractar-se d'una llei de caràcter orgànic és de compliment obligat que també sigui aprovada pel ple del Congrés abans de ser enviada al Senat.
EL PAS DE LA LOMCE AL SENAT
Així, després de la seva aprovació avui dijous, amb el suport segur del PP, serà enviada directament al Senat, on també caldrà revisar-se pels parlamentaris, per a la seva aprovació definitiva a final de novembre o començaments de desembre un altre cop al Congrés dels Diputats, per començar a posar en marxa les primeres mesures a partir del curs que ve, 2014-2015.
Al text presentat inicialment pel Govern central es van presentar un total de 770 esmenes parcials.
Al dictamen de la normativa es van incloure en fase de ponència les 42 presentades pel grup popular, així com altres 13 propostes de Fòrum d'Astúries, BNG i UPN, a les quals s'hauria de sumar-los 21 pactades amb UPyD, UPN, Fòrum d'Astúries, ERC i Coalició Canària. Durant la votació, no s'ha aprovat cap de les esmenes parcials de PSOE, CiU i PNB.
REBUIG DE L'OPOSICIÓ
En les tres sessions que la Comissió d'Educació ha fet per debatre les aportacions al text, la majoria de l'oposició ha manifestat el seu rebuig a la reforma educativa.
En concret, PSOE, CiU, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) i PNB han llegit el manifest que van signar el juliol, renovant així el seu compromís de derogar la llei pel que fa canviï la majoria parlamentària.
A més, aquest rebuig de l'oposició va quedar reflectit amb la presentació d'onze esmenes a la totalitat, demanant la devolució al Govern espanyol del text presentat, propostes que van ser rebutjades per PP, UPN i Fòrum d'Astúries el passat 16 de juliol.
Precisament, la secretària d'Estat d'Educació, Monsterrat Gomendio, ha assegurat aquesta setmana en la seva compareixença a la cambra baixa per informar sobre els pressupostos generals de l'Estat per al 2014 que el Govern central anava a destinar 8,9 milions d'euros per implementar i desenvolupar la Lomce.
Des del PP, el portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, ha defensat aquest dimecres en roda de premsa que el seu grup parlamentari ha escoltat durant tot el debat de la normativa l'opinió d'uns 50 experts i ha valorat les esmenes presentades per l'oposició, entre les quals ha destacat la unificació del Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats, aconseguida amb Fòrum d'Astúries, el reconeixement de l'autoritat del professorat, així com la consideració del castellà com a llengua vehicular a tot l'Estat, aquestes dues últimes pactades amb UPyD.
"Hi ha un compromís de reformar l'educació i portar-la per la sendera de la qualitat. Lamentació que el PSOE presentarà fins a un 80% de les seves esmenes amb l'objectiu de tornar a la Llei Orgànica Educativa (LOE, aprovada pel PSOE). Crec que tot el món coneix les seves carències i es tracta de millorar-ho i donar de veritat una oportunitat al jovent perquè no abandonin els seus estudis i la qualitat sigui més elevada", ha ressaltat el portaveu popular en la Cambra.
CASTELLÀ I AUTORITAT DEL PROFESSORAT
Entre les esmenes aprovades durant el tràmit parlamentari, destaca la pactada entre PP i UPyD, que reforça el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a tot l'Estat, un text que ha va generar malestar a les files de CiU, que ha acusat el PP de "predemocràtic" i de voler "tirar per terra" el model d'immersió lingüística de Catalunya, malgrat tenir el "suport de la majoria de la societat catalana". Aquesta esmena va comptar en la votació amb el suport del Fòrum.
Els populars i UPyD també van arribar a un acord al voltant de la incorporació d'una disposició addicional perquè l'equip directiu i els professors siguin considerats autoritat pública.
Aquest aspecte va suscitar també el malestar al grup socialista, que esperava el debat sobre l'autoritat en l'elaboració de l'Estatut Docent.
La Comissió va donar llum verda a una altra de les esmenes pactades entre els populars i UPyD que estableix que el nomenament dels directors pugui renovar-se per períodes d'igual durada, prèvia avaluació positiva del treball desenvolupat al final dels mateixos.
Els criteris d'aquesta avaluació seran públics i inclouran les avaluacions individualitzades, és a dir, dependrà dels resultats dels alumnes en aquests exàmens nacionals.
També va sortir endavant una altra esmena pactada entre PP i ERC perquè en l'organització d'estudis de batxillerat, els procediments d'admissió a la Universitat i en l'FP es presti especial atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.
Un altre dels textos transaccionats entre PP i Fòrum, aprovat a la Comissió d'Educació, estableix que es tingui en compte la insularitat, dispersió i despoblació geogràfica de les zones rurals per a la distribució territorial de recursos econòmics.
CLAUS DE LA LOMCE
La Lomce suposa la modificació de l'actual LOE, aprovada pel Govern socialista el 2006, i entre les novetats de la nova normativa destaca la introducció d'avaluacions nacionals al final de cada etapa, dissenyades pel Govern.
A més, les assignatures estaran agrupades en tres blocs: troncals, específiques i de lliure configuració. L'horari i currículum de les primeres el definirà l'executiu, mentre que les comunitats autònomes s'encarregaran de les específiques.
La polèmica assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans s'eliminarà del currículum i es crearà Valors, una alternativa a la matèria de Religió, que també serà qualificada.
A més, blinda els concerts als centres d'educació diferenciada i proposa una major autonomia dels centres, els directors dels quals hauran de ser acreditats.
