Publicat 03/09/2015 15:56

Plataforma per la Llengua demana el vot per les candidatures independentistes

Vallverdú (Junts pel sí) i De Jòdar (CUP) discrepen de la cooficialitat del castellà en un Estat català

BARCELONA, 3 set. (EUROPA PRESS) -

El membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua Francesc Marco ha reclamat aquest dijous el vot per les candidatures independentistes que concorren a les eleccions del 27S, referint-se a Junts pel sí i la CUP.

Així s'ha pronunciat a l'acte de presentació de l'estudi 'Balances lingüístiques entre el català i el castellà en les pràctiques institucionals i en els reconeixements legals de l'Estat espanyol', acompanyat d'un altre membre de l'entitat, Bernat Gasull, de la candidata de Junts pel sí, Teresa Vallverdú (ERC), i del de la CUP, Julià de Jòdar.

Precisament, Vallverdú i De Jòdar han discrepat obertament que una futura Constitució catalana hagués de reconèixer el castellà com a llengua cooficial, ja que mentre la primera ha defensat que hauria de tenir un "cert grau de cooficialitat", el segon ha assegurat que en una República catalana només hauria de ser oficial el català.

Amb tot, Vallverdú ha recalcat que el català hauria de tenir una posició preeminent en tots els sectors i caldria buscar quin grau de cooficialitat es dóna al castellà en un eventual procés constituent.

Per a De Jòdar, existeix una actitud paternalista en aquest debat i ha defensat que en l'esmentat procés constituent ha de defensar-se la llengua que actualment està "amenaçada", en al·lusió al català, per la qual cosa considera que en una República catalana el castellà no ha de ser llengua oficial.

Tot i que ha assenyalat que en un Estat català es respectarà i protegirà tots els ciutadans, ha afegit que hi ha l'obligació d'admetre que cada país té la seva llengua: "Si els agrada bé, i si no que s'espavilin".

Tot i això, ha remarcat la necessitat de desmarcar-se de l'actitud que l'Estat té amb el català en un futur procés constituent en què, segons la seva opinió, ha de participar tothom, utilitzar la llengua que vulguin i evitar així que algú se senti "perseguit o exclòs".

Des de Plataforma per la Llengua, Gasull s'ha limitat a defensar la necessitat que hi hagi una adaptació en aquest àmbit perquè ningú se senti exclòs i es garanteixin tots els drets.

DEROGACIÓ DEL LAPAO

Quan se li ha preguntat per la decisió del Govern d'Aragó de derogar el Lapao, denominació amb què es va passar a anomenar el català que es parla a la Franja, ha celebrat la decisió, però considera que caldria ser més ambiciós i que el català fos llengua oficial en aquesta comunitat.

Per aquesta raó, Gasull ha desitjat que es millori l'esmentada norma així com que el català perdi la seva condició d'"excepcionalitat" en molts àmbits, entre els quals hi ha els nou que recull l'estudi: les bases lingüístiques de l'Estat; la imatge institucional de l'Estat; les empreses públiques; la UE; la identificació personal dels ciutadans; l'ensenyament; la justícia; els mitjans de comunicació, i les empreses i consum.

"No hi ha llei, reglament, manual i cap previsió que afavoreixi el català per sobre del castellà", ha advertit Gasull, que creu que l'Estat espanyol constitueix una anomalia dins de la UE i dels països de tradició democràtica.

Segons l'informe, l'Estat espanyol és l'únic que no ha reconegut com a llengua oficial el català, al mateix nivell que el castellà, i s'ha negat "de manera sistemàtica" a demanar-ne a la UE l'oficialitat.

També ha lamentat que no hi hagi una perspectiva ni voluntat d'una part majoritària o substancial de la classe política espanyola, tot i que estiguin en l'oposició, per canviar el règim constitucional "a la manera de la resta de països plurilingües" comparables amb Espanya.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés