BARCELONA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -
La Plataforma per la Llengua ha reclamat aquest dimecres als partits polítics que es presenten en les eleccions generals impulsar una reforma de la Constitució espanyola perqu el catal sigui llengua oficial de l'Estat, ha informat en un comunicat.
"Només així el catal podr tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castell. Només així el castell deixar de ser l'únic idioma d'obligat coneixement", ha explicat la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana.
Ha assegurat que no es tracta que el catal sigui oficial a Sevilla o Bilbao sinó que les institucions de l'Estat "assumeixin com a propi el catal. Es tracta que la Constitució oficialitzi el bilingüisme real, com passa a Blgica, Sussa o el Canad".
Segons la Plataforma per la Llengua, ECP i Front Republic s'han comproms a incorporar aquesta proposta, mentre que JxCat i ERC han assegurat que treballaran per impulsar una República catalana que inclogui el catal com a oficial a l'Estat, per no a modificar la Constitució en aquest sentit.
Plana ha assegurat que la Plataforma per la Llengua treballa a tot el domini lingüístic, no només a Catalunya, per la qual cosa troben necessria aquesta reforma: "Encara que dem mateix s'instaurés una República catalana, les Balears, la Comunitat Valenciana o la Franja de Ponent seguirien necessitant una Constitució espanyola que defensés els seus drets lingüístics".
La Plataforma per la Llengua reclama als partits 13 mesures més, entre les quals inclouen treballar per la capacitació generalitzada en catal dels treballadors públics de l'Estat, perqu sense ella "l'actual oficialitat del catal és paper mullat".
L'entitat també ha projectat la campanya 'A les urnes recorda: la llengua no és toca' que té un espot amb declaracions de Pablo Casado (PP), Albert Rivera (Cs) i Santiago Abascal (Vox), i ha assegurat que li toca ser "mur de contenció d'aquells que ataquen el catal amb motius electoralistes".
La campanya inclou també una recollida de signatures per demanar als partits que no s'han comproms amb les propostes de l'entitat al fet que ho facin: "No comprometre-s'hi és avalar que els catalanoparlants siguem ciutadans de segona".
