Per la República, per la llibertat dels presos, per Canries, per Galícia o pel planeta han estat algunes de les frases del dia
MADRID, 21 maig (EUROPA PRESS) -
La XIII Legislatura ha arrencat amb una esbroncada al Congrés, en qu la seva nova presidenta, Meritxell Batet, ha hagut de demanar silenci fins i tot abans d'iniciar la crida als diputats perqu acatessin la Constitució. Una vegada han comenat a jurar o prometre els seus crrecs, cadascú amb l'opció que ha triat, diversos membres de Vox, als quals després s'han sumat alguns del PP, han donat cops als seus escons per evitar que se sentissin les paraules dels independentistes i també han protestat des de Ciutadans.
Res més asseure's a la Presidncia i donar la "benvinguda" a totes les seves senyories, Batet ha anunciat que procediria a dur a terme les crides, amb un advertiment: "Estic segura que tots vosts faran un ús pertinent, adequat i ajustat al Dret i a la jurisprudncia del Tribunal Constitucional, de manera que no sigui necessria la intervenció d'aquesta Presidncia".
El seu primer comentari ja ha promogut alguns rumors, la qual cosa ha portat Batet a demanar "silenci" per primera vegada des de la seva nova responsabilitat. Els primers a acatar la Carta Magna han estat els membres de la Mesa i després de Batet, que ha proms, ho ha fet la vicepresidenta primera, Gloria Elizo, de Podem, "per la democrcia i els drets socials".
PER ESPANYA I PER UNS NOUS TEMPS REPUBLICANS
L'enrenou s'ha tornat a produir quan el secretari primer, Gerardo Pisarello, d'En Comú, ha proms i ha afegit, en catal, "per uns nous temps republicans".
Les 'innovacions' han continuat quan ha arribat el torn dels diputats que no formen part de la Mesa, comenant pel líder de Vox, Santiago Abascal, que ha jurat "per Espanya".
Després s'han sentit les promeses en basc com la de la diputada de Bildu, Mertxe Aizpurua, i la del PNB Joseba Agirretxea, que ha afegit el "per imperatiu legal" que van utilitzar per primera vegada als anys 80 del segle passat els parlamentaris d'Herri Batasuna i que va ser avalat pel Constitucional.
"Prometo per imperatiu legal i amb lleialtat al mandat democrtic de l'1 d'octubre i al poble de Catalunya", ha dit, per la seva banda, Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, que ja ha provocat els primers cops en els escons de Vox i d'alguns populars.
Els diputats de Junts per Catalunya, inclosos els seus tres presos, han proms per imperatiu legal "amb lleialtat" al mandat del referndum de l'1 d'octubre del 2017, i en algun cas han demanat també la llibertat dels presos.
Oriol Junqueras, d'ERC, ha proms "des del compromís republic, com a pres polític i per imperatiu legal", mentre que el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha acatat la Constitució "per la llibertat dels presos i exiliats polítics, per la República Catalana".
"PER TOT EL PLANETA"
Per la república també ha proms Alberto Garzón, d'IU, i també s'han sentit diverses apellacions al territori: per Canries, ha dit Meri Pita, d'Units Podem; per Galícia, s'ha sumat la popular Tristana Moraleja, i fins i tot l'ecologista Juantxo López de Uralde ha anat més lluny i ha proms "per tot el planeta".
Els acataments dels diputats independentistes han estat rebuts amb sonores protestes del PP i, sobretot, de Vox, els diputats del qual no han dubtat a donar cops als escons per fer soroll i intentar tapar l'enregistrament de les intervencions dels separatistes.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha posat dret i s'ha queixat de la situació, i ha demanat la paraula per una qüestió d'ordre. "No interromprem el procés d'acatament de la Constitució", l'ha frenat Batet.
PROTESTA FORMAL DE RIVERA
Acabada la cerimnia d'acataments, Batet ja ha perms que parlés Rivera, que ha demanat empara en considerar que les apellacions als presos polítics exigeixen que la Presidncia del Congrés intervingui: "Aquesta cambra mereix que vost ens defensi i a tots els espanyols --ha instat--. Li demano que actu".
Per Batet ha replicat que "totes les fórmules han estat respectuoses" amb el Reglament i amb la jurisprudncia del Tribunal Constitucional que en una sentncia del 1990 ja va deixar clar que els afegits no alteren la part principal, que és l'acatament de la Constitució.
"No s'ha minvat l'essncia de l'acatament, que és el compromís de respecte a la Constitució i aquesta Presidncia ser exercida perqu en tot moment hi hagi respecte a la Constitució, respecte a la llei i respecte a l'altre", ha resolt.
