Deixen la "porta oberta" a incidir més directament en política
BARCELONA, 26 Mar. (EUROPA PRESS) -
Personalitats, empresaris, advocats i acadèmics vinculats a UDC i exafins de CDC, PSOE i PP han signat el manifest fundacional de Construïm, una plataforma política que reconeix la tasca dels democratacristians però que nega moure's per aquesta formació "ni per cap altra" malgrat que va ser impulsada inicialment pel líder d'UDC, Josep Antoni Duran, que no firma el manifest.
Així es recull en el manifest fundacional que publica íntegrament aquest dijous La Vanguardia, on recorden que s'han organitzat com a plataforma, que s'han registrat com a associació per disposar de personalitat jurídica i que portaran a terme la seva assemblea plenària "en poques setmanes" quan s'hagin estès per tot Catalunya.
A més, han registrat el domini a Internet i com a partit polític per evitar usos indeguts del nom i per "deixar la porta oberta a poder incidir més directament en la política del país".
Entre els qui promouen Construïm hi ha l'actual president d'E-Cristians, Josep Miró Ardèvol, obertament contrari a l'avortament i que va ser membre fundador d'Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració en CDC (1978-1980), i més tard va ser nomenat conseller d'Agricultura dels governs Pujol entre 1984 i 1989.
També impulsen la plataforma l'advocat Jordi de Juan, que va ser subsecretari d'Organització del PP de Girona i diputat al Congrés entre 2000 i 2004 així com el professor de l'Iese Alfred Pastor, que va ser secretari d'Estat d'Economia del Govern del socialista Felipe González entre 1993 i 1995.
Altres signants del manifest són el filòsof i professor de la Universitat Ramon Llull Francesc Torralba; el professor de Esade Carlos Losada; l'economista César Molinas, i altres noms com Eduard Arruga; Antonio Duran-Sindreu; Jordi Giró; Ignasi Parody; Margarita Mauri; Emili Serra Fortuny; Ignasi de Rafel i Ramon Xifré.
En el document fundacional ressalten que el seu origen es troba en unes jornades organitzades el novembre del 2014 per les fundacions Konrad Adenauer i la de Miquell Coll i Alentorn, que són una realitat que just comença i que obren la porta a totes les persones que hi vulguin participar i tinguin unes bases construïdes des de l'humanisme propi de la tradició cultural europea i forjat en la cultura cristiana.
L'aposta de la plataforma passa per la regeneració de la política i, en el debat de la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya, volen contribuir a superar "l'actual debat de sords" perquè considera que és una situació que desgasta, esgota i dificulta construir una Catalunya més forta i capaç de convocar les diverses sensibilitats en el bé comú i superant així, segons la seva opinió, reduccionismes empobridors.
"Som partidaris de dialogar i negociar sota el principi que qualsevol proposta que articuli el futur institucional de Catalunya ha d'estar sotmesa a consulta de la ciutadania catalana", afegeixen.
RESPOSTA DE DURAN
En el seu compte de Twitter, Duran ha manifestat el seu respecte pels signants del manifest, que considera de gran valia i prestigi, tot i que ha assegurat no l'ha pogut llegir "a fons" per la mort d'un familiar.
"Benvinguda sigui qualsevol iniciativa de la societat civil sustentada en referents amb l'humanisme i amb bastant ànima social", ha celebrat.
