Permetre l'amarratge del 'Piolín' a Palamós hagués "hipotecat" el mercat de creuers, segons Rull

Interrogatori a Josep Rull en el judici pel procés
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO
Publicat 20/2/2019 15:13:04CET

Qualifica de "pacífica i cívica" amb "excepcions" la concentració del 20S i diu que la DUI va ser una "declaració política"

MADRID, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat de Catalunya Josep Rull ha afirmat aquest dimecres durant la seva declaració com acusat en el judici del procés al Tribunal Suprem que hagués estat "irresponsable" permetre l'amarratge a Palamós (Girona) del ferri que transportava policies per a la seguretat de l'1-O perquè això hagués "hipotecat de manera severíssima" l'activitat de creuers, que són "la joia de la corona" de l'activitat econòmica portuària. Ha dit també que no van obviar els mecanismes formals per sol·licitar l'amarratge i que quan es va rebutjar es desconeixia que allotgés policies.

La qüestió de l'amarrament d'aquest vaixell --que es va popularitzar com 'Piolín' perquè estava decorat amb figures d'aquest dibuix animat-- ha ocupat bona part de l'interrogatori al qual Rull ha estat sotmès per la fiscal Consuelo Madrigal. El vaixell, on s'allotjaven els agents destinats a la seguretat de la jornada de l'1 d'octubre del 2017, va haver d'amarrar finalment al Port de Barcelona.

Rull ha negat que el rebuig a l'amarratge del vaixell a Palamós fos conseqüència d'una ordre seva, perquè no va ser preguntat expressament per les autoritats portuàries competents. Ha explicat que no es va rebutjar perquè el consignatari no va usar l'aplicació corresponent sinó que es va limitar a posar-se en contacte amb el port per demanar amarrament per a 20 dies per fer reparacions a les cabines.

Aquesta possibilitat es va rebutjar, segons Rull, perquè a Palamós únicament hi ha dos molls, un molt petit per a l'eslora del ferri i un altre destinat a la descàrrega de mercaderies i en el qual també atraquen els creuers, als quals ha qualificat de "joia de la corona" perquè ha costat molt introduir el port com a "fiable" en aquest tipus de circuits comercials.

Ha afegit que a més no es va informar fins a darrera hora de la tarda d'aquell dia que dins del ferri hi anaven diversos agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. A tot això, segons Rull, respon un missatge a la xarxa social Twitter que l'exconseller va publicar l'endemà --"En efecte, no els hem deixat atracar"- sobre el qual la fiscal Madrigal li ha preguntat en resposta a una notícia sobre el que va passar en el diari 'La Razón'.

Rull també ha explicat el qualificatiu "testosterònic" que va fer servir en un altre tuit, referit a l'exercici que feien al Port de Barcelona els policies que s'allotjaven en el 'Piolín', i la situació del qual ha qualificat de "no adequada" per l'"amuntegament" que van haver de patir en un buc l'ús del qual estava previst per passar només una o dues nits.

Com que necessitaven fer exercici se'ls va comminar a apartar-se a un extrem del port i els agents van fer cas omís, la qual cosa va tenir com a conseqüència, segons la seva versió, que 191 vehicles que s'havien de carregar en un buc per exportar-se a Eslovènia es quedessin a terra, ha explicat l'exconseller.

"SHAME" ENFRONT DE PROTESTES PACÍFIQUES

Després de recriminar a la fiscal que en el seu escrit aparegui la seva ciutat natal com Tarrasa en comptes de Terrassa (terme que es fa servir des del 1979), Rull ha manifestat que no va estar present en la concentració davant de la Conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 pel treball que tenia en aquella jornada en el seu departament.

En tot cas, l'ha qualificat de "pacífica i cívica i amb expressions culturals" malgrat les "excepcions puntuals" com van ser els desperfectes en cotxes policials.

Pel que fa a l'1-O, en un altre moment de la seva declaració Rull ha admès la presència d'"observadors" que "van quedar escandalitzats pel nivell de violència" dels cossos i forces de seguretat de l'estat, els "millors testimonis del qual" van ser els mitjans de comunicació estrangers. Ha desatacado que van emprar recurrentment el terme 'shame' (vergonya) en els seus titulars per narrar el que va passar.

Fins a tres ocasions l'interrogat ha rebutjat l'ús d'"escarnis" com a mètode de protesta per considerar-los inacceptables, si bé ha dit no conèixer --amb excepció del que va passar a Reus (Tarragona) davant d'un hotel ocupat per guàrdies civils-- els que van tenir lloc en diversos municipis davant de l'allotjament d'agents de seguretat de l'Estat.

"Vaig dir que estaven malament, però també els dels policies amb les seves porres darrere de la gent, i ho denuncio sempre perquè el meu compromís amb la política és pacífic i pacifista", ha dit.

En aquest punt, també ha manifestat l'exmandatari català que no va tenir "por" pels ciutadans de cara a la seva participació en el referèndum perquè "mai" no hagués imaginat que les forces de seguretat de l'Estat podien fer servir la violència enfront d'"avis i àvies amb una dignitat extraordinària". "Havíem tingut el precedent del 9N, en què no van ser la forces de seguretat de l'Estat, i no va haver-hi cap problema", ha afegit.

Finalment, Rull ha admès que va votar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 de setembre del 2017, que ha qualificat igual que els acusats que l'han precedit en dies anteriors de "declaració política conseqüència del mandat democràtic".

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.