Publicat 22/05/2019 18:58CET

Perits d'Hisenda i IGE quantifiquen en gairebé un milió d'euros sense IVA les despeses compromeses per l'1-O

Les defenses qüestionen que es relacionin amb la consulta el Registre de Catalans a l'Exterior o la campanya Civisme

MADRID, 22 maig (EUROPA PRESS) -

Tres perits d'Hisenda i una altra de la Intervenció General de l'Estat (IGE) han quantificat en almenys 917.648 euros sense IVA les despeses que la Generalitat de Catalunya va comprometre per finanar el procés independentista i, més en concret, el referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017.

Aquesta quantitat fa referncia a totes aquelles partides que van analitzar els tcnics d'Hisenda i de la IGE i que van plasmar en els seus informes que arriben a la mateixa conclusió de despeses compromeses l'any 2017 per la Generalitat, segons han explicat les quatre perits durant la seva compareixena en el judici del procés al Tribunal Suprem.

La perit de la IGE, Mercedes Vega, ha explicat que el seu informe diferencia entre despeses compromeses i despeses efectivament realitzades, és a dir, pagades, si bé la representant d'Hisenda Carmen Tejera ha remarcat que al seu només fa esment al primer grup, perqu, en la seva opinió, el perjudici a l'erari públic es produeix en el moment que es presta el servei per part de l'empresari.

De tot el que han analitzat en els seus informes, segons ha remarcat aquesta perit, es pot concloure que aquest perjudici a l'erari públic es va produir en els encrrecs de publicitat, els llocs web o disseny de cartelleria relacionats amb el referndum illegal que va dur a terme el Govern de Carles Puigdemont.

No obstant aix, Tejera ha volgut deixar clar que aquest gairebé milió d'euros que figuren en el seu informe no són les úniques despeses que es van comprometre pel procés, perqu per a aquestes conclusions no s'han tingut en compte altres desemborsaments que podrien haver-se realitzat en algun període anterior al 2017.

També ha constatat que van poder produir-se altres despeses, el concepte de les quals no fa referncia al referndum en concret, sinó que s'haurien incls en els conceptes generals dels departaments de la Generalitat, abans i durant el 2017, i no s'haurien destinat a les finalitats que fixa la llei dins la prestació de serveis públics bsics per als ciutadans com "trasplantaments o dilisis".

PREGUNTES DE LES DEFENSES

Per la seva banda, els advocats de les defenses que han intervingut en la prctica d'aquesta pericial han coincidit a qüestionar diversos aspectes dels informes de les perits, com les raons per les quals van incloure en la seva anlisi les despeses atribudes a programes de la Generalitat com el Registre de Catalans a l'Exterior o la campanya Civisme, que finalment va quedar deserta.

Sobre la primera d'aquestes qüestions l'advocat Andreu Van den Eyden, que defensa l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, ha preguntat a les perits d'on treien la illicitud dels citats anuncis, especialment en el del registre de ciutadans fora de Catalunya.

Dos de les expertes han assenyalat el contingut de l'anunci, perqu a més d'oferir serveis com carnets de biblioteca o metges s'adjuntava el dibuix d'un mapa de Catalunya amb les paraules en negre "Sí" i "No".

Sobre les despeses del Consell de Diplomcia Pública de Catalunya (Diplocat), també incls en l'informe de les perits, Van den Eyden els ha preguntat si es van interessar per conixer si les persones a les quals es va pagar havien vingut en temporades anteriors o posteriors a l'1-O o els objectius de la seva visita, al qual aquestes van respondre que es van limitar a analitzar les despeses que els van ser remeses per la Interventora de la Generalitat.

També ha intervingut en l'interrogatori l'advocat i exdiputat Francesc Homs, que defensa l'exconseller Josep Rull i que ha preguntat --a compte de la campanya Civisme en mitjans de comunicació, també valorada per les perits d'Hisenda-- si quan un concurs queda desert afecta la Hisenda Pública.

La perit d'Hisenda Sara Izquierdo li ha respost que no, si bé existeix un efecte pressupostari temporal per no poder accedir als crdits compromesos en el projecte mentre aquests es troben retinguts.

En ser preguntada per si pot haver-hi anuncis en els mitjans públics que no es comptabilitzen a l'efecte de despesa, la perit ha indicat que la utilització d'un espai televisiu per emetre un anunci que té relació amb una activitat suspesa --com va ser el referndum illegal d'independncia-- havia de ser tingut en compte també en el seu informe sobre les despeses relacionades amb l'1-O.

A preguntes de l'advocat, Jordi Pina, que defensa entre d'altres l'expresident de l'ANC i actual diputat Jordi Snchez, les expertes han negat haver estudiat els expedients relacionats amb la compra d'urnes o paperetes.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés