Afirma que els mitjans van tergiversar protestes en la passada dècada per "manca de recursos"
BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor nord-americà Vincent Bevins ha avisat del perill del fet que les xarxes socials estiguin controlades "per un petit grup d'oligarques", ja que considera que aquests operen per maximitzar els seus guanys.
Ho ha dit en una entrevista amb Europa Press, per presentar el seu llibre 'Si ardemos. La década de las protestas masivas y la revolución que no fue' ('Si cremem. La dècada de les protestes massives i la revolució que no va ser'), publicat per l'editorial Capità Swing, que és una investigació sobre diferents protestes d'entre 2010 i 2020 a uns deu països de diferents punts del món.
Bevins, que va ser corresponsal al Brasil, Londres, Veneçuela i el sud-est Asiàtic, analitza el fenomen de les protestes durant aquesta dècada a través de les experiències de la gent que les va viure, per així entendre per què "tantes protestes massives van portar al contrari del que aparentment demanaven".
Ha afirmat que els mitjans de comunicació, principalment internacionals, van tergiversar moltes de les protestes de la passada dècada per una "manca de recursos per reportar amb serietat", la qual cosa considera que va ser fonamental per al fracàs d'alguns d'aquests moviments.
"Aquesta imposició d'una narrativa des de fora no només va canviar com la gent en altres parts del món entenia el que passava, per exemple a Turquia o Brasil, sinó que va canviar la configuració concreta del que passava als carrers", ha sostingut Bevins, que ha assenyalat que els mitjans de comunicació, que van ser un gran megàfon del sistema global, van fallar en la dècada del 2010.
Ha alertat que ja no hi ha un model de negoci en el periodisme actual: "Tots els diners de la publicitat van bàsicament a les tecnològiques, van directament a llocs com Google i Meta", i també ha lamentat que hi hagi hagut una pèrdua de credibilitat en el periodisme per la recerca desesperada de clics i l'ús de titulars sensacionalistes.
Considera que l'única manera de canviar el periodisme actual és creant un model de negoci diferent, "algun tipus de suport públic per a un ecosistema mediàtic més gran", ha suggerit.
APRENENTATGES DE LES PROTESTES
Una de les conclusions que ha tret a partir de converses amb activistes és que aquestes protestes massives, aparentment espontànies, sense líders, coordinades digitalment i amb estructura horitzontal "per si soles són una eina increïblement poc fiable, que poden generar oportunitats reals, però això no garanteix que siguin aprofitades".
Aquests mateixos activistes també li van transmetre que els hauria agradat estar més organitzats en el moment en què van esclatar les protestes, ja que una vegada en marxa era difícil "construir mecanismes per a una acció col·lectiva coherent", i també consideren que els va faltar valorar la representació, que associaven a l'elitisme o a l'autoritarisme, però que en realitat era l'essència de la democràcia, textualment.
Preguntat per si veu el mateix patró en les protestes propalestines que han sorgit en els últims temps en els diferents llocs del planeta, Bevins les ha comparat amb les que van tenir lloc el 2003 contra la invasió de l'Iraq, i considera que transmeten un missatge clar, encara que els dirigents han decidit "simplement ignorar-ho".
CAL UN "AJUST TÀCTIC"
Ha assenyalat que després de la dècada del 2010 hi ha hagut molts moviments socials que han intentat allunyar-se de les suposicions ideològiques de la dècada anterior, però "les condicions materials són en gran manera les mateixes, continua sent difícil organitzar-se en la societat contemporània".
Bevins ha sostingut que hi ha hagut una creixent consciència que cal una mica més que la mobilització massiva als carrers, encara que no s'ha de descartar com a tàctica: "El que cal és un ajust tàctic, un conjunt diferent d'ingredients en aquesta recepta que vam veure en la dècada del 2010".
