Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí declaren davant el jutjat d'instrucció 23
BARCELONA, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
Una pericial dels Mossos d'Esquadra ha confirmat l'espionatge amb el programari Pegasus, de l'empresa israeliana NSO Group, dels mòbils de dos expresidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, i l'exmembre del secretariat, Sònia Urpí, entre 2015 i 2020.
Així ho han manifestat aquest dimecres els tres querellants després de comparèixer al jutjat d'instrucció 23 a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on Sànchez ha dit que l'informe dels Mossos "confirma que 3 persones han estat víctimes del programari Pegasus" i que, a més, corrobora les pericials elaborades per Citizen Lab i Amnistia Internacional que ja es van aportar en el passat a aquest jutjat.
Sànchez considera que aquesta nova pericial "corrobora, de manera inequívoca, que hi va haver una utilització voluntària maliciosa per vulnerar els drets polítics i les llibertats individuals i en part col·lectives".
Per això, demanen saber si aquestes actuacions van estar autoritzades per algun jutge i, en cas que ho fossin, amb quins arguments i proporcionalitat es pot justificar l'ús de l'spyware, la utilització del qual interpreten com una "persecució contra unes determinades idees i particularment contra unes determinades persones per defensar un projecte polític determinat".
Sànchez ha afegit que el seu cas no és particular, ja que hi ha 65 persones identificades com a afectades, segons les pericials de Citizen Lab, i que podrien ser centenars, i ha avançat que "si cal arribaran als tribunals europeus per defensar la veritat sobre l'espionatge polític protagonitzat pels cossos policials de l'Estat espanyol".
HI VA HAVER EXTRACCIÓ D'INFORMACIÓ
Sànchez ha manifestat que va patir un total de 26 atacs, segons la pericial de Citizen Lab i d'Amnistia Internacional, dels quals l'informe pericial dels Mossos d'Esquadra corroboren 19 intrusions documentades entre setembre del 2015 i juliol del 2020, aquestes últimes quan estava gaudint d'un permís penitenciari.
"La majoria d'atacs es concentren entre setembre del 2015 i el 13 d'octubre del 2017, dos dies abans de la presó preventiva", ha dit Sànchez sobre el seu cas, moment en el qual era president de l'ANC i ha afegit que entre setembre del 2017 i octubre del 2017 hi va haver, amb tota probabilitat, extracció d'informació.
Paluzie ha dit que ella va rebre un total de 4 atacs, segons la pericial dels Mossos que va analitzar dos dels mòbils que va fer servir en aquella època: en el primer es van trobar dos SMS d'aquest spyware, el primer l'agost del 2019, anterior a la sentència del procés, i el segon el 29 d'octubre del 2019 i que feia servir un vector 'zero clic', la qual cosa vol dir que ella, com a usuària, no havia de fer cap acció perquè es produís la infecció.
En el segon mòbil es van localitzar dos SMS més del març i juny del 2020, coincidint aquest últim amb la data en la qual se celebrava la votació electrònica al secretariat de l'Assemblea en què es presentava la reelecció i que es titulava 'Eleccions ANC'; en tots dos casos, va accedir als links creient que eren notícies.
Paluzie ha denunciat que l'"espionatge intrusiu afecta tot el moviment independentista català i per extensió tota la ciutadania de Catalunya perquè pot tenir un efecte dissuasiu sobre l'activisme i la mobilització ciutadana".
Sònia Urpí ha dit que va rebre dos atacs el juny del 2020: "En aquell moment a mi m'havien elegit com a secretària nacional de l'Assemblea".
Tots ells han aclarit que tenien un únic terminal que feien servir per a la vida personal, professional i per a l'activisme polític i que molts dels afectats mai sabran que van ser espiats perquè han canviat de mòbil, per la qual cosa no es conserven evidències d'aquests atacs "generalitzats i massius", segons Sànchez.
Per la seva banda, l'actual membre del secretariat, Josep Cruanyes, que ha acompanyat els querellants, ha expressat que l'entitat els donarà tota mena de suport, tant econòmic com logístic, perquè és una qüestió que els implica, una situació "gravíssima que ataca directament la llibertat d'expressió i el dret de pensar el que sigui i de difondre aquestes idees com sigui i de fer-ho en associacions".
COMISSIÓ ROGATÒRIA A ISRAEL
Els querellants demanen a la jutgessa que investigui a qui va vendre l'empresa NSO Group aquest programa, que compta, en paraules de Sànchez, amb un codi que estableix que només els estats i els cossos policials i de seguretat poden ser usuaris i compradors, per la qual cosa creuen que darrere aquest cas de presumpte espionatge hi ha l'Estat o un organisme proper que l'ha fet servir de manera il·legal: "El que demanem és saber qui va ordenar l'espionatge".
Paluzie ha insistit que s'han vulnerat els seus "drets fonamentals a la intimitat i la privadesa, però també d'associació i d'expressió" i ha recordat que van demanar conèixer l'autorització judicial del jutge del Suprem ordenada pel CNI i que comparegués la directora, una diligència que no s'ha practicat.
No obstant això la jutgessa ha acceptat, dos anys i mig després de presentar-se la querella, una comissió rogatòria a Israel i ha emès una ordre internacional a Luxemburg per conèixer la informació de la venda d'aquest programa a Europa.
