Kike Rincón - Europa Press
BARCELONA, 8 ago. (EUROPA PRESS) -
El recentment triat 133 president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha aconseguit aquest dijous el suport necessari per liderar el Govern que comporta la volta del PSC a la Generalitat després de 14 anys d'independentisme, i en una sessió plenria marcada pel retorn de l'expresident Carles Puigdemont.
Nascut a La Roca del Valls (Barcelona) el 5 de maig de 1966, on va ser alcalde de 1995 a 2005, ha aconseguit la Presidncia amb el suport d'ERC i els Comuns després de guanyar les eleccions catalanes el 12 de maig.
La passada legislatura, en la qual el ja expresident Pere Aragons ha liderat l'Executiu (primer en coalició amb Junts i després en solitari), Illa va exercir l'oposició reivindicant la política útil.
El líder socialista ha donat la clau de la Generalitat al PSC per primera vegada des de l'any 2010, quan José Montilla, que liderava el Govern del segon tripartit, va passar dels 37 escons en 2006 als 28 en 2010.
En 2012, liderats per Pere Navarro amb una estratgia basada en el federalisme com a solució a un conflicte que comenava amb una obertura de la Convergncia d'Artur Mas a un projecte obertament independentista, el PSC va descendir a 20 escons i va passar a ser tercera fora.
D'ALCALDE A MINISTRE
La trajectria política d'Illa va comenar en 1995 com a alcalde de La Roca del Valls, crrec en el qual va estar fins a 2005, quan va assumir la direcció general de Gestió d'Infraestructures de la Conselleria de Justícia de la Generalitat.
Entre 2010 i 2011 va dirigir la Gestió Econmica de l'Ajuntament de Barcelona; fins a 2016 va coordinar el grup municipal i, de 2014 a 2016, va ser cap de gabinet de l'actual alcalde, Jaume Collboni.
Va ser nomenat ministre de Sanitat del Govern de Pedro Sánchez el gener de 2020, un mes abans de la pandmia, i va haver de gestionar la crisi sanitria assumint la gestió del primer estat d'alarma i de la compra de vacunes fins a gener de 2021, quan va deixar el seu crrec per presentar-se a les eleccions catalanes.
GUANYADOR DE LES ÚLTIMES DUES ELECCIONS
Illa és el primer secretari del PSC des de 2021, per, encara com a secretari d'Organització, al mes de desembre de 2020, va ser proclamat candidat a la Presidncia de la Generalitat per a les eleccions del 14 de febrer de 2021.
El líder socialista va guanyar les passades eleccions catalanes, en les quals el PSC va vncer per primera vegada tant en vots (870.224) com en escons (42, 9 més que en 2021).
En els comicis de 2021, Illa va guanyar amb més de 650.000 vots, gairebé el doble dels quals va aconseguir el PSC en 2017, quan va ser quarta fora en la Cmera, per va empatar a 33 escons amb la candidatura republicana d'Aragons, que finalment va aconseguir els suports per ser investit amb els vots d'ERC, Junts i la CUP, que van deixar a Illa en l'oposició.
És precisament des de l'oposició on ha reivindicat haver exercit una política constructiva: tant en 2023 com en 2024 va recolzar els Pressupostos d'ERC, encara que aquests últims no van tirar endavant pel 'no' dels Comuns, que finalment va desencadenar la convocatria anticipada d'eleccions.
MINORIA INDEPENDENTISTA
La victria d'Illa el 12 de maig va revalidar la seva posició com a fora més votada en el Parlament i va desfer la majoria independentista que hi havia a la Cambra: ERC va passar de 33 diputats a 20 i la CUP de 9 a 4, mentre que Junts va passar de 32 a 35 i Aliana Catalana va entrar amb 2 escons.
Durant la campanya electoral, Illa va dir que veia com a fórmules possibles tant una coalició com un govern en minoria, com finalment succeir, grcies als acords d'investidura amb ERC i els Comuns que li han donat els 68 diputats necessaris per ser investit.
"Hi ha diverses fórmules una vegada hagin parlat els catalans. La clau és que hi hagi estabilitat en el próxim Govern", va dir en la campanya, durant la qual va afirmar la seva voluntat de conformar l'Executiu catal amb persones --textualment-- molt qualificades en cadascuna de les matries amb independncia de la seva militncia en algun determinat partit.
NOU GOVERN I LEGISLATURA
En el seu discurs en la sessió d'investidura, Illa ha deixat clar que els acords amb ERC i els Comuns són d'investidura i no de legislatura, encara que ha afirmat que els dos partits seran els seus socis preferents, encara que també s'ha obert a parlar amb Junts, PP i la CUP per aconseguir acords mentre que ha descartat fer-ho amb Vox i Aliana Catalana.
Durant el seu discurs, també ha reclamat l'aplicació "gil, rpida i sense subterfugis" de la Llei d'Amnistia i ha demanat el restabliment íntegre de la totalitat dels drets polítics de tots els ciutadans de Catalunya.
Illa ha explicat que el seu Govern es basar en dos grans principis, el primer dels quals ser "unir la Catalunya dels 8 milions de persones" i ha instat a obrir una etapa de consensos.
Del nou Executiu es coneixen dos noms que Illa va citar en la campanya electoral: recuperar la figura de l'excomissari cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero com a director general de la policia catalana, i assignar la conselleria d'Interior a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) i portaveu del PSC, Núria Parlon.
