Actualitzat 13/07/2014 22:15

Miquel Iceta, un home de partit per a reflotar un PSC en hores baixes

Miquel Iceta
EUROPA PRESS

Tornarà a la direcció en la qual va estar durant 27 anys, aquesta vegada com a líder

BARCELONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -

El primer secretari electe del PSC, Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960), és, sobretot, un home de partit que es troba davant del repte de dirigir una organització en la qual porta més de 30 anys militant, tot i que l'oportunitat li arriba amb la formació socialista en les seves hores més baixes i amb l'obligació de reflotar-la.

L'interès d'Iceta per la política va néixer encara sent menor d'edat, quan amb 17 anys va començar a militar al Partit Socialista Popular Català, la secció catalana del PSP de Tierno Galván, una formació que de seguida deixaria per les seves divisions internes per entrar a formar part en 1978 en la Joventuts Socialistes de Catalunya.

En uns escassos sis anys de militància ja era membre de l'executiva del partit (1984), un selecte club que no deixaria fins el 2011, quan Pere Navarro va prescindir d'ell com a dirigent, tot i que li va encarregar la tasca de dirigir la Fundació Rafael Campalans i això, a la pràctica, també li ha permès acudir a les reunions de la direcció quan ha volgut, tot i que sense dret a vot.

La seva llarga trajectòria en el poder socialista ho demostra el fet que encara recorda les 'bronques' de Joan Reventós --"em va pegar dos", va explicar un dia--, un dirigent històric que té com a model per la seva ferma defensa del socialisme i del catalanisme, però també per la seva exigència als qui l'envoltaven i perquè quan havia de posar ferm a algú ho feia, però amb discreció i sense circ mediàtic, relata.

Iceta va començar la seva trajectòria institucional a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991), per donar després el salt a la Moncloa com a director del Departament d'Anàlisis del Gabinet de la presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i diputat per Barcelona en Les Corts (1996-1999).

El seu pas per Madrid va reforçar els seus contactes amb el PSOE, fins al punt que el van convertir fins avui en un dels principals nexes amb el PSC, sobretot quan ha calgut abordar temes espinosos com l'Estatut o la consulta, sobre la qual els dos partits encara no es posen d'acord.

Prova de la seva capacitat d'influència en el PSOE la va donar Alfredo Pérez Rubalcaba en un Comitè Federal de gener de 2013, quan les relacions amb el PSC eren més tenses que mai per la consulta; Rubalcaba va admetre que els partits tenien discrepàncies i que el 'dret a decidir' era un problema que els allunyava i que no arreglaria "ni Iceta".

La reforma constitucional va apaivagar els ànims entre les dues formacions, ja que la comparteixen sense fissures, i la idea d'introduir canvis en la Carta Magna com a resposta al 'dret a decidir' va sorgir en gran mesura del PSC, que va encarregar a la Fundació Rafael Campalans d'Iceta que redactés una proposta concreta, que va quedar diluïda, en part, en la Declaració de Granada.

INTENT FRUSTRAT

Diputat al Parlament des del 1999, el 2011 va fracassar en el seu intent de dirigir el partit i Navarro va reformar el grup parlamentari desposseint Iceta de la seva condició de portaveu; com agraïment a la seva trajectòria i per les seves connexions sempre potents amb el PSOE, va anunciar que el proposaria com a candidat a les europees de 2014.

Però Iceta va renunciar a anar a Brussel·les, el que hagués estat el seu retir de la primera línia, i aquest moviment al qual ningú va donar importància, ha acabat sent clau per acabar com a líder: el partit es va estavellar un altre cop en les europees i això va obligar Navarro a dimitir, deixant Iceta en una bona posició per rellevar-lo.

L'experiència d'Iceta és inqüestionable, la incògnita és si serà suficient per recosir un partit marcat per les divisions internes, per sentir-se incòmode amb el debat sobiranista i per portar anys buscant sense sort la clau per tornar a ser el principal partit de l'esquerra catalana i la gran alternativa a CiU.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés