Afronta els mateixos reptes de la primera presidncia: cohesionar i reforar electoralment ERC
BARCELONA, 14 des. (EUROPA PRESS) -
Oriol Junqueras ha estat reelegit aquest dissabte president d'ERC per a un cinqu mandat després d'un llarg procés congressual que ha exhibit la divisió en el partit i que s'ha tradut en un plebiscit a la seva figura i el seu lideratge.
Historiador de formació i professor universitari de professió, va comenar la trajectria política en el seu municipi, Sant Vicen dels Horts (Barcelona), on va ser regidor i alcalde, i es va convertir el 2011 --com a independent-- en eurodiputat per ERC, el mateix any en qu va ser elegit president del partit sense oposició interna en un congrés plcid després d'anys de lluites internes en el partit.
Ara mb la seva victria en la segona volta del congrés d'ERC enfront de Xavier Gods ('Nova Esquerra Nacional') confirma el seu lideratge amb el mateix repte que quan es va convertir en president per primera vegada: cohesionar ERC enfront de la fractura interna i reforar-lo electoralment després dels últims resultats electorals.
VA ARRIBAR A LA PRESIDNCIA EL2011
Junqueras va arribar per primera vegada a la presidncia d'ERC el 2011, va millorar els resultats del partit i el va fer passar de cinquena fora en el Parlament en les eleccions de 2010 a segona el 2012 i ser indispensable per a la governabilitat d'Artur Mas (CiU), al qui li va exigir convocar el procés participatiu del 9N per al seu suport.
La coalició Junts pel Sí per a les eleccions catalanes de 2015 (que incloa CDC i ERC) va dur Junqueras a ser vice-president del Govern liderat per Carles Puigdemont, i que va ser artífex de l'1-O.
TNDEM AMB MARTA ROVIRA
Junqueras ha tingut Marta Rovira com a secretria general les quatre últimes presidncies, un tndem indiscutit i imbatut internament, i que va aconseguir dur ERC a noves cotes de poder en aconseguir la Presidncia de la Generalitat el 2021, amb Pere Aragons.
No obstant aix, el lideratge de tots dos ha estat marcat pel pas de Junqueras per la presó durant gairebé 4 anys per l'1-O, i la marxa de Rovira a Sussa: aix va deixar la cúpula del partit en una situació indita i va propiciar el distanciament polític i personal.
INDULTS I INHABILITACIÓ
Amb l'arribada de Pedro Sánchez a la presidncia del Govern espanyol, el partit va iniciar un gir estratgic, inaugurant una etapa de negociació amb el PSOE, i en qu els republicans van aconseguir l'indult dels condemnats per l'1-O.
No obstant aix, fruit de la sentncia per l'1-O, Junqueras segueix inhabilitat fins a 2030, per la qual cosa la seva reelecció al capdavant d'ERC no implica una tornada a la política institucional si no li apliquen la llei d'amnistia, que el Tribunal Suprem ha elevat al Tribunal Constitucional.
CAMÍ FINS Al CONGRÉS
El cicle guanyador es va esgotar el 2021, perqu des d'aleshores ERC ha sofert revessos electorals les últimes eleccions municipals, generals, europees i les eleccions al Parlament del maig passat, en qu va obtenir el pitjor resultat de l'etapa de Junqueras, que va implicar la seva renúncia com a president de la formació.
El camí fins a la reelecció ha estat llarg i ple de retrets entre la candidatura de Junqueras i la de Gods, que comptava amb el suport de Rovira, Aragons, la majoria dels exconsellers del Govern i de bona part de la direcció sortint del partit que presidia Junqueras.
A més de la necessitat de renovar lideratges i de revertir els mals resultats electorals, la campanya s'ha vist marcada per la polmica entorn de l'existncia d'una 'estructura B' a ERC que suposadament impulsava campanyes paralleles, com la dels cartells sobre l'Alzheimer contra Pasqual i Ernest Maragall.
Al llarg de la campanya, Junqueras ha negat saber l'existncia d'aquesta 'estructura B' que, segons ell, va operar a les seves esquenes mentre ell era a la presó, cosa que Gods ha posat en dubte.
FI DE LA INTERINITAT
L'elecció de Junqueras i de la seva executiva tanca un període d'interinitat a la direcció d'ERC que es va iniciar el 10 de juny, i durant el qual Rovira ha pilotat la formació fins al congrés, amb la negociació de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat com a repte principal.
La candidatura de Junqueras s'ha comproms a tenir "mxima exigncia" en els pactes subscrits amb el PSC en el Parlament i el PSOE en el Congrés, i ser el que marcar els primers mesos de la nova presidncia, que haur de presentar davant del plenari del Congrés Nacional el seu full de ruta en la ponncia política i estratgica.
