Afronta els mateixos reptes de la primera presidència: cohesionar i reforçar electoralment ERC
BARCELONA, 14 des. (EUROPA PRESS) -
Oriol Junqueras ha estat reelegit aquest dissabte president d'ERC per a un cinquè mandat després d'un llarg procés congressual que ha exhibit la divisió en el partit i que s'ha traduït en un plebiscit a la seva figura i el seu lideratge.
Historiador de formació i professor universitari de professió, va començar la trajectòria política en el seu municipi, Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), on va ser regidor i alcalde, i es va convertir el 2011 --com a independent-- en eurodiputat per ERC, el mateix any en què va ser elegit president del partit sense oposició interna en un congrés plàcid després d'anys de lluites internes en el partit.
Ara mb la seva victòria en la segona volta del congrés d'ERC enfront de Xavier Godàs ('Nova Esquerra Nacional') confirma el seu lideratge amb el mateix repte que quan es va convertir en president per primera vegada: cohesionar ERC enfront de la fractura interna i reforçar-lo electoralment després dels últims resultats electorals.
VA ARRIBAR A LA PRESIDÈNCIA EL2011
Junqueras va arribar per primera vegada a la presidència d'ERC el 2011, va millorar els resultats del partit i el va fer passar de cinquena força en el Parlament en les eleccions de 2010 a segona el 2012 i ser indispensable per a la governabilitat d'Artur Mas (CiU), al qui li va exigir convocar el procés participatiu del 9N per al seu suport.
La coalició Junts pel Sí per a les eleccions catalanes de 2015 (que incloïa CDC i ERC) va dur Junqueras a ser vice-president del Govern liderat per Carles Puigdemont, i que va ser artífex de l'1-O.
TÀNDEM AMB MARTA ROVIRA
Junqueras ha tingut Marta Rovira com a secretària general les quatre últimes presidències, un tàndem indiscutit i imbatut internament, i que va aconseguir dur ERC a noves cotes de poder en aconseguir la Presidència de la Generalitat el 2021, amb Pere Aragonès.
No obstant això, el lideratge de tots dos ha estat marcat pel pas de Junqueras per la presó durant gairebé 4 anys per l'1-O, i la marxa de Rovira a Suïssa: això va deixar la cúpula del partit en una situació inèdita i va propiciar el distanciament polític i personal.
INDULTS I INHABILITACIÓ
Amb l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol, el partit va iniciar un gir estratègic, inaugurant una etapa de negociació amb el PSOE, i en què els republicans van aconseguir l'indult dels condemnats per l'1-O.
No obstant això, fruit de la sentència per l'1-O, Junqueras segueix inhabilitat fins a 2030, per la qual cosa la seva reelecció al capdavant d'ERC no implica una tornada a la política institucional si no li apliquen la llei d'amnistia, que el Tribunal Suprem ha elevat al Tribunal Constitucional.
CAMÍ FINS Al CONGRÉS
El cicle guanyador es va esgotar el 2021, perquè des d'aleshores ERC ha sofert revessos electorals les últimes eleccions municipals, generals, europees i les eleccions al Parlament del maig passat, en què va obtenir el pitjor resultat de l'etapa de Junqueras, que va implicar la seva renúncia com a president de la formació.
El camí fins a la reelecció ha estat llarg i ple de retrets entre la candidatura de Junqueras i la de Godàs, que comptava amb el suport de Rovira, Aragonès, la majoria dels exconsellers del Govern i de bona part de la direcció sortint del partit que presidia Junqueras.
A més de la necessitat de renovar lideratges i de revertir els mals resultats electorals, la campanya s'ha vist marcada per la polèmica entorn de l'existència d'una 'estructura B' a ERC que suposadament impulsava campanyes paral·leles, com la dels cartells sobre l'Alzheimer contra Pasqual i Ernest Maragall.
Al llarg de la campanya, Junqueras ha negat saber l'existència d'aquesta 'estructura B' que, segons ell, va operar a les seves esquenes mentre ell era a la presó, cosa que Godàs ha posat en dubte.
FI DE LA INTERINITAT
L'elecció de Junqueras i de la seva executiva tanca un període d'interinitat a la direcció d'ERC que es va iniciar el 10 de juny, i durant el qual Rovira ha pilotat la formació fins al congrés, amb la negociació de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat com a repte principal.
La candidatura de Junqueras s'ha compromès a tenir "màxima exigència" en els pactes subscrits amb el PSC en el Parlament i el PSOE en el Congrés, i serà el que marcarà els primers mesos de la nova presidència, que haurà de presentar davant del plenari del Congrés Nacional el seu full de ruta en la ponència política i estratègica.
